L’autonomia de l’estruç

L’altre dia, afirmava Oriol Pujol, dirigent de CiU, que res no li constava, a ell, de la famosa LOAPA financera.

No devia pas ser que el representant de la formació autonomista hagués estat fora del món els darrers temps, que no hagués sentit parlar de la barrabassada, que fins i tot la terminologia l’agafés de nou. No. Sembla que sabia de què parlava quan assegurava que no calia parar-hi especial atenció perquè, al capdavall (i cito textualment), “només ho hem llegit al Financial Times”.

I avall que fa baixada, no?

Negar la realitat no és la millor manera d’encarar-la. I la realitat, ai las, ens mostra que aquesta LOAPA pressupostària que prepara el PP no és tan sols una frase escrita en un diari (en fi, no res, total, una declaració d’intencions explicitada pel ministre espanyol d’Economia al Financial Times), sinó tot un programa de govern. Un  pacte d’estat, fins i tot, en podríem dir: l’altre partit nacionalista espanyol, el PSOE, ja apuntava en idèntic sentit fa uns mesos. De fet, si els responsables de CiU repassen, jo què sé, el discurs d’investidura de Rajoy, hi trobaran la referència (va, per si de cas, aquí en tenen una pista: se’n sol dir “evitar solapamientos” o “estabilidad presupuestaria” o allò d’atendre “la premisa de ‘una administración, una competencia’”, tot sobre la base de la reforma constitucional que, recordem-ho, van pactar ben conscientment i ben recentment).

Aquest exercici de tornar a amagar el cap sota l’ala, o sota terra, com diuen que fa l’estruç, és del tot incomprensible, si és que pressuposem que el govern ha de vetllar pels interessos de la ciutadania. En comptes d’informar, en comptes de respondre adequadament i amb valentia a aquest descarat procés centralitzador que ha endegat el PP, en comptes de tancar caixa i plantar cara d’una vegada, es dediquen, sistemàticament, a dir que no n’hi ha per a tant, que no siguem catastrofistes, que ja ens hi acabarem entenent, que no pretenen pas eliminar la immersió lingüística, on s’és vist, que no han dit res d’intervenció pressupostària, que d’on ho heu tret, que pacte fiscal, que galindaines.

I, mentre de la banda d’Espanya resulta que tenen un pla, i l’apliquen (“sin prisa pero sin pausa, Falange avanza”, deien, no?), de la banda dels gestors de l’autonomia només miren de justificar les fotografies que es fan a Madrid mentre aquí proven de despistar i tot és recitar discursets sobre la boira i metàfores de vaixells: mariners, com que bufa el vent, cantem tots una cançoneta, mariners, com que bufa el vent, cantem tots un petit moment.

I afirmen que sempre hi serem a temps.

Però saben que és mentida.

Avui fa disset anys vaig publicar aquest article en l'edició tarragonina del ja desaparegut Nou Diari. L'anàlisi feia referència a l'etapa de declivi del PSOE comandat per Felipe González i als prolegòmens de l'ascens al poder del Partido Popular l'any 1996. També era l'època final d'Àngel Colom al front d'ERC i el preludi de l'accés de Carod-Rovira a la secretaria general. Salvant els aspectes conjunturals, algunes de les consideracions que hi feia em semblen encara aprofitables avui dia.  

SI proposa una transició a la independència enlloc del precipici on ens porten CiU i PP

 

Uriel Bertran es pregunta si hem de mirar-nos el melic el 2014 quan Escòcia faci el seu referèndum nacional

El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran ha presentat avui el seu informe polític al Consell Nacional que ha celebrat la coalició independentista a Barcelona en el que hi destaca la ponència política i estratègica que se sotmetrà a ratificació de la militància en l’Assemblea Nacional que es realitzarà el proper 19 de febrer a Barcelona. Bertran ha constatat que “s’estan acumulant i aflorant totes les contradiccions que vam predir quan vam decidir forjar la Solidaritat Catalana per la Independència” i ha estat contundent en la descripció del moment polític actual: “l’autonomisme s’està col·lapsant de manera flagrant i per més impostos i retallades que es facin, persisteix l’increment del dèficit i del deute perquè ens trobem davant d’un problema estructural: que Espanya ens roba”.

El diputat també ha recordat com “CiU va prometre el concert econòmic i una transició nacional cap al dret a decidir sense límits” i ha denunciat l’engany orquestrat que suposa “portar Catalunya al precipici del PP” per, encabat, recriminar a CiU que hagi votat a Madrid les mesures d’asfíxia premeditada que denuncien a Catalunya i que “ho facin a canvi de res”.

Per tot això, Bertran ha afirmat que “l’independentisme transversal que representa SI es carrega de raons” animant la ciutadania de Catalunya a tornar-se a engrescar en un projecte polític mentre “les altres forces polítiques volen seguir formant part d’aquest entramat de la misèria autonomista” oferint-se per pactar els pressupostos de l’espoli. “Ens hem quedat sols defensant la transició nacional a la independència” ha afirmat per preguntar-se si “ens hem de mirar el melic el 2014 quan Escòcia faci el seu referèndum d’independència?”. “És l’obligació del catalanisme fer una transició nacional cap a la independència” ha proposat amb contundència Bertran.

Protestes dels Mossos d’Esquadra

SI també s’ha pronunciat sobre les protestes legítimes del Cos de Mossos d’Esquadra i a les quals ha donat recolzament parlamentari però ha censurat la deriva que ha pres la protesta amb l’ús del castellà com a mesura de força davant del Departament d’Interior. Per Bertran no és legítim de cap manera l’ús del castellà ja que la policia catalana no pot vulnerar drets i ha comminat als sindicats policials a exercir la protesta usant només la llengua catalana. “Que la usin entre ells, amb els seus comandaments, en les relacions amb el Cuerpo Nacional de Policia i la Guardia Civil, etc... si és que volen guanyar-se la simpatia de la societat catalana i que els recolzi en les seves legítimes demandes.

"No surt de casa quan plou
i quan plou surt... És estrany?
Camina amb molt afany
i, malgrat això, poc és mou."

(de sis lletres)
Solució anterior: el rellotge

No hi ha res més torracollons que un mosso d'esquadra sindicalista. D'això en podria explicar un niu l'ex-conseller Pomés, que els va haver de patir una bona temporada. La insòlita decisió de protestar fent servir només el castellà en acte de servei (que ja ho van plantejar fa alguns anys, per si algú ho ha oblidat) ha originat una onada de reaccions en contra i també tristesa i decepció. Amb la llengua no s'hi juga; de cap de les maneres. Tanta reacció contrària, tristesa i decepció han generat que ja se n'han desdit a les vint-i-quatre hores. Al canvi d'opinió hi ha contribuït també, no hi ha dubte, el poc seguiment de la protesta, la desautorització de les cúpules dels dos sindicats majoritaris i el fet de que un altre se n'hagi desmarcat.

Tots podem comprendre les reivindicacions laborals dels mossos. Algunes, com millores en l'equipament o en el parc mòbil, fa molts anys que s'arrosseguen però ara, en el context de les protestes per les retallades, s'aprofita per tornar a posar-les sobre la taula. Altres, com les retallades salarials o l'augment d'hores de feina, les comparteixen amb centenars de mils de persones més i, per tant, no els autoritza a tenir més raó per queixar-se de la que ja tenen (tenim) molts d'altres. Actuacions per queixar-se contra aquestes situacions n'hi ha moltes, legítimes i més o menys imaginatives, però fer servir únicament el castellà amb l'excusa de que això molesta el govern "nacionalista" de Mas és la cosa més ridícula que hem sentit en molt de temps. Com bé ha dit avui mateix Vicent Partal, ens molesta molt més a nosaltres, els ciutadans de carrer. I encara molesta més constatar que al front dels sindicats dels mossos hi ha personatges (alliberats sindicals, d'aquells que, de fet, no treballen) amb unes propostes tan peregrines com les que avui han intentat posar en pràctica.

De com es falsifica la història de la cuina

Llista de films estrenats a la cartellera de Catalunya Nord.

Estrenes destacades a Catalunya Nord,  de l'11 al 17 de gener de 2012.

J. EDGAR, de Clint EASTWOOD

Estrena en VOSF. Premis: NBFRA 2011: 1 menció (Pel·lícula) | SAGA 2011: 2 nominacions (Actor -DiCaprio-, Actor Secundari -Hammer-) | Globus d'Or 2011: 1 nominació (Actor Dramàtic -DiCaprio-) | Altres Premis. Més informació: AlloCiné | Imdb.

DES DEL TURÓ DE LA ROSELLA, de Goro MIYAZAKI

Estrena en VF, digital, amb el títol La Colline aux Coquelicots. Títol original: Kokuriko-zaka kara. Títol internacional: From Up On Poppy Hill. Projectada a Toronto 2011 · Contemporary World Cinema. Més informació: AlloCiné | Imdb.

Altres estrenes a Catalunya Nord, de l'11 al 17 de gener de 2012.

10 DIES D'OR, de Nicolas BROSSETTE

Estrena en VF, Digital. Títol original: 10 jours en or. Més informació: AlloCiné | Imdb.

L'HORA MÉS FOSCA, de Chris GORAK

Estrena en VF, 3D. Títol original: The Darkest Hour. Altres títols: La hora más oscura | L'ora nera. Més informació: Web oficial (ang) | Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | AlloCiné | Imdb. Estrenada a la resta de la cartellera: setmana de l'11 al 17 de gener de 2012.

PARLEZ-MOI DE VOUS, de Pierre PINAUD

Estrena en VF. Més informació: AlloCiné | Imdb.

DANS LA TOURMENTE, de Christophe RUGGIA

Estrena en VF, digital. Més informació: AlloCiné | Imdb.

***

Més informació: cartellera Catalunya Nord.

***

FOTO © Warner Bros. France J. Edgar, de Clint Eastwood

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_dels_Estats_Units


http://ca.wikipedia.org/wiki/William_C._Quantrill

- És igual, no passa res. Quan arribo així, la meva dona i jo juguem a l'exorcista, com a la pel·lícula.
- Ah, sí? I com ho feu això?
- Molt fàcil: ella em sermoneja i jo vomito!