Veles e vents

• Angelcanomateu
• enllaç permanent
• Música
• diumenge, 14 de març de 2010 | 00:23h

No freqüente llibres de poesia. En tinc, però preferiria conéixer més profundament a Estellés amb paciència i serenitat. Podria llogar-ne, però m'agradaria veure què oculta Ausiàs March entre línies. Me'n deixarien, però voldria desemmascarar Martí i Pol amb més temps. Sí, la poesia ha d'entrar en la meua vida de bona manera; altrament, l'avorriria de per vida, com passa amb les coses que ens volen imposar.

A què ve tota la reflexió? Recordava farà unes setmanes per què vaig elegir la carrera de Filologia Catalana o, millor dit, quan va començar a apassionar-me -tant com per a estudiar-ne tot allò relacionat- la meua llengua. Al llibre de 3er de la ESO de Valencià, el tema 5 tractava de la poesia. Pels primers apartarts, estava la cançó d'Al Tall, "Romanç de cec", de la qual haviem de completar els espais en blanc. Però el text central era l'opera prima del poeta gandienc: "Veles e vents". D'aquest, havíem de buscar tots els recursos retòrics (metàfores, hipèrboles, personificacions, etc.).

Vam donar més autors: Anselm Turmeda ("Elogi dels diners"), Roís de Corella ("La balada de la garsa i de l'esmerla"), Estellés ("Cançó de bressol" i "Els amants")... Tots acompanyats per les veus de Raimon i Ovidi. Però el que més recorde és l'ausiàmarchià, amb la corresponent traducció al model actual del mestre Fuster.

Crec que eixe tema em va marcar i, sobretot, Ausiàs March. Reproduïsc a continuació els seus versos:

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article