Cercador per data
Consell Nacional de Solidaritat: enfilant el camÃ
El Referendum vinculant el farem quan ens ho exigeixi la Comunitat Internacional. __ EA 2028
Fotografia:"Representants de CDC, ERC, SI, Rcat i CUP"
Els partits sobiranistes donen suport a la mobilitació de l'ANC de l'11 de setembre
Representants de CDC, ERC, SI, Rcat i CUP debaten a Arenys de Mar el full de ruta de l'Assemblea
L'Assemblea Nacional Catalana va convidar ahir els partits polítics sobiranistes a debatre sobre el seu full de ruta. En un acte fet a Arenys de Mar tots ells es van comprometre a participar en la manifestació prevista per l'onze de setembre però van discrepar en la resta de les posicions adoptades per l'ANC.
Hi van participar Joan Ramon Casals (CDC), Oriol Junqueras (ERC), Alfons López Tena (Solidaritat), Josep Manuel Ximenis (CUP) i Ignasi Planas (Reagrupament).
Tant Casals com Junqueras van afirmar que encara calia guanyar més adeptes a l'independentisme abans de plantejar el trencament amb l'estat, posició que va ser atacada sobretot per Alfons López Tena. Per al líder de Solidaritat dues etapes de la independència, l'hegemonia intel·lectual i la moblització popular ja estan asolides i maca només la representació institucional. On va defensar que el punt clau són les eleccions 'perquè és l'única cosa que no pot prohibir Espanya.
Casals (CDC) va reclamar en canvi que es prioritzés el pacte fiscal, afirmant que en ell mateix era un gest de sobirania, actitud a la qual es va sumar el líder d'ERC. Jonqueras va dir que Esquerra era al costat del president Mas per a asolir el pacte fiscal i que els ciutadans havien decidit amb els seus vots qui volien que fos el líder del procés.
Per la CUP Josep Manuel Ximenis va reclamar saber quin seria el futur estat català. Convençut de que la independència és a tocar va dir que era el moment de discutir quin tipus d'estat tindrem. Va preguntar de forma gràfica si serà un estat d'Abertis.
El representant de Rcat, Ignasi Planas, finalment va reclamar la transversalitat de l'independentisme i va dir que aquest era un gran valor. Afirmació que va ser resposta per López Tena, reclamant el dret a disentir. Tena va dir que podien estar d'acord en algunes coses però que en altres no n'estarien mai i no passava res.
Precisament en aquest punt es van expressar les diferències sobre el full de ruta de l'ANC que proposa un referèndum organitzat pels municipis el 2012, pas que Solidaritat no considera necessari. 'Ja veurem què passarà i reaccionarem al que passi' va dir Tena.
En aquest punt Oriol Junqueras va fer una encesa defensa de la unitat de l'independentisme reclamant que el debat no fos un enfrontament entre partits que tenen moltes coses en comú.
(Notícia de Vilaweb extreta de la web de SI)
Profunda América
Una buena novela permite al lector experimentar "lo impredecible", asegura Richard Ford. El escritor, considerado uno de los grandes narradores estadounidenses, concluye su trilogía americana con Acción de Gracias, un libro sobre el misterio de la vida cotidiana (...)
Fitxa: La delicadesa (David i Stéphane Foenkinos, 2011)
FOTO © A Contracorriente Audrey Tautou i François Damiens, a La delicadesa, de David i Stéphane Foenkinos
La delicadesa (La délicatesse | Delicacy | La delicadeza)
Direcció: David Foenkinos, Stéphane Foenkinos. Guió: David Foenkinos, basat en la seva novel·la La delicadesa (Edicions La Magrana, 2011). Fotografia: Rémy Chevrin. Música original: Emilie Simon. Muntatge: Virginie Bruant. Producció: 2.4.7 Films (França). Coproducció: France 2 Cinéma (França), StudioCanal (França). Durada: 1h48.
Repartiment: Audrey Tautou (Nathalie), François Damiens (Markus), Bruno Todeschini (Charles), Mélanie Bernier (Chloé), Joséphine de Meaux (Sophie), Pio Marmaï (François), Monique Chaumette (Madeleine).
Sinopsi: La Nathalie ho té tot per ser feliç. És jove, bonica i està bojament enamorada. La mort accidental del seu marit, però, li talla de cop aquesta empenta vital. Durant molt de temps se centrarà en la feina i tindrà desada entre parèntesi la vida sensual. Un bon dia, sense que ni ella mateixa n'acabi d'entendre el perquè, besa un seu col·lega. És en Markus, un home molt atípic. S'esdevé aleshores el vals sentimental d'aquesta parella molt improbable, cosa que desferma no pocs dubtes i fins una certa agressivitat al si de l'empresa. De debò triem la manera com revifem? La Nathalie i en Markus acaben fugint per viure la seva història i el seu embadaliment mutu al marge de tot plegat.
***
Aquest film no s'ha estrenat en VOSC ni doblada al català.
***
Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VA | Tràiler VE.
Webs oficials: Web oficial | Facebook | Twitter.
Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, A Contracorriente | Catalunya Nord, StudioCanal | mercat italià, pendent.
Més informació: Fitxa El Punt Avui (cat) | Fitxa Diari de Girona (cat) | Imdb (ang) | Cineuropa (ang/fr/esp/it) | LaButaca (esp) | CommeAuCinéma (fr) | Unifrance (fr) | MyMovies (it).
***
Festivals i estrena arreu: festivals i estrena arreu.
Premis: César 2011: 2 nominacions (Guió Adaptat, Primera Pel·lícula) | Altres premis.
Apunts en aquest blog: Comentari | A cop calent | Altres veus.
Apunts de context en aquest blog: Estrenes 4 – 10 juliol 2012.
Crítiques d'altri publicades: La segona oportunitat (Quim Casas, El Periódico cat, 06.07.2012) | Romanticisme naïf (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona i Ara-Time Out Cap de 7mana, 06.07.2012) | La delicadesa de la felicitat (Guillem Terribas, Cinema Truffaut, 06.07.2012) | Tot comença quan acaba —sense enllaç— (Lluís Bonet, La Vanguardia cat, 06.07.2012)
Articles d'altri publicats
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Les segones oportunitats (Esteve Soler, Diari de Girona, 06.07.2012) | Somriures des de França (Bernat Salvà, El Punt Avui, 11.07.2012).
Entrevistes: David i Stéphane Foenkinos: “La capacitat per tornar a estimar és al nostre ADN” (Bernat Salvà, El Punt Avui)
Director: David Foenkinos
FOTO David Foenkinos (esquerra) i Stéphane Foenkinos (dreta)
David Foenkinos (París, 28.10.1974) va estudiar lletres a la Sorbona (París IV) i jazz (graduat al CIM), va exercir de professor de guitarra i, pel que diuen va bregar per muntar bandes musicals però no acabà de trobar el baix que li fes el pes.
Novel·lista de l'amor, amb humor.
El 2002 va publicar la seva primera novel·la, Inversion de l’idiotie, de l’influence de deux Polonais (Éditions Gallimard, 2002), que li valgué el premi François-Mauriac de l’Académie Française. Segueix l'activitat literària amb Entre les oreilles (Éditions Gallimard, 2002) i Le potentiel érotique de ma femme (Éditions Gallimard, 2004), amb què guanya el premi Roger Nimier, i on pel que se'ns diu, es fa especialment notòria la lleugeresa alhora estrafolària i alegre, plena d'humor, característica de la seva obra, en què rere la ironia descriu els estralls de la dèria col·leccionista, l'angoixa de l'abandó, les dificultats de l'amor... Premiat el 2003 per la fundació Hachette, escriu les novel·les En cas de bonheur (Flammarion, 2005) —sobre les relacions de parella i l'adulteri, amb conya i tendresa— i Les cœurs autonomes (Grasset, 2006) —inspirat en el cas Florence Rey, de follia amorosa i criminal—. El 30 d'agost de 2007, Gallimard li publica Qui se souvient de David Foenkinos?, en què l'autor reflexiona —sembla que irònicament— sobre la seva carrera, que valora com un reguitzell de fracassos després d'haver estat inicialment una promesa molt premiada i multitraduïda. I no només amb aquest text —de fet, sobre un escriptor a la recerca d'idees per a una nova novel·la— guanyà el premi Jean Giono, sinó que a partir de les hores van començar a canviar-li les coses, agafant-li una dimensió cinematogràfica:
Nos Séparations (Ed. Gallimard, 2008) —sobre una parella que s'estimen i tanmateix es passen la vida separant-se— l'està adaptant per a la gran pantalla Yann Samuell; La delicadesa (Gallimard, 2009; editada en català per La Magrana, 2011) l'ha duta ell mateix al cinema, amb el concurs de son germà Stéphane a la direcció —gran èxit de vendes a França i candidata a tots els premis haguts i per haver, a l'hexàgon: Goncourt, Femina, Renaudot, Médicis, Interallié; ha congriat un total de deu guardons literaris—; Bernard (Les éditions du Moteur, 2010), comèdia sobre un pare de família de cinquanta anys que fa un mal pas i ha de tornar a viure a cals pares, la hi ha comprat Mars Films.
Fan de John Lennon, li ha dedicat Lennon (Plon, 2010), biografia i alhora reconstrucció fictícia amb què vol copsar l'home més enllà del mite i on, a partir de confessions imaginades del cantant, explora el pes de la mort en l'ànima de Lennon —la mort de la mare, de Stuart Sutcliffe, el suïcidi de Brian Epstein—
Autor traduït a més de vint llengües, l'agost de l'any passat va publicar Els records (Gallimard, 2011; en català, a La Magrana, 2012), un autèntic èxit de vendes que ha entrat a la llista del premi Goncourt.
Guionista, dramaturg i autor d'un curtmetratge.
Paral·lelament a la seva activitat de novel·lista, David Foenkinos ha escrit el llibre il·lustrat —per Soledad Bravi— Le petit garçon qui disait toujours non (Albin Michel, 2011) i la peça teatral Célibataires (Flammarion, 2008) —sobre una parella de solters, que avesats a ajudar els cors solitaris dels clients de l'agència matrimonial on treballen, topen amb la crisi provocada per l'esclat dels contactes per internet...—.
Ha treballat projectes de guió cinematogràfic amb cineastes com Jacques Doillon o Cédric Klapisch i amb son germà Stéphane Foenkinos —prestigiós director de càsting, guionista, director de teatre musical...— van escriure i dirigir el curtmetratge Une histoire de pieds (2005) —vídeo—, especialment premiat pel públic als diversos festivals especialitzats en què l'han projectat.
Polifacètic, David Foenkinos col·labora mensulament amb les revistes Psychologies i Gael.
Filmografia.
2005 Una histoire de pieds —curtmetratge—
2011 La delicadesa —primer llargmetratge—
COMENTARIS
PERÒ JA HE EXPLICAT EN ALTRES OCASIOSN QUE AIXÒ ES FA MOLT DIFIL, BÀSICMAENT PER DUES CAUSES IMPUTABLES AL SERVIDOR:
1.No hi ha un filtres eficaç contra els correus spam (gent que no t´`e res me´s a fer, i que entren disn la categoira de malaltia mental, ja que ens fan perdre temps a tots plegats)
2.No hi ha un sitema fàcil i àgli, de resposa en el mateix blog (cal passar per les fatigoses claus)
- Comentaris: 4
Fills de Satanà s!, Malparits! Sangoneres!
Em deixareu, doncs, que per a obrir boca, em quede a gust diguen-li a d'"ells" -i ja sabeu qui són, supose- el que va al títol. I em quede curt per allò del llenguatge políticament correcte, però no assegure que la cosa no vaja a pitjor.
Si alguna persona llig açò, ja es pot fer una idea de les qüestions que anem a tractar ací.
Bon dia i bona hora
pinxo, broqueta, enfilall, xisquebab, pintxo
Un 14 de juliol a Occità nia
Avui és 14 de juliol, Festa Nacional de França. Els Camps Elisis de París acullen la tradicional parada militar presidida pel president de la República, els carrers de viles i pobles s’engalanen de banderes tricolors i aquest vespre en molts indrets es llançaran focs d’artifici per commemorar l’efemèride.
- Comentaris: 1
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Terra Alta
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
