Demà és la festa i m'he dedicat a recuperar alguns vídeos vells. Aquest de la festa de l'any 1.926 és molt interessant. Hi ha les obreres, els cossiets són portats de dues maneres diferents, a coll avui ja no se'n porten i és interessant el paper dels majorals. De fet tinc dubtes de si hi ha o no. Alguns dels cossieters porten el mocador brodat que avui és senyal de majoral i no hi ha rastre de confeti enlloc. Això no és estrany perquè ja sabíem que el confeti és un afegit modern i que abans s'usava colònia, com passa encara avui en tantes altres poblacions del país on es fa la festa amb alfàbegues --Arenys entre elles. Eren, doncs, els majorals cossieters o simplement encara hi havia el costum de que els homes també dugueren mocador?
M'acoste a veure la partida de pilota al carrer del costat de l'Ajuntament. Juguen, entre altres, el xiquet de Genovès i Pedro. La partida és mig fictícia perquè és un joc d'exhibició a una hora i tres jocs. L'hora se la passen equilibrant els punts i al final guanyen els rojos. Malgrat tot hi ha sempre unes quantes jugades espectaculars i paga la pena seure allà al mig del carrer i veure tan de prop els jugadors. La pilota al carrer sempre m'ha agradat més que la pilota al trinquet, per la proximitat al jugador i la incertesa que la geografia urbana provoca.
A l'Ajuntament unes banderoles esquifides anuncien els quatre-cents anys de la Carta Pobla. El 1610 es va lliurar la carta pobla a Bétera després d'haver-ne expulsat la població morisca. És doncs la marca del nostre inici més concret i una neteja ètnica indiscutible també. I hauria de ser per això una celebració, commemoració si ho voleu, espectacular i compromesa amb el passat, explicadora del present. Em tem que no ho serà...
Sopant parlem de com de concretes arriben a ser les dades sobre el poble. Hi ha el llibre del Repartiment i la crònica del Rei Jaume que documenten la presència morisca al poble i l'arribada de famílies cristianes, sobretot a Llíria. I després la carta pobla que documenta els noms dels primers pobladors cristians de Bétera. Finalment la fundació de la Junta de Monts documenta també d'alguna manera la persistència d'aquelles famílies. No sé si hi ha massa llocs amb tanta dada concreta per a resseguir el passat local. Rosa em demana si trobaria un paper antic que vaig escriure analitzant la procedència de les famílies de la Carta Pobla. Li dic que ho buscaré, deu estar per algun disc dur i pense que m'agradaria contrastar-ho amb la llista de fundadors de la Junta de Monts. Potser, si tinc temps de fer-ho, trobaríem una coincidència interessant.

CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)