Cercador per data

Cercador per data

« Octubre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Més de la meitat dels naixements registrats a Vic són fills de mare estrangera

Segons que ha fet public avui l'INDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) el 51,5% dels naixements registrats a Vic el 2009 van ser fills de mare estragera. En total a la capital d'Osona van nèixer 625 nadons dels quals 322 van ser fills d'estrangeres i 303 fills d'autòctones. Encapçalen aquesta classificació de localitats amb altíssims percentatges de naixements de fills de mare estrangera Salt amb el 69.6%, Roses 54.20%, Salou 51.9% i Manlleu amb un 51.8%. En el mateix informe s'assenyala que les dones autòctones tenen un  índex de fecunditat inferior, 1.3, al de les estrangers 1.8. Veure informe complet clicant aquí.

José Montilla antidemòcrata. Contra menyspreu i abús, feina i coratge: #votaindependencia


Notícia:

Montilla desautoritza Ausàs i li dóna instrucció de no col·laborar amb la consulta de Barcelona
Governació havia anunciat poques hores abans que cediria les urnes i oferiria assessorament tècnic als organitzadors



Comento:

"José Montilla antidemòcrata. Contra menyspreu i abús, feina i coratge: #votaindependencia

Quina entitat civil, donat que el president actual va a la contra del moviment civil, pot ajudar a les coordinadores de la ciutat de Barcelona?
Si cal podem fer recull d'urnes i ajut des diferents pobles, i refregar-li pels nassos al nostre president que ja n'hi ha hagut prou de discriminació, abús i aprofitaments inacceptables del càrrec en aquest any que duem de consultes. Que parin ja del seu partit a jugar aquest joc pervers de mentir i abusar de càrrecs públics i institucions ciutadanes.

Ens ha dit de tot, ens ha menyspreat, i té els collons de parlar de que "amb respecte"?

Sàpiga que això de que et fotin "amb respecte" em sembla que se'n diu masoquisme. Quins nassos, no ens deixem entabanar, ni ens ha respectat ni ens respecta. Que sàpiga també, però, que a qui primer manca al respecte és a ell mateix, i que la història recollirà bé el paperàs vergonyant que ha fet a l'entorn de les consultes populars per la independència. Que no es pensi que per molt espanyolisme que abraci, aquest li podrà mentir la història com han fet tradicionalment els castellans. Quina vergonya, quina vergonya de polítics els qui s'escuden en l'anti independentisme per a fer abusos a tort i a dret."



De moment cal afegir:

ERC replica Montilla i recorda que Governació sempre ofereix col·laboració als processos electorals
Els republicans no entenen la desautorització del president de la Generalitat a Ausàs

Sitges 2010: divendres, 15 d'octubre

Divendres, 15 d'octubre, al Festival de Sitges:

Secció Oficial Fantàstic Competició - Sitges 43-.

L'oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Long Boonmee raluek chat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives / Tio Boonmee recuerda sus vidas pasadas), d'Apichatpong Weerasethakul [Sitges 2010]

Bedevilled (Kimboknam Salinsageonui Jeonmal), de Jang Cheol-soo [Informació Sitges 2010]

The Perfect Host, de Nick Tomnay

***

Secció Oficial Fantàstic Gales

Deixa'm entrar (Let me in / Déjame entrar), de Matt Reeves

***

Secció Oficial Fantàstic Panorama Competició

Atrocious, de Fernando Barreda Luna

***

Secció Oficial Fantàstic Panorama Especials

The Storm Warriors (Fung Wan II), de Danny & Oxide Pang

***

Noves Visions · Ficció

Isolation, de Stephen T. Kay

Finisterrae, de Sergio Caballero

***

Noves Visions · Ficció Obscura (Dark Fiction)

5150 Rue Des Hormes (5150 Elm's Way), d' Éric Tessier

Strayed (Zabludivshiysya), d' Akan Satayev

***

Anima't

Jackboots on Whitehall, d'Edward McHenry, Rory McHenry

***

Seven Chances -Setmana de la Crítica-

The Second Civil War, de Joe Dante

***

Tota la programació de la jornada [Programa del divendres 15 d'octubre - Sitges 2010]

Nota Com es pot comprovar, en aquests apunts del blog només reflecteixo les presentacions oficials, al públic, a la Secció Oficial Fantàstic Competició i algun títol de la resta de seccions. Pel que fa a les cròniques publicades als nostres mitjans pels respectius enviats especials, les vaig recollint cada dia a l'apunt [Notícia de Sitges 2010], que el vaig actualitzant.

El programa complet de Sitges 2010 [Programa en pdf]

***

FOTO L'oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors, d'Apichatpong Weerasethakul

Que predique amb l'exemple

L'actual president de la patronal espanyola, el Díaz Ferran eixe, ha afirmat que l'única manera d'eixir de la crisi és «treballar més i guanyar menys».

Bé, doncs,  si tan convençut està de la seua fórmula que ens ho demostre amb fets i que predique amb l'exemple. Ell i tots els escanyapobres que formen part de la CEOE (i organitzacions empresarials en general). O siga, senyors empresaris i sangoneres en general, s'ha acabat això de rascar-se la birla i criar ouera: és hora de treballar més i guanyar menys. Ho ha dit el seu capo.

éric chevillard, nou amic escriptor

Recoman  L'autofictif, el blog d'Éric Chevillard i els seus textos. Aquí he fet un pot-pourri de declaracions que trob ben intel·ligents i estimulants.

« Tout ce qui est pur en matière de style est élaboré ».

Lorsqu'on écrit, on a l'ambition — dérisoire, peut-être — d'ouvrir un petit espace où l'on sera seul aux commandes, où l'on sera enfin libre. Mais immédiatement, d'autres structures aliénantes, propres cette fois à la forme romanesque, se mettent en place, et, à nouveau, il faut forcer ce système, l'abattre. La digression permet justement de s'engouffrer dans les brèches. À mes yeux, le texte n'existe que pour que naisse tout à coup la possibilité d'une digression, c'est-à-dire d'une aventure : c'est une chance qui s'offre de s'étonner soi-même, d'aller un peu plus loin que ce qu'on avait imaginé. Ici, le conte n'est en effet qu'un prétexte — pour le coup au sens littéral : un texte préexistant —, et je saisis toutes les occasions que ce prétexte m'offre pour digresser.

Fitxa: "Pa negre" (Agustí Villaronga, 2010)



Pa negre (Pa negre / Black Bread / Pan negro)

Director Agustí Villaronga. Guió Agustí Villaronga basat en les novel·les Pa negre (Ed. Columna, Col. Clàssica) i Retrat d'un assassí d'ocells" (Ed. Proa, Col. A tot Vent, 264), d'Emili Teixidor, i amb el recull de contes Sic transit Gloria Swanson (Ed. Proa, Col. A Tot Vent, 347), d'Emili Teixidor. Fotografia Antonio Riestra. Música original José Manuel Pagán. Muntatge Raúl Román. Producció Massa d'Or Produccions (Catalunya), TVC (Catalunya).  Durada 1h48. 

Repartiment Francesc Colomer (Andreu), Marina-Laura Comas (Núria), Nora Navas (Florència, la mare), Roger Casamajor (Farriol, el pare), Lluïsa Castell (tia Ció), Marina Gatell (tia Enriqueta), Elisa Crehuet (àvia), Mercè Arànega (Sra. Manubens). I la col·laboració especial de Laia Marull (Pauleta), Eduard Fernández (mestre), Sergi López (alcalde).

Sinopsi Ran de l’assassinat de Dionís Seguí i el seu fill, la família de l'Andreu (Francesc Colomer) s'ensorra. Ell té només onze anys i veu com el seu estimat pare, en Farriol (Roger Casamajor), ha de fugir. Som als anys més crus de la postguerra civil, a la ruralia de Catalunya, i a ca l'Andreu són del bàndol dels perdedors. En Farriol ha d'anar-se'n i amagar-se perquè veu a venir que les autoritats li encolomaran el crim dels Seguí. Florència (Nora Navas), la seva dona, es queda sola i, tot i treballar de sol a sol en una fàbrica tèxtil, no pot mantenir el fill, de manera que l'Andreu ha d'abandonar casa seva per viure en una masia al mig del bosc, amb l'àvia, les tietes i els cosins. A l'escola nova, l'Andreu hi estudia amb ganes, perquè vol arribar a ser metge i no patir més les humiliacions dels vençuts. Entre les seves noves relacions sorgeixen dos confidents: la seva cosina Núria (Marina-Laura Comas), una nena marcada per tot el que li ha tocat viure, i un noiet intern en un convent veí, que -tísic- sent la mort com a molt propera. Però arriba el dia que detenen Farriol i, per a l'Andreu, que està convençut de la innocència de son pare, esbrinar qui o quins van ser els autèntics assassins dels Seguí passa al davant de tot. En aquesta recerca descobreix com els fantasmes del passat cauen una i altra vegada sobre el món dels adults, farcint-lo de mentides i ocultacions. Ningú s’escapa de tanta falsedat, ni de la desolació moral que ha produït la guerra... Els senyors Manubens, els amos rics de la masia, que no tenen fills, ofereixen a l'Andreu pagar-li els estudis i endur-se'l amb ells a ciutat. El menut no desaprofita l'ocasió..., desfermant del tot el petit monstre en què l'han convertit els esdeveniments i les descobertes que ha fet .

Vídeos [Tràiler VO] [Primeres imatges]

Webs oficials [panegre (cat / esp)] Facebook [PaNegreLaPeli]

***

Rodada a Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, Rocafort (Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac), Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L’Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny, Tavertet.

Escrit d'Emili Teixidor El secret és la confiança. L’autor, l’escriptor, ha de confiar en l’altre autor que ha escollit la seva obra, el director de cinema. Diuen que hi ha escriptors que en la seva feina visualitzen allò que escriuen, i n’hi ha d’altres que es deixen portar per les paraules, pel corrent verbal. Però jo no seria capaç d’imaginar les imatges que podrien donar vida a una frase com ara “era un místic tronat, que no feia ni nosa ni servei”. Ha de ser un altre artista el que ens presenti amb imatges aquesta frase, aquest personatge, una altra creació, un mestre del trasllat de l’escrit al visual. En el meu cas el primer que vaig pensar va ser si l’obra original resistiria el canvi. Has de confiar en el responsable de la traducció. L’Agustí Villaronga mereix tota la meva confiança. Admiro la densitat dels ambients de les seves pel·lícules, la força de les seves creacions. L’Agustí ha agafat el meu món i l’ha fet seu, la meva obra verbal ha servit per nodrir el seu món i segur que n’ha fet un univers personal, propi, amb la intensitat i la poesia que posa sempre en les seves creacions. O sigui que "Pa Negre", en cinema, és una obra de l’Agustí Villaronga. Jo li agraeixo l’interès per la meva novel·la i la dedicació que hi ha posat. No diré allò tan suat de “tots els mèrits són seus i si hi ha algun defecte és meu”. Em sento partícep –no sé en quina part perquè com que es tracta d’una part intangible és difícil i en molts casos impossible calcular mereixements– d’un treball col·lectiu dirigit per Agustí Villaronga. Potser la meva obra és la guspira que ha encès les brases però la lluminositat, l’escalfor i la grandària de la foguera són obra de tot l’equip, actors i tècnics, amb l’Agustí al davant com a capità (En mans d'un altre autor, Emili Teixidor, Material de difusió de la pel·lícula)

***

Més informació [Totcinema (cat)] [Cartellera (cat)] [Avui+ElPunt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Festivals i premis [Sant Sebastià 2010 · Secció Oficial > Premi Millor Actriu -Nora Navas-]

Dist. cat. [Emon] Dist. esp. [Emon] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Articles en aquest blog [A cop calent] [Altres veus] [Èxit de "Pa negre" a la taquilla, el primer cap de setmana] [La carrera internacional de "Pa negre"]

[Avui s'estrena] [Queda 1 dia (altres veus diverses llengües Sant Sebastià)]  [Queden 2 dies (Filmografia d'Agustí Villaronga)] [Queden 3 dies (sinopsi i protagonistes)]  [Queden 4 dies (condicions de producció)] [Queden 5 dies (el tràiler)]  

[Aplaudida a Sant Sebastià 2010] [Sant Sebastià 2010 · Competició: "Pa negre"]

[Agustí Villaronga: '"Pa negre" se centra en les emocions i els sentiments dels personatges']  [Isona Passola, productora de "Pa negre" escriu sobre  la pel·lícula]

[El tràiler] [Vídeo: primeres imatges]

[Recha i Villaronga: algú no fa bé la feina... o no se'n surt!] 

[Recapitulació informativa sobre "Pa negre" d'Agustí Villaronga] [Comença el rodatge de "Pa negre", d'Agustí Villaronga] [Llibre]

***

Crítiques publicades en altres mitjans [AV7D·Crítiques: 14-21 setembre 2010]

Altres articles publicats en altres mitjans [AV7D·Estrenes: 14-21 setembre 2010] | Cinema, llibres i premsa en català (Judith Vives, blog Espai Isidor) |Passola: "Vull creure que hem acabat amb el malefici que el català fa nosa " (Ara, 02.10.2011)]

***

FOTO © Emon Francesc Colomer, a Pa negre, d'Agustí Villaronga

El 17 d'Octubre Tarragona Decideix

El proper diumenge se celebra a Tarragona la consulta local sobre el dret de Catalunya a la independència.

La bodeguita del Medio (L'Havana)

Al bar freqüentat per Hemingway es vàrem trobar aquest adhesiu que reclamava la llibertat del meu país. Però la veritat és que als pobres cubans els fa més falta que a nosaltres lliurar-se de la dictadura hereditària i comunista que allà tenen instal·lada (per cert senyors de TV3, els Castro es varen anticipar als nord-coreans en axiò d'heretar).
Aquest viatge és del que tinc més mals records. No sé com aguantí una setmana entre tanta misèria i hipocresia comunista. L'únic que vaig disfrutar va ser les estones a la natura, la música i els records d'escriptors com Hemingway.

A la memòria d'Echegaray

Et lleves pel matí, engegues la ràdio, i comença la pedregada diària dels catalanofòbics. Recurs contra la llei del cinema, recurs contra la llei d'acollida, polèmica pel cara a cara en castellà dels candidats a president de la Generalitat. No et poden deixar tranquil ni un moment, cada dia has d'aguantar vulguis o no vulguis els vint minuts de l'obsessió malaltissa d'aquesta gent per les vocals obertes. Són com els dos minuts d'odi del 1.984 de l'Orwell. Tant és l'odi a la llengua catalana com l'amor totèmic a l'idioma castellà. Quan escoltes els Rivera, Sánchez-Camacho i Montilla, per uns moments t'imagines que en demanar un pa de mig en una fleca de Santa Coloma de Gramanet, la fornera et respondrà recitant uns versos de Juan Ramón Jiménez. "Esparce octubre, al blando movimiento del sur, las hojas áureas y las rojas, y, en la caída clara de sus hojas, se lleva al infinito el pensamiento. O quan vulguis comprar parament per la llar en algun comerç de Cornellà, el xinès et respondrà amb alguna frase cèlebre de Don Jacinto Benavente, "Como en las deudas, no cabe con las culpas otra honradez que pagarlas". Dubtes d'aquesta cursa que han iniciat per veure qui pot treure més vots entre els "letraheridos" del país. Voleu dir que n'hi ha tants?
Després t'escoltes aquells que ara diuen que no s'ha de barrejar la literatura amb la política -d'esport ja en van tenir prou-, com si el premi Nobel no s'hagués decidit mai per paràmetres polítics, com si els estats mai haguessin pressionat per decidir el jurat per un candidat estatistament correcte. Potser seria el moment de reeditar l'obra complerta del dramaturg José Echegaray i fer-ne obsequi a tots aquells que no ens respectin el dret a poder criticar un nobel de literatura.

Nota: Pels qui no coneguin el personatge, José Echegaray y Eizaguirre, fou l'escriptor que s'endugué el nòbel de literatura que es va negar a Àngel Guimerà per pressions del govern espanyol.

Tarragona decideix diumenge

El proper diumenge, les consultes populars per la independència de Catalunya arriben a Tarragona. Un any i escaig després de la fita d'Arenys de Munt, l'exitosa experiència de participació democràtica arriba a la meva ciutat, amb una bona organització però amb poca transcendència ciutadana. Tarragona és com és, però no hi han ajudat gens ni les institucions (l'Ajuntament, que va votar en contra adherir-s'hi, vol cobrar una barbaritat per l'ús del Palau de Congressos com a seu de la nit electoral) ni els mitjans de comunicació (gèlid silenci del Diari de Tarragona, esperable d'altra banda).

Alguns números de la moguda. Estan previstos 19 col·legis electorals: 4 a la Part Alta, 7 a la zona Centre i l'Eixample, 1 a Llevant, 4 als barris de Ponent i 3 a la Part Baixa i Serrallo, cada un d'ells amb una o dues meses. Hi ha a més una urna mòbil per ser instal·lada al mig del carrer, a les zones on no s'ha aconseguit cap local (el que dèiem de la col·laboració de segons qui). A dia d'avui hi ha 808 voluntaris inscrits, necessaris per tota la logística necessària: paradetes al carrer els dies senyalats, repartiment de publicitat, encartellades als carrers i a les botigues, posada a punt del sistema informàtic (molt important això), integrants de les meses, etc. Estan cridats a les urnes 118.778 tarragonins majors de 16 anys.

Jo formaré part de la mesa del col·legi de la Cooperativa Obrera. Prometo que l'endemà hi haurà crònica de la jornada en aquest bloc. Fins que no arribi el gran dia, si algun tarragoní o tarragonina llegeix això (ja sé que sí) li demano entusiàsticament que faci la màxima difusió perquè tothom (he dit tothom) acudeixi a qualsevol dels col·legis a votar, a favor, en contra o en blanc, a la pregunta que se'ns formula, perquè aquesta és la gràcia de l'assumpte: participar activament, dir-hi la nostra, decidir.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Reformes per la qualitat democràtica

Joan-Carles Ortega i Berenguer

Anotacions rizomàtiques

Joan-Carles Ortega i Berenguer

CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)

Oriol Vidal-Aparicio

ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS

Oriol Vidal-Aparicio

Entrevista

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.