Cercador per data
La República francesa prohibeix el burca
Avui mateix, el Senat (www.senat.fr) ha aprovat definitivament el projecte de llei que prohibeix la dissimulació del rostre a l'espai públic enmig d'un clima enrarit i dubitatiu.
- Comentaris: 3
Anuncis que em posen nerviós (25: el de "Lecturas")
L'escena.
Surt un exemplar de Lecturas, amb la princesa Letizia a la portada, i al costat uns ganivets d'enormes dimensions que regalen amb la revista.
El missatge.
Assabenta't de les darreres xafarderies mentre llesques el pa o talles el pernil.
Per què em posa nerviós?
No cal ser monàrquic per experimentar un cert yuyu al veure la cara de la princesa i al costat tot l'arsenal d'eines de tall. Ho trobo una mica gore. Si la portada fos de la Belén Esteban tindria un passi, però la Letizia...
Salvem la fassina!
Diumenge al migdia, en el transcurs de la presentació del número 3 de la revista Alberes, a Figueres, el senyor Eduard Puig Vayreda va fer una petició agosarada a l’autoritat: va reivindicar la rehabilitació i conversió de la fassina de Vilajuïga en un gran centre d’irradiació cultural del vi empordanès.
- Comentaris: 2
SILENCI
Som la mirada d’una dona que travessa la finestra, arriba fins als arbres del jardí tan negres com la fosca, pressentits, mira l’enreixat que dibuixa la claror de la llum d’aquesta bombeta que travessa els barrots de la barana del terrat i es projecta damunt els cactus, avança amb la lentitud dels segles cap al parc en què dormen les tórtores i els cucs, els insectes, els eriçons i totes les altres criatures del bosc i se sent la més cega de les víctimes que no poden dir res d’elles mateixes perquè un vel d’amnèsia els ha esborrat els records fins a deixar-les netes de tot el passat que formava el fonament de la seva vida, com si un cop molt fort al cap m’hagués deixat en un lloc sense passat ni sense futur, en aquest present dolorós on només puc fer anar la ploma damunt el paper confegint inventaris del no-res.
[Imatge de Miquel Barceló]
Per què cal la coalició SCI-Rcat (II): Punt de vista de Reagrupament
Reagrupament no ha volgut passar per les eleccions primàries de SCI, però els seus dirigents afirmen que ells estan disposats a fer ara una coalició amb SCI. Això els honora, i hem de concloure que el principal obstacle per la coalició és per tant SCI. Us recomano en particular l'article de Carles Móra, una veu plena de seny, aparegut ahir a l'AVUI. (Segueix)
Uns dies a Egipte (9): El Caire, algunes impressions
Tot i així, també hem quedat sotmesos a l'encant del Caire. El Caire és una de les experiències més semblants al caos que hem viscut. El soroll dels cotxes, amb un parc automobilístic més pròxims als anys 70 que a l'actualitat, els clàxons, els crits de la gent, el trànsit inaturable, la gent travessant per mig de les autovies, botigues obertes a les tres de la matinada... Diuen que El Caire és la ciutat que mai no dorm. I segurament és cert. Ja he fet esment de com és d'impressionant sentir els milers de mesquites de la ciutat fent la primera oració del divendres totes a la vegada, a les quatre del matí.
És cert que quan estàs a El Caire et porten a veure les Piràmides i l'Esfinx, la mesquita d'alabastre, l'Església penjada, i el mercat de Khan El Khalili. Però més enllà d'aquestes obligades i meravelloses visites, ens vam quedar amb la mateixa ciutat. Ara, no podem negar que passejar pel Caire pot acabar semblant quelcom pròxim a un esport de risc. Travessar els carrers per a qui no hi està avesat pot ser una tasca gairebé de superheroi, i les distàncies dels llocs "que queden a prop", no es medeixen amb les mateixes unitats que ho fem nosaltres. Potser per això, si aconsegueixes trobar el Restaurant que t'han indicat i tornar a l'hotel on t'allotges, la descàrrega d'endorfines és tan gran que només et queden bones sensacions...
La fotografia està presa des de Giza, i dóna una idea de les dimensions (i la contaminació) de la ciutat.
Un granet de sorra a la supervisió financera europea
La setmana vinent es vota al Parlament Europeu el que es coneix com a "financial supervisory package", el paquet legislatiu sobre supervisió financera europea. Aquest paquet és el més important des del Tractat de Lisboa i un dels més importants de la legislatura. La nova arquitectura institucional de supervisió financera europea, que contempla la creació de tres agències supraestatals (bancària, de valors i mercats i d'assegurances i pensions), tindrà per damunt seu un comitè europeu de risc sistèmic, el "policia dels policies": aquest comitè, que s'encarregarà de la vigilància macroeconòmica dels mercats financers europeus, estarà finalment presidit pel president del Banc Central Europeu (BCE). Tot i les pressions d'alguns grans bancs, així com també d'alguns estats membres, finalment serà el president del BCE qui arriscarà el seu prestigi i la seva credibilitat també en la vigilància i en la detecció de riscos financers sistèmics (bombolles immobiliàries, fallides bancàries...) en qualsevol país de la unió. He tingut la sort de ser un dels sis diputats ponents de tot aquest paquet legislatiu; de fet, vaig poder agafar l'informe més petit a la comissió d'Economia, que precisament parla del lligam del BCE en les tasques de supervisió europea. Avui us adjunto el meu "explanatory statement" en català, un breu text en el qual el diputat ponent argumenta i justifica les seves propostes legislatives. La setmana vinent, si s'aprova el paquet, faré una explicació de com va anar la negociació final, atès que el Consell (òrgan que representa els estats membres) va voler trencar aquest lligam a la penúltima reunió.
- Comentaris: 3
“Els vius em criden i jo vaig com un cranc...”
“Els vius em criden i jo vaig com un cranc, vuit enrere, un endavant” canta la veu de Monegre entre cordes d’acer tensades que projecten el seu so contra una caixa de ressonància de fusta hàbilment treballada per màquines que han après a imitar els artesans d’abans de la industrialització, quan tot era fet a una velocitat més humana que no pas la d’ara. Com si tot el que ha fet al llarg de la seva/nostra vida fos tan poca cosa com res o menys encara. I no ho trobo ni just ni correcte ni entenimentat, perquè malgrat l’aire tristoi general sap i sabem que sense l’un endavant serien vuit enrere sencers i ara ja no és així, només en sumen set. Un és endavant per molt que s’hi entestin. En tenim un i en tindrem dos –de fet alguns cops ja els hem tingut- i potser passat demà, tres.
Nou premi per Pep Gimeno “Botifarra”
Fills de puta
Ho volia titular: Elegia pel Toro de la Vega. Massa llarg i massa bonic m'hauria quedat. Ho he resumit, i que em perdonin les putes.
Avui no hi ha mitges tintes ni eufemismes ni metàfores ni retòriques. Salvatges és poc. Insensibles seria concedir-los la possibilitat d'una sensibilitat perduda. Mai l'han tingut. Són bàrbars i el títol del post no fa justícia: massa suau encara. Les imatges parlen per si mateixes.
- Comentaris: 1
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Anotacions rizomàtiques
Joan-Carles Ortega i Berenguer
CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
