Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          

Supercopa: el Barça cau a Sevilla

Tal i com estava previst el Barça ha perdut a Sevilla l'anada de la Supercopa d'Espanya. Sense els internacionals espanyols l'equip no és el mateix. Massa baixes per jugar contra un rival més rodat que la setmana vinent juga la fase prèvia de la Champions. Tot i així l'equip ha fet una digna primera part, amb imprecisions, però sent fidel a l'estil de joc que l'ha fet famós. Ibrahimovic, el millor dels blaugrana, ha marcat després d'una bona passada de Maxwel. El suec abans havia fet una passada de gol a Bojan que aquest ha desaprofitat per lent. A l'inici de la segona part Maxwel ha repetit la jugada del gol però en aquesta ocasió Ibrahimovic no ha pogut marcar. Poc després Guardiola ha canviat el suec, potser amb molèsties, per Messi quan el Barça encara guanyava. El Sevilla també ha mogut la banqueta però amb criteri. El centre del camp del Barça ha desaparegut i la defensa ha començat a cedir espais i ha vingut la remuntada sevillana amb clamorosos errors blaugranes. Kanouté ha marcat 2 gols.
Dissabte que vé a 2/4 de 9 del vespre (gràcies Sandro) veure'm el partit de tornada.

FCB: Miño; Alves, Sergi Gómez, Milito (Adriano, 80'), Abidal; Dos Santos (Thiago, 65), Oriol Romeu, Keita; Bojan, Ibrahimovic (Messi, 52') i Maxwel.

(1r partit oficial d'aquesta temporada. Anada Supercopa d'Espanya, partit vist per TVE)

JOURNAL DE DÉSIR (IV)

LES BOQUES S'ADONEN A LA CONEIXENÇA

Intent caçar alguna cosa indecisa però decisiva. Voldria dir el revolt de les coses.
Alguna cosa que es juga en el moment actual en la meva relació amb el passat, amb el fet cultural, amb la civilització de l'escrit, amb el polític i l'íntim, amb la responsabilitat, petita i necessària, d'aquell que guixa per les parets d'una societat en què els mots es desdibuixen i es perden.
Intent fer créixer una energia de ficció en tot quant faig: dubt sempre seguir de les formes emprades, dels models de narració heretats, dels mots corrents, de la sintaxi comuna, de la retòrica a l'ús.
Vull fer de la llengua un lloc de creació i no un mitjà de comunicació o una forma d'expressió. Partesc a l'escapada davant qualsevol automatisme.
Escric fora camp, cerc guanys de densitat. L'imaginari, l'inconscient, les pulsions, els desitjos, les tempestes i els abismes de la vida íntima: tot m'ajuda, tot forma part d'una forma d'accés a estats altres.
La recerca m'erotitza com les esquelles de les ovelles que sonen dins la fosca de foravila, aquesta lluna en forma de cella de princesa mora que veig del gabinet estant o les pulsacions sobre les tecles d'aquest alfabet que em permet posar els meus pensament en net.

Festa de les Alfàbegues (Vídeo de 1.926)

Demà és la festa i m'he dedicat a recuperar alguns vídeos vells. Aquest de la festa de l'any 1.926 és molt interessant. Hi ha les obreres, els cossiets són portats de dues maneres diferents, a coll avui ja no se'n porten i és interessant el paper dels majorals. De fet tinc dubtes de si hi ha o no. Alguns dels cossieters porten el mocador brodat que avui és senyal de majoral i no hi ha rastre de confeti enlloc. Això no és estrany perquè ja sabíem que el confeti és un afegit modern i que abans s'usava colònia, com passa encara avui en tantes altres poblacions del país on es fa la festa amb alfàbegues --Arenys entre elles. Eren, doncs, els majorals cossieters o simplement encara hi havia el costum de que els homes també dugueren mocador?

 

FEM I FAM DAMUNT UN LLENÇOL DE MAR

Aina s’aixecà tard, això era el que li agradava més d’aquelles vacacions a Port Baal, es vestí amb el mallot complet de color taronja, recordà que havia somniat amb serps, n’hi havia una de molt grossa i grassa, devia ser una boa com aquella amb la qual es va fotografiar en un mercat de Nova Delhi, sort que algú, no sabia si era en Julià o n’Enric, li havia tret el caparrot de l’ofidi quan anava directe cap a la jugular, després en va veure a voler, de serpetes, dins els ulls buits de les pepes, dins les mans d’una nina d’uè, dins les bosses de les senyores d’aquell restaurant, o era un supermercat?,

[Foto: Michael Kenna]

Llibres (XCVI)

"La darrera victòria de l'exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714)", de Francesc Serra i Gustau Erill, Farell Edicions, Sant Vicenç de Castellet, 2009.

Tarragona comença a decidir

Demà, diumenge, festa d'inici del vot anticipat de "Tarragona Decideix", que ha de culminar amb la consulta popular per la independència, prevista per al 17 d'octubre. L'acte serà presentat per l'escriptor i periodista Francesc Valls i hi intervindran representants d'altres plataformes locals de consultes populars. El primer vot el dipositarà l'escriptor Magí Sunyer. Amenitzaran la festa el cantautor Josep Romeu i els grups Vergüenza Ajena (rumba) i Ganja Nights (reggae).

A la plaça de les Cols, a partir de les sis de la tarda de demà dia 15.

AV7D · Altres articles: del 5 al 18 d'agost de 2010

Recull d'articles sobre qüestions cinematogràfiques publicats entre el 5 i el 18 d'agost de 2010

***

OPINIÓ.

Jia Zhangke: «És indubtable que la pirateria té un valor immens» (Nando Salvà, El Periódico): és el cineasta viu més important de la Xina. El Festival de Locarno, (..)  li ha atorgat un premi honorífic.

Calor i alta temperatura sexual (Quim Casas, El Periódico - Clàssics a l'aire lliure): un dels aspectes que caracteritzen aquesta pel·lícula ("Foc en el cos"), potser fins i tot el més recordat, resideix en la immensa calor que garratiba i domina els personatges i en la quantitat de te gelat que beuen per aplacar la set i la suor dels seus cossos.

De Gregory Peck a Julia Roberts o la devaluació d'un premi (Roger Morales, La Llanterna Màgica): El palmarès d'actors i actrius que han rebut aquest premi  (Donòstia) consolida, encara més, la teoria de la devaluació del guardó.

Jean-Luc vs. Woody (Jordi Costa, Avui+ElPunt): (..) una caixa de cinc devedés acompanyada d'un llibre, ofereix el testimoni d'una irrepetible col·lisió de genis.

Surf i mala llet a Malibu (Quim Casas, El Periódico - Clàssics a l'aire lliure):  (..) realitzada en l'apogeu de les comèdies de platja dels seixanta amb cossos atlètics, noies en biquini i molt de surf, "No feu onades" esdevé una obra molt més perversa del que anuncia la seva cobertura de divertimento estival i una pel·lícula gens oblidable, encara que no estigui a l'altura dels èxits més grans de Mackendrick.

Belmondo i la sirena (Imma Merino, Avui+ElPunt): (..) no sé si la realitat imita al cinema, però em sembla que, si ho fa, és de manera barroera.

Por de ficar-se a l'aigua (Nando Salvà, El Periódico - Clàssics a l'aire lliure): (..) La jove s'endinsa de nit a les aigües d'Amity (..) a la recerca d'un bany i de sexe, mentre la carnívora partitura de John Williams llança ràfegues de terror al nostre sistema nerviós. De sobte, la noia és esquarterada com una nina de drap (..)

L'amor va morir a la tardor (Quim Casas, El Periódico - Clàssics a l'aire lliure): Tot i ser considerat un dels directors més severs i críptics de la història del cine, el suec Ingmar Bergman (1918-2007) va realitzar alguna comèdia molt divertida (..) i en alguns dels seus drames (..) no va deixar de banda els tocs d'humor, un humor peculiar, en tot cas.

L'amiga del gàngster (Imma Merino, Avui+ElPunt): (..) Si hi ha joves de vint anys que no saben qui va ser, i qui encara és a les pantalles, Ava Gardner, el nom de Sylvia Sydney què els pot dir?

L'experiència Grey (Jordi Costa, Avui+ElPunt): Steven Soderbergh ha reclutat una icona del cinema X per demostrar que ara no cotitza el sexe, sinó valors més immaterials.

***

INFORMACIÓ.

'Blog' arriba a Sant Sebastià (Olga Pereda, El Periódico)

Maragall, a Sant Sebastià (Xavier Roca, Avui+ElPunt) | La croada de Maragall (Olga Pereda, El Periódico)

De Sants a Hollywood (Francesc Espiga, Avui+ElPunt): L'estudi Grangel col·laborarà en el disseny dels personatges del nou film d'animació de Guillermo del Toro, una història de terror onírica que promet trencar esquemes.

Meryl Streep podrà fer de Thatcher (Avui+ElPunt)

John C. Reilly: «Suposo que m'assemblo a Shrek; està bé, és bon nano» (Nando Salvà, El Periódico): Acaba de rebre l'homenatge del Festival de Locarno, on també ha presentat la seva nova comèdia, 'Cyrus'.

Memòria reescrita (Bernat Salvà, Avui+ElPunt): Daniel V. Villamediana explora la figura del seu avi al film 'La vida sublime', que participa demà a concurs en el festival de Locarno | Recordant l'avi (Nando Salvà, El Periódico): Daniel V. Villamediana (..) presenta 'La vida sublime', basada en un episodi familiar

***

FOTO © Intermedio Caixa "Jean-Luc Godard Ensayos", que Intermedio ha editat per al mercat en castellà.

En les dunes

En les dunes

Dunes de la platja de l'Almardà (Sagunt - Camp de Morvedre.
Càmera: Mòbil LG KP500

Més fotos de la gravació del videoclip

Gravació del romanç de la Cileta




Quadern de Sardenya. 3. Cant a tenore a Bosa

El sol oblic de la vesprada retalla a contrallum les siluetes, que semblen surar sobre la lluentor encegadora de l’empedrat mentre passegem pel corso Vittorio Emmanuel II de Bosa. Un carrer de cases altes investides d’una envellida dignitat, d’una fatigada altivesa vinguda a menys amb els anys. Tota la zona baixa de Bosa, alineada amb el discórrer lent i grisós del Temo, sembla amarada de la mateixa serenor natural que exhibeixen les barques que dormisquegen confiades vora riu. Diríeu que es trobeu al bell mig d’una escenografia neorealista amb la seua antiquada, atrotinada bellesa. Uns carrer escrits per Zavattini i filmats per De Sica.
Quan ens trobem ben prop de la Piazza Costituzione, un espai encantador a l’alçada estètica dels carrers, amb una gran font al mig i algunes acollidores terrasses voltant-la, un brunzit familiar s’eleva des de davall d’unes arcades a un costat de la plaça. És un cant a tenore, l’expressió musical privativa i més representativa de la tradició oral sarda.
L’inesperat del fet —ens trobem una mica desplaçats de la seua àrea natural, la Barbagia i la Baronia—, la fascinació d’aquest so remotíssim i l’intens embat frontal del darrer sol de la vesprada, conformen un paisatge torbadorament oníric. Un caire que s’accentua més encara quan arribem a la plaça: els quatre cantadors, abillats amb una vestimenta bastant discreta si atenem els codis indumentaris del gènere, es troben sols, cantant per ningú sota les arcades de la plaça, enmig del que sembla una exposició de pintura amateur, sense autors ni visitants.
(continua)

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Reformes per la qualitat democràtica

Joan-Carles Ortega i Berenguer

Anotacions rizomàtiques

Joan-Carles Ortega i Berenguer

CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)

Oriol Vidal-Aparicio

ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS

Oriol Vidal-Aparicio

Entrevista

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.