Fa una setmana Paul Krugman, premi Nobel d'economia, publicava en un diari dels Estats Units una reflexió sobre la crisi espanyola. Deia que Espanya no ho havia fet tan malament en els darrers anys, aprofitant els anys de bonança per rebaixar el dèficit i el deute públics. Diu: "En primer lloc hi va haver un enorme auge a Espanya, en gran mesura derivat d'una bombolla immobiliària i finançat per les sortides de capital d'Alemanya, fet que va elevar amb força la renda espanyola. L'esclat de la bombolla va deixar massa car el cost laboral en relació amb Alemanya i França i va precipitar un augment de la desocupació. També va donar lloc a un gran dèficit en el pressupost espanyol, principalment a causa de la caiguda dels ingressos, però també a causa dels esforços per limitar l'augment de la desocupació". Espero que aquesta anàlisi, neta i entenedora, apareguda diumenge a Diari de Girona, sigui llegida per tots els polítics, sindicats i empresaris.
Krugman acompanya l'article amb un gràfic on es veu que els costos laborals del país han tingut augments del 26 % des de l'any 2000 mentre que Alemanya els ha tingut del -5%.
Espanya depèn en excés del finançament exterior i ara aquest no es fia del país. Fa anys que el dèficit exterior és insuportable. La meitat d'aquest es deu a importacions de béns, principalment petroli i gas. L'altra meitat es deu a crèdits exteriors d'hipoteques que ara els bancs tornen en un termini curt. Per tant, en el moment en que el finançament exterior ha frenat tenim una pèrdua de liquiditat perquè estem tornant els crèdits d'anys anteriors i per les compres que encara fem a l'exterior. Hi ha un bombeig de tresoreria cap a fora, que fa baixar el capital que circula pel país, fet que repercuteix en el mal finançament d'empreses i particulars.
Només hi ha una solució per resoldre el greu desequilibri, exportar més, importar menys, donar-li la volta, i convèncer al finançament extern que ha de continuar ajudant fins que es resolguin els desequilibris. El problema és que això és impossible fer-ho si no es millora la competitivitat del país amb mesures urgents, amb un pla de xoc.

Gestió de la diversitat lingüística i cultural