Cercador per data

Cercador per data



El nostre nord és trencar políticament amb Espanya!!! __ BIC 1746

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"Catalunya Acció
(CA)

i l'Espot,

ja estan complint

part de l'estratègia
inicial del procés d'independència previst pel 2014
"

"la fermesa i el caràcter són els seus valedors"

"i així ho veiem tots els patriotes"

Bernat, Barcelona (Països Catalans)  15/02/2010 - 21:24


--------------------

Esquema adjunt: "Pla d'Independència 2014"

Redactat a primeries de l'any 2005  i seguit fil per randa.

Les fases, naturalment, se solapen.

Santiago Espot (CA) focus central del país veí: "España" __ BIC 1745

Comentaris en favor i suport de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya, davant dels atacs espanyols que ha provocat la seva lluita contra els agressors de La Llengua:


Tio Canya  (Girona)

15/02/2010

22:08

Endevant Espot,cal arrivar a 6.000 denuncies aquest any.Deixa que lladrin tots els que tens en contra,vol dir que vas molt BE.VIsca Perejil,Cuba,P. Rico, Illes Chafarines,El Rif,F.Poo,Alboran Sahara,Guam,Guinea,Andorra,Portugal tot el MON LLIURE dEspanyol

Josep M  (Alt Maresme)

15/02/2010

22:04

Espanya és una despulla ètica,PSOE-PSC, PP, UPD, tots son deixalles quirurgiques. O sortim d'aquesta nació histèrica que ens porta a la ruina econòmica, o ens enfonsarem amb el Titànic-Espanya,deixeu l'Espot tranquil.

Bernat  (Barcelona (Països Catalans))

15/02/2010

21:24

De moment CA i lEspot, ja estan complint part de lestratègia inicial del procés dindependència previst pel 2014, de moment la fermesa i el caràcter són els seus valedors i així ho veiem tots els patriotes tant catalans com españols. Fractura social ja!

Lluis  (tarragona CAPITAL)

15/02/2010

20:40

Ànim Espot!!! Ets dels pocs homes honrats i valents que tenim!!! Algun dia guanyarem i a tu et deurem molt. VISCA CATALUNYA

...

Comentaris en favor i suport de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya, davant d'articles com el que segueix:

"

El columnista del diari ABC, José García Domínguez, ha lamentat en un article d'opinió "la nàusea moral que desencadenen en qualsevol consciència decent les doctrines messiàniques, totes, un cop assentades en el poder. Una repugnància que sorgeix no de certificar seva ecumènica vocació lliberticida -que també-, sinó d'aquesta capacitat tan seva per fer aflorar el més abjecte, el més roí, el més menyspreable de la naturalesa humana ".

"I és que el pitjor de Stalin van ser els centenars de petits Stalin que van néixer sota la seva ubiqua ombra a cada racó de l'URSS. El mateix que passa entre nosaltres, encara que a escala liliputiense, amb aquests clons nacional-sociolisgüistas del senyor Josep que, orgullosos de les seves misèries civils, comencen a emergir a la llum ", critica.

En aquest sentit denúncia "minúscules despulles ètics com el tal Santiago Espot, un xivato compulsiu que es vanta d'haver delatat a tres mil conciutadans pel delicte de lesa llengua pròpia en rètols, cartes i pissarrí. Així, a la manera del pare Stalin, el senyor José també ha sabut galvanitzar en auxili de la seva causa a les excrements de la societat catalana ".

"Al cap, el patriota Espot no deixa d'encarnar el molt cutre 'remake' domèstic de la llegendària camarada Nikolaenko, cèlebre flagell de Kíev durant el Terror. Més de vuit mil habitants d'aquesta ciutat acabarien afusellats sota l'acusació de 'espies feixistes' gràcies al incansable afany delator d'aquella dona ", recorda.

"En fi, igual que el patriota Espot, un fracassat que porta lustres col·leccionant actes d'embargament d'Hisenda i la Seguretat Social, també la camarada Nikolaenko jeia molt baix. Heus aquí la prova que Marx es va equivocar: el motor de la història, d'aquestes històries, no és la lluita de classes, sinó el ressentiment social. Don José, un autodidacte intuïtiu com el seu homònim georgià, ho sap bé. Raó de la seva obstinació a que segueixin actius aquests fètids claveguerons, les Oficines de Delació Lingüística ", conclou, a més de preguntar "per quan, president, una estàtua del patriota Espot a cada capital de vegueria, a la manera de les que van omplir Rússia amb el bust de Pavlik Morozov, ja sap, el mític nen que va denunciar i va fer executar els seus pares per 'kulaks'?"

                                             

Divendres 12 de febrer: Sopar-xerrada amb Encarna Sant-Celoni i macroconcert per Haití.

          Divendres passat vam haver de compaginar dues activitats ací al poble i ens va eixir bastant bé, tot i la coincidència d’horari. De primer vam acudir al macroconcert per Haití a l’Àgora jove, on, des de les 8 fins les 9:30 vam poder gaudir de l’actuació de Dani Miquel i Toni de l’Hostal, a mitjan actuació del qual haguérem d’eixir fugint, sense poder veure a l'amic Òscar, per acudir al sopar-xerrada amb Encarna Sant-Celoni que comentarem més endavant. En acabar la xerrada ens en tornàrem cap al macroconcert i allà vam poder conéixer a Belen i saludar,entre d’altres a Tonet, a Raimon, a Bryan, a Carlos, i a més no perquè no pugueren vindre... L’assistència va ser nombrosa i suposem que s’hauran arreplegat bastants diners per fer-los arribar a aquell país tan necessitat.

        El sopar va acabar i Encarna Sant-Celoni va començar la seua intervenció dient-nos que anava a fer una breu relació de qui és i a què es dedica... Va nàixer a Tavernes de la Valldigna l’any 1959 i actualment viu a Alboraia. Filla de llauradors humils, va créixer en un ambient religiós, estudiant a les monges. Els seus pares, tot i ser tan humils, sabien llegir per uns pocs llibres, que mai van saber dir-li d’on havien eixit i que guardaven a l’andana de casa. El 1976 se’n va a estudiar a Valpencia i la vida li canvià. El 1979 a Granada va descobrir el feminisme activista i es dedicà a estudiar arqueologia prehistòrica. El 1981 es llicència, però com passa sovint, viu de fer classes particulars a casa i treballant esporàdicament de cangur. Decideix matricular-se en valencià i aprendre la pròpia llengua, entrant a formar part d’un centre d’ensenyament per a adults, on comença a revelar-se-li la seua passió per la llengua, la qual la portà a presentar-se a unes oposicions a la Generalitat com a dinamitzadora lingüística, lloc on encara desenvolupa el seu treball.

        Començà a escriure als setantes, primer poesia i prosa poètica, amb temàtica adolescent: amor, mort... Va parlar d’una cantautora, Big Mama, que recentment ha musicat i editat un dels seus poemes,Gèminis, en un disc. El 1982 escriu el seu primer conte “Falaga de mar” al qual seguirien altres. De Al cor, la quimereta, va dir que té molt d’autobiografia i és un sentit homenatge a sa mare, com molt bé diu a la dedicatòria: “A ma mare; a qui, si no?”  I al Preàmbul hi diu: “És dur escriure sobre algú que ha mort, és clar que sí. És molt més que dur, és tot un acte de purificació –una catarsi-, una mena d’expiació i un repte; sobretot, si la persona en qüestió era algú que t’estimaves, com més t’hi vas internant, més t’hi vas involucrant.”

        Finalment, ens va explicar quins són els seus motius per escriure: gràcies a la literatura viatja i fa viatjar, per fora o per dins, als lectors i a ella mateixa com a lectora també...

        En preguntar-li si Al cor, la quimereta era autobiogràfica, va dir que, tot i que és l’obra que no diu res d’ella, per això mateix diu més d’ella que qualsevol altra obra seua. Queden moltes coses més que es van dir i parlar, però això ho deixem perquè a tot no arribem i per motivar-vos a vindre als sopars-xerrades i poder gaudir de converses tan enriquidores com la que ens va oferir Encarna, a qui li donem les gràcies per compartir el seu temps amb nosal3.

   

 

Consulta del 28.02.10.- El motiu més fort per anar a votar i per voler la Independència de Catalunya son els 30 anys d'Espanya contra nacionalitats i Constitució de 1978.

El motiu més fort per anar a votar i per voler la Independència de Catalunya son els 30  anys d’ incompliment de l'esperit i principis constituents de la Constitució de 1978.

 

Després del derrocament del President del Govern central Sr Adolfo Suàrez, del 23 F i de la voluntat intent i pactes de la LOAPA, el nacionalisme castellà  disfressat de nacionalisme espanyol "no nacionalista " i "antinacionalista", contra Dret i amb abús de poder i d'estat, ha continuat fent funcionar Espanya com l'estat de Castella. Després han vingut la discriminació fiscal, en serveis públics, dels peatges, de la guerra lingüística, i finalment tot aquets període de la reforma de l'Estatut  i del Finançament de les comunitats autònomes. Tot això ha tingut sempre públicament i quan no al darrera, conspirant,  el prejudici, l'acusació  i la discriminació nacional. i ha fet  la guerra nacional permanent contra les altres nacionalitats i nacionalismes, especialment contra la nacionalitat catalana aragonesa. 

Castella dita Espanya ha vulnerat, conspirat, i trencat passionalment i totalitàriament, els principis constituents fonamentals de la Constitució de 1978 que de Dret regeixen i manen sobre tots els altres. Aquests els trobem al Preàmbul i als articles 1, 2, 3 i 10, que reprodueixo a continuació.

Le Monde el 12 de desembre de 2009 ,en un editorial, parlava del "mal català" però Catalunya no es cap mal sinó un bé, una vida i el país mes democràtic, econòmic i constitucional d’Espanya. El que parim i fa anar tot malament es "el mal espanyol" que es el mal imperial castellà d’antiga potència conqueridora i la "guerra nacional permanent" basada el conreu de la mentida, la calumnia i l’acusació i els prejudicis nacionals. La culpa  i el delicte es de la part infractora acusadora i assaltant de les riqueses de Roma i no de la nació víctima i perjudicada. L’espoli fiscal es evidents i cert i en canvi ens acusen de lladres i de rics.

Llegiu detingudament aquest passatge del Preàmbul de la Constitució que es  insipirador de la voluntat constituent del 77-78, que proclama la voluntat de : "Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions."

 Fixeu-vos en el que diu l'art 2.de la Constitució, que conté les quatre clàusules del contracte  nacional constituent de l’Espanya del 78. Llegiu-les separades. Son quatre clùusules del contracte. Si una es trenca tampoc no valen les altres.  

" L’ Article 2 diu successivament :

La Constitució es fonamenta en  

1 ) la indissoluble unitat de la Nació espanyola,


2 ) pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i 

3)  reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren

i  4 ) la solidaritat entre totes elles.


Els tres primers son com la santíssima trinitat constitucional. Tres principis que en fan un. Com les condicions d'un contracte. Si en falla un fallen tots i decauen els altres.


El principi de solidaritat no es jurídic. Es un deure moral  part de la llibertat i es part del compliment dels Drets Humans, del compliment del Dret. Ja hem vist aquests anys que la solidaritat castellana amb Catalunya, València o Mallorca o l'Aragó català no ha existit sinó que ha fet tot el contrari. Per a Castella i el nacionalisme espanyol  tan sols hi ha “ la indissoluble unitat de la Nació espanyola”  i  la interpretació falangista o comunista que fan de la idea de solidaritat per repartir-se els diners dels catalans, dels valencians i dels mallorquins.

Voleu dir que no tenim motius i raons per demanar la separació i el divorci ?

A l'escut hi ha  totes les antigues nacionalitats. Per què ha de ser castellana i prou Espanya?

Aquest referendum  civil  es com la lluita pels drets civils de Luter King, o de Madela , o de Gandi, .....

No anirem al darrera d'antics tambors !  Amb el cor net de prejudicis anem a votar i votem SI. Es el millor que li pot passar  ara a catalunya, a la nacionalitat catalana aragones i a Espanya.

Els miracles de Carlos Fabra: els jutges ara arxiven causes per decisions subjectives

L'Audiència de Castelló va camí de millorar al TSJ en les seues conclusions, que adopta en forma de decisions judicials. Ara ha arxivat una de les causes obertes contra Carlos Fabra, la que suposava la seua col·laboració en la falsificació d'informes i anàlisi per tal d'obtindre autorització del ministeri espanyol d'Agricultura i poder comercialitzar productes fito sanitaris.


Interpreta l'Audiència que la imputació de Fabra se sostenia bàsicament en les declaracions de l'empresari Vicente Vilar, un altre dels imputats. Sosté el tribunal que Vilar no té credibilitat "atesa l'animadversió que manté cap al senyor Fabra". Una conclusió, com podreu imaginar-vos, completament subjectiva que no se sap d'on prové.


Perquè ací qui denuncia és el propi Vilar, que també és un altre pardal. L'imputen a ell, de les seues declaracions assegurant que Fabra intermediava davant el ministeri, imputen també Fabra i ara resulta que per una declaració de la qual Vilar acaba clarament perjudicat en tant que pot ser condemnat el tribunal conclou que va dir això perquè li té malicia a Fabra.

Espectacular. Vilar autoimputat i un dels al·ludits, absolt. Immillorable i totalment miraculós.

Berlín 2010 · Competició: "El caçador", de Rafi Pitts

El caçador (Shekarchi / The Hunter)

Director
Rafi Pitts. Guió Rafi Pitts. Producció Aftab Negaran Productions (Iran), Twenty Twenty Vision Filmproduktions GmbH (Alemanya), ZDF-Arte (Alemanya). Durada 1h32.

Repartiment
Rafi Pitts (Alí Alavi), Mitra Hajjar (Sara), Ali Nicksaulat (policia), Hassan Ghalenoi (soldat)

Sinopsi
Ali, que ha sortit de la presó no fa pas gaire temps, torna de la feina i troba a faltar la dona i la filla. Quan va a la policia, enmig d'un gran caos a la comissaria, acaba assabentant-se que hi ha hagut trets en una manifestació i han mort la seva dona. Busca desesperadament la filla i el que en troba és el cadàver. En un acte de venjança cega, Alí mata dos agents i fuig cap als boscos del nord. Després d'una accidentada i diabòlica persecució per carretera, Ali pot endinsar-se en la forest; però dos policies l'acaben detenint. Caminant pel bosc, amb aquests dos homes que no el deixen de petja, Alí sembla abandonar-se als designis del destí. Però es perden. No veuen més que arbres pertot arreu. El bosc s'ha convertit en un autèntic laberint, en el qual es fa difícil d'escatir entre caçador i caçat...

Festival de Berlín 2010
[Competició: "El caçador" (al / ang / fr)] Premis al Festival de Berlín 2010 [No]

Webs oficials
[x]

Més informació
[IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals
[The Match Factory] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Cròniques, notícies i articles de Berlín 2010, a la nostra premsa


Misticisme turc a la Berlinale (Bernat Salvà, Avui): "Shekarshi", que lluita també per l'Ós d'Or, està protagonitzada per un exconvicte que ha perdut la dona i la filla en una manifestació i es venja matant indiscriminadament deu policies | Berlín viu una jornada competitiva anodina (Nando Salvà, El Periódico)

FOTO El caçador, de Rafi Pitts

Berlín 2010 · Competició: "Mel", de Semih Kaplanoglu

Mel (Bal / Honey)

Director Semih Kaplanoglu. Guió Orçun Köksal, Semih Kaplanoğlu. Producció Kaplan Film Prod. (Turquia). Durada 1h44.

Repartiment Bora Altas (Yusuf), Erdal Besikcioglu (Yakup), Tülin Özen (Zehra), Alev Ucarer, Ayse Altay, Özkan Akçay

Sinopsi Yusuf té sis anys i fa poc que va a escola, on aprèn a llegir i escriure. Son pare, Yakup, és apicultor i treballa bosc endins, on penja els ruscos a dalt de tot dels arbres més alts. La forest de la muntanya és per a en Yusuf un indret ple de misteris i li agrada de quina manera acompanyar-hi el pare. Un matí, el menut li explica el somni que ha tingut a la nit i Yakup reacciona bruscament: mai dels mais, no s'ha d'explicar els propis somnis a ningú. Aquell mateix dia, Yusuf ha de llegir un text en veu alta a tota classe. De cop, es posa a quequejar i els companys se n'hi enfoten. Quan les abelles desapareixen de la muntanya, sobtadament, s'esvaeix també part de la base econòmica de la família. Yakup, doncs, se n'ha d'anar cap a muntanyes llunyanes. I Yusuf deixa de parlar. Aquest mutisme fa patir molt la seva mare, Zehra, que treballa en una plantació de te. La dona es veu incapaç de motivar el fill perquè torni a parlar i els dies van passant. Yusuf passa a ca l'àvia (en un poblet del costat) la nit màgica que se celebra l'arribada del Profeta. En sentir la història del Profeta, s'imagina que son pare és aquell home sant i que aviat tornarà. La mare, doncs, s'endú Yusuf per mirar de trobar Yakup. En va, però. I Yusuf decideix buscar-lo ell tot sol. Per a ell, és un viatge cap al desconegut: el somni que va tenir, serà realitat?

Festival de Berlín 2010 [Competició: "Mel" (al / ang / fr)] Premis al Festival de Berlín 2010 [Ós d'Or | Premi del Jurat Ecumènic] 

Webs oficials [x]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [The Match Factory] Dist. cat. [x] Dist. esp. [Golem] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Cròniques, notícies i articles de Berlín 2010, a la nostra premsa


Misticisme turc a la Berlinale (Bernat Salvà, Avui) | Berlín viu una jornada competitiva anodina (Nando Salvà, El Periódico)

FOTO Bora Altas, a Mel de Semith Kaplanoglu

TOMB PER PAÏR. CARRETERA. 14.02.2010

Per Joan LLadó

L'endemà de l'esquiada, si se'n pot dir així (bé, tampoc sempre pot sortir rodó!), no vaig anar amb bici de muntanya. Estava molt bé al llit i volia fer una matinal de diumenge amb la dona: s'ho mereix i hi havia feina per fer. No us mofeu, malparits!
Així doncs, vaig sortir havent dinat amb la bici de "carreres". Quan passaven tres minuts de dos quarts de quatre, l'emprenia per la nacional cap a Sant Pol, Sant Cebrià, Sant Iscle i a dos quarts de cinc en punt, em plantava al Collsacreu. En aquella hora val la pena fer la N-II en aquella direcció perquè tothom torna en sentit contrari.

Eleccions a la vista: primera anàlisi

El proper mes de març se celebren eleccions regionals a l'Estat francès, i al Llenguadoc-Rosselló, regió a la qual pertany el departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord), el panorama és interessantíssim, tant des del punt de vista polític general com des de l'òptica catalanista. Quatre són les llistes que tenen opcions de passar a la segona volta: la de Georges Frêche, actual president i candidat no oficialista del Partit Socialista (PS); la de l'alcaldessa de Montpeller, Hélène Mandroux, candidata oficialista del PS; la d'Europa Ecologia, encapçalada per Jean-Louis Roumégas, i la d'UMP, liderada per Raymond Couderc.

L'aparició de dues llistes socialistes oposades pot afavorir les opcions d'UMP, la que considero millor opció des d'una òptica catalana. Frêche i els seus partidaris, que no són pocs i alguns són importants barons territorials, han estat apartats avui del Partit Socialista per díscols. Tot i així, les enquestes els donen moltes més possibilitats que no pas la llista oficial d'Hélène Mandroux, que té el suport de París. Cap d'aquestes dues llistes té cap simpatia per la Catalunya del Nord i les seves reivindicacions, tot i que Frêche té el suport incondicional del "president" dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, i la llista oficial ha inclòs, finalment, el controvertit dirigent de CDC, Jordi Vera, en  l'últim lloc de la llista. L'altra llista d'esquerres, Europa Ecologia, no és tan radicalment anticatalana i en el segon lloc hi ha col·locat Pere Manzanares, conegut activista catalanista. Els últims dies s'ha comentat que Manzanares estaria en la llista en representació de CDC i Esquerra, però la presència de Vera a la llista del PS sembla desmentir-ho. Per part del que es considera dreta, l'única llista amb possibilitats és la d'UMP, el partit de Sarkozy. Des del sud pot semblar increïble, però aquesta llista és la que millor pot representar una situació més favorable a la catalanitat. Unitat Catalana hi ha col·locat Virginia Barré, que té tots els números per ser elegible. Pel que fa al Front Nacional, no crec que superi la barrera del 10%.

 

LES REFLEXIONS D’EN DAVID MADÍ

El secretari de comunicació i estratègia de CDC, David Madí vol recollir tot el malestar que diu que te la societat catalana amb el tripartit, i ens diu que el 70% de la població vol un canvi, i el 65% esta en contra de la repetició del tripartit. El seu gran objectiu com a director de campanya, es que el vot descontent no marxi de CIU altres opcions futures com Carretero o Laporta.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

Jaume Fàbrega

BONA VIDA

Jaume Fàbrega

PREMI BOTIFARRA DOLÁ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.