Avaluació

• xavierdiez
• enllaç permanent
• Educació
• dimecres, 14 d'abril de 2010 | 08:04h

Nota: Article publicat al suplement L'Aula del Diari de Girona

A principis de la dècada anterior es començaren a implementar uns protocols d’avaluació interna i externa sobre els centres. La innovació fou ben acollida, atès que es tractava d’una activitat orientada a diagnosticar punts forts i febles de la dinàmica educativa de cada centre, i que tenia la utilitat de poder dissenyar, des dels claustres, les accions correctives adients del sistema educatiu.

Tanmateix, en aquesta muralla de desconfiança alçada entre escola i administració, començada amb la incomprensible sisena hora, i ampliada amb la LEC, l’avaluació ha passat de ser contemplada com a oportunitat de millora a ser percebuda com una amenaça i un insult. Amenaça per la seva intencionalitat repressiva (amb premis i càstigs propis del conductisme més barroer) i insult perquè parteix de la base que els docents requereixen d’estímuls econòmics i professionals per treballar més. Ho sento, honorable Conseller, la immensa majoria dels docents es deixa la pell a l’aula per fer-ho el millor que sap, que és molt, únicament per les motivacions ètiques que caracteritzen la professió. Les comisssions, deixem-les per la classe política que sembla tenir-ne una llarga experiència.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article