Hem perdut: no hi ha excuses

• joanvilaitriadu
• enllaç permanent
• Periodisme compromès
• diumenge, 14 de març de 2010 | 23:25h

Hem perdut les eleccions al Col·legi de Periodistes. Josep Maria Martí és el nou degà electe, amb més del 60 per cent dels vots vàlids emesos. Els col·legiats que han expressat la seva opinió votant han escollit continuïtat i no han confiat en el canvi proposat per Salvador Cot. Res a dir, acceptem el resultat, no busquem excuses, perquè no n'hi ha. Hem perdut i prou. Podriem dir que el cens electoral del Col·legi no és prou representatiu de la professió, que hi ha molt pocs col·legiats menors de 40 anys, que són els que majoritàriament avalarien un canvi a fons, i que això probablement explica el resultat, però això ja ho sabiem quan vam acceptar plantar batalla en el seu feu. Això no és cap excusa: la seva victòria ha estat inapel·lable, tant en la votació per al degà (1.138 a 666), com en la votació per a la demarcació de Barcelona (11 vocals per a la candidatura Martí i 7 per a la Cot).
(N'hi ha més)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El 3/24 dona l' imformació de les eleccions a la Catalunya Nord,pitjor que si fos una tele de Madrit

• llemosi
• enllaç permanent
• diumenge, 14 de març de 2010 | 23:14h

Dir que el Partit de la filla d' en Delors s' imposa al partit d' en Sarkozy és d' un reduccionisme  madrilenc de totes totes.
Dir, com a dit, en Pere Codonyà al migdia,que no hi havia cap llista catalanista a la Catalunya Nord. és senzillament no explicar la veritat. Els catalanistes d' Unitat Catalana,el partit catalanista més consistent  al Departament dels Pirineus Orientals ha pactat la seva inclussó a la llista de l' UMP i Virginia Barre,segurament, diumenge que ve serà Consellera del Llenguadòc Rosselló o l' actual president del Consell General,Christian Bourquin ho serà segur i així molts altres consellers. La mateixa  tàctica han fet servir altres elegibles catalanistes com els de Convergència,que s' han equivocat de mig a mig ficant-se amb un carreró sense sortida i és que en Jordi Vera no n' encerta ni una. 

http://elections.interieur.gouv.fr/

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Un plat quaresmal.

• jmsansalvador
• enllaç permanent
• diumenge, 14 de març de 2010 | 23:10h

Som al pic de la quaresma i, a l’època de les nostres àvies, hi havia una cuina molt específica per a aquestes diades. Eren quaranta dies de privació. Es respectava el dejuni i l’abstinència i el magre dels divendres. Si una menja era representativa de la mortificació, l’austeritat i el compungiment quaresmal, aquesta era el bacallà.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

'Mister Evasió' de Blai Bonet a l'Espai Mallorca (I)

• bielmamengual
• enllaç permanent
• diumenge, 14 de març de 2010 | 22:49h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Reconeixement a les dones artistes a Sant Boi de Llobregat

• isabelhb
• enllaç permanent
• diumenge, 14 de març de 2010 | 22:46h

Dijous passat a Cal Ninyo, en el marc de la setmana de commemoració del 8 de març, el Consell municipal de dones de Sant boi de Llobregat feia un reconeixement a 28 dones artistes amb un vincle de veïnatge a la ciutat i que es dediquen professionalment a l’àmbit de les arts plàstiques i el disseny .
Aquest homenatge anual a dones de col·lectius professionals diferents, enguany ha tingut un component especial en quant s’ha fet cap a un àmbit laboral díficil d’acotar i que sovint ens passa desapercebut, ja que  les diferents ocupacions, oficis i activitats artístiques com a sector professional sovint no acaben de tenir una identitat específica.
El criteri ha estat el d’incloure 28 dones  d'edats  i d'àmbits molt  diversos , que treballen mitjançant un procés artístic visual/plàstic o de disseny i que apliquen uns coneixements estètics, tècnics i procedimentals per crear i produïr una obra.
El reconeixement ha servit per fer visibles els  noms i les  obres d'unes dones, la majoria d'elles ,emprenedores, que tan les podem trobar generant indústria com ara la convidada Roser Capdevila, autora de les tres bessones , com traspassant el seu coneixement com es el cas de les santboianes Dolors Viladelprat o Reme Domínguez .
Una de les dones reconegudes, Catalina Arenas Graciaparticipa amb una instal·lació (Rellegint la caputxeta) a l’exposició: Dones de conte,que es pot veure fins el dia 19 de març a Can Massallera.

Imatge:Les caputxetes, creació de l'artista santboiana Catalina Arenas, construïda de manera col·lectiva
Can Massallera. C. Mallorca, 30
Sant Boi de Llobregat

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La popètica eutròfica de Josep Pedrals

• sargantana
• enllaç permanent
• Activitats realitzades
• diumenge, 14 de març de 2010 | 22:05h

Josep Pedrals ha tornat a La Sargantana aquesta vegada amb la seva formació musical "Els Nens Eutròfics", la mescla perfecte entre la poètica de Pedrals (amb el Furgatori com a base central) i la música pop més ben elaborada.  Els Nens Eutròfics ha interpretat les cançons del seu primer disc "Esquitxos Ultralleugers" i d'altres cançons com ara El Cirerer o L'amor és un peix (una versió de Love is in the air molt més interessant que la de John Paul Young). Una formació poèticomusical amb un sentit de l'humor intel·ligent que trobem a cada joc de paraules.  Els Nens Eutròfics sonen a tot i a res, hi ha qui diu que són els fills de la Nova Cançó, però més enllà de les etiquetes i les odioses comparacions és una banda que val la pena veure-la en directe i que ens obliga a comprar-nos el disc, perquè hi ha tantes coses darrere de cada cançó que cal escoltar-les mentre llegim la lletra. Tens la sensació que no te'ls acabaràs mai i alhora et quedes amb gust de poc.  

• Vull llegir la resta de l'article

El "pitorro"

• Lafiscaldeldistricte
• enllaç permanent
• diumenge, 14 de març de 2010 | 22:03h

Avui llegint un article al diari, m'he trobat aquesta parauleta, m'ha resultat sorprenent que en el context on estava apareguera, no trobava fora molt adient per a un text professional i després per que amb eixa parauleta l'articulista es referia a la vàlvula, al polsador, l'obturador, el pulveritzador d'un aerosol i per tant no li corresponia. Però cap paraula de les anteriorment esmentades o tantes altres sinònimes ha fet servir, per contra ha emprat la col•loquial: el pitorro.

I llegint-ho he recordat una escena d'aquests dies, quan a una xerrada a l'alumnat de secundària del mateix institut on jo vaig estudiar, els i les alumnes al donar-los un paperet enrotllat que vindria a ser una octaveta de full, i que dins tenia escrit un text molt breu al•lusiu al 8 de març, sols digueren: primer que si havien d'obrir-ho i després al veure el text, exclamaren: i tot això hem de llegir ara?

Gens de curiositat i, menys passió per descobrir i atendre les paraules.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Vol

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• diumenge, 14 de març de 2010 | 22:01h

Els gests i les paraules, la unitat d'acció i de pensament: som dipositaris de la vida que corr, que fa girar el món i que empeny els cossos cap a la persistència. La possibilitat de dubtar -l'essència de l'enteniment- alimenta l'ànima molt més que la de creure sense pensar. Fins i tot les intuïcions provenen d'allò que encara no hem pogut entendre com a procés, però són el producte d'una mirada interior, no de cap present arribat ves a sebre d'on. Romandre aturats molt de temps és un terrible esdeveniment, i aleshores -aturats- ens convertim en ocells que no poden volar. El pensament és el nostre vol. Quina meravella de paraula : 'vol', que alhora té a veure amb 'voler' i amb l'acte de 'volar'. Cada paraula pot covar en el seu si més d'un significat, i 'esdeveniment', per exemple, sembla que sia una sageta que vol sortir en una direcció precisa, o també les notes '-es-de-ve-ni-ment-' que un músic expert és capaç d'extreure d'un xilòfon... 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Per què faré vaga aquest dimecres

• jordimartif69
• enllaç permanent
• La Tramuntana
• diumenge, 14 de març de 2010 | 21:48h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Ed Perley

• cientific
• enllaç permanent
• diumenge, 14 de març de 2010 | 21:47h

Personal facts

He lives in the state of Nebraska in the USA in a small town of about 1000 inhabitants. It is very hot in the summer and very cold in the winter. He lives with his wife. They enjoy their life in this town although the drive to work is quite long.

He worked 13 years in an analytical chemical lab. At the moment he is working in an engraving shop. In the summer he has a second job as a staff member of a park near his home.

There are no scientists in his family but his father was very interested in science and got a degree in engineering.

Apart from working on the project of the periodic table, he has also written essays, short stories and one novel. He has worked on computer programming and astronomy among others.

Periodic table

Perley compares his periodic table with a calendar. The calendar is divided into seven groups, one for each day of the week. Each horizontal row corresponds to what is called a period in the periodic table. A circular periodic table easily shows the relationship between electronic structure of elements and their position in the table. The colours are used to easily distinguish between the different electron orbitals.

Perley says: “I think I have always had a desire to do things differently from what other people do. I think one of my main reasons for making a circular periodic table was just because I thought it would be fun to create something new. Since then, I have learned that I was not the first. A number of other people have also made their own circular periodic tables. But all of them are slightly different from mine, because each person had a slightly different goal to work for.”

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article