Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

Entre Kepler i Newton... un astrònom mallorquí

pereto
enllaç permanent
dimecres, 14 d'abril de 2010 | 23:48h

Avui s'ha presentat a l'Espai Ciència de l'OCCC el llibre Vicenç Mut i Armengol (1614-1687) i l'astronomia, a cura de Víctor Navarro Brotons. En un ambient molt amable, rodejat de familiars, amics i coneguts, d'algun que altre homenot, com el professor Vicenç Rosselló, d'algun que altre astrònom, com l'amic Enric Marco, l'historiador de la ciència Víctor Navarro ens ha destil·lat aspectes essencials de la vida científica de Vicenç Mut, un personatge mallorquí del XVII, cronista, militar, matemàtic, enginyer i, sobretot, astrònom, jesuïta per només uns mesos (sic) però que mantingué bones relacions amb molts membres d'aquella Societas Iesu que fou una vertadera xarxa internacional intel·lectual i científica.
Navarro ens ha explicat molt encertadament que Mut fou membre destacat d'una generació d'astrònoms que visqueren en les dècades decisives en les quals els observadors (i Mut n'era un de molt bo), per tot arreu i en xarxa (ací els contactes internacionals de Mut, especialment Giambattista Riccioli a Itàlia, foren claus), s'esforçaren en confrontar empíricament les propostes de Kepler, aquell que va fer caure la fascinació per les esferes, i que serien els muscles sobre els quals s'alçaria l'obra newtoniana.
L'hàbil astrònom mallorquí també observà els cometes de 1664 i de 1665, en plena polèmica de la natura d'aquest fenomen i de la trajectòria que hi exhibien. La contribució observacional de Mut fou notable com remarca l'astrònom Josep Lluís Ballester en un pròleg del llibre. Els cometes també feien el camí des dels meteors aristotèlics fins als fenòmens astrals que vindrien a esfondrar la perfecció celestial.
Amb tot, les contribucions de Mut no estan exentes d'errades o males interpretacions, però sempre des d'una incorruptible honestetat intel·lectual, com també remarca l'historiador Ugo Baldini en un altre pròleg (el llibre en té tres, de pròlegs, comptant el de la consellera Pilar Costa, un mal menor de les bones publicacions institucionals).
Les citacions sobre Mut i la publicació d'observacions fetes per ell a les obres de Riccioli havien passat desapercebudes als historiadors fins que Víctor Navarro les va fer visibles i recuperà la figura d'aquest singular personatge. El llibre que finalment ha publicat el Govern Balear, a la col·lecció La ciència a les Illes Balears, dirigida per Joan March, recull el facsímil de les obres astronòmiques de Mut, la seua traducció catalana, l'estudi introductori de Navarro i la transcripció de les cartes de Mut adreçades a Athanasius Kircher. Gràcies a la darrera carta conservada a Roma, datada a Palma el juliol de 1651, sabem que Kircher, a més de jesuïta i erudit polifacètic, era addicte a la xocolata mexicana. Mut s'ofereix a buscar-li'n a Madrid!
Per acabar, quina millor mesura del prestigi assolit per Mut que el fet que a la Lluna hi trobem, prop del pol sud, el cràter Mutus, batejat per Riccioli en el seu honor? El llibre reproduiex a la coberta el mapa de la Lluna de Riccioli de 1651 on s'hi ubica el Mutus. La fotografia és de Wikipedia i la bandereta marca el cràter de 78 km de diàmetre i quasi 4 de fondària, i amb una edat d'uns 4.000 milions d'anys. També podeu cercar el cràter de Mut amb Google Moon.

De la necessitat, virtut

pereto
enllaç permanent
dimecres, 14 d'abril de 2010 | 08:02h

L'apunt anterior feia referència a una recerca nova i trencadora d'esquemes: l'existència d'animals que sempre viuen sense oxigen. Tanmateix, havia passat per alt el detall que la revista on es publica, BMC Biology, tot i conservar el nom anterior, és en realitat una nova publicació ja que incorpora molt de la personalitat d'una publicació, Journal of Biology, que deixa de publicar-se com a tal després de set anys d'assolir un bon prestigi. Ho explica en un editorial la directora, Miranda Robertson.
BMC Biology incorporating Journal of Biology ha triat un nou logo molt atractiu i a vessar de missatges per a simbolitzar la fusió: els dissenyadors ens llancen a la cara directament la impossibilitat de representar la biologia contemporània amb una sola imatge. Hi renuncien directament a qualsevol referència directa a la biologia molecular (bé! ja era hora que algú ho digués) treient-se de sobre la inevitable (i avorrida) doble hèlix. Com també cap referència directa als sistemes biològics de qualsevol nivell o escala. Què ens queda?
Per a mi l'embolcall representa l'origen de tot plegat i em sobta (agradablement) que en l'explicació donada per Miranda Robertson, es referesca a això com our protocellular lipid bilayer. I dintre un arbre filogenètic sense arrel i multicolor, descaradament (i deliberadament) incomplet: purists will find fault with the phylogeny. Representar tots els microorganismes procariòtics amb una única branca i passar-se per baix cama tot els protists és una manera com una altra d'encabir en un petit logo la biodiversitat macroscòpica, l'única que sembla rellevant no sols al comú dels mortals sinó també a una immensitat de científics. Al final els ha quedat un emblema molt evolutiu i alhora molt provocador (omits explicit reference to much that is fundamental, critical and topical in biology, and outrageously distorts the phylogenetic tree) que fa de la impossibilitat d'encabir-hi la biologia un bonic imant per a la nevera.