
Quan pens els quadres de Dolores Sampol, quan vull escriure sobre les obres que exposa aquesta artista de la delicadesa, trob dues característiques essencials i singulars que formen el fil conductor d’aquestes pintures: la seva llibertat absoluta en la recerca pictòrica per un cantó, i la gran capacitat de risc per trobar l’emergència dels objectes, de les situacions i de les significacions múltiples per l’altre. Això es demostra en la feina acurada, quasi de miniaturista que percaça els detalls al vol conjuminada amb una poètica íntima, fonda, d’un fluix sensorial que no deixa de cantó la denúncia més clara i el crit més esmolat. El fet de fer servir l’antiga, clàssica, tècnica de la pintura a l’oli sobre taula ja és tota una declaració de principis: la lentitud com a exercici, la lleugeresa com a meta i el camí quotidià, esforçat i pacient, com a forma d’obrar aquestes invencions de la bellesa.
[Pintura de Dolores Sampol: ¿Bailas?]

Gestió de la diversitat lingüística i cultural