JOURNAL DE DÉSIR (III)

• bielmamengual
• enllaç permanent
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 22:37h

Just quan tornava del passeig —fosca negra, una llàgrima de Sant LLorenç com un coet que cau, el silenci de les fulles dels garrovers mogudes pel vent— he sentit un sebel·lí que refilava i tot jo m'he posat en una erecció joiosa.






[Foto Masahisa Fukase]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Carnet per punts.

• jmsansalvador
• enllaç permanent
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 21:01h

Tinc un amic que m’explica que, fa un parell de setmanes, a la premsa hi sortia el cas d’un diputat al Parlament per aquesta demarcació que s’ha quedat sense cap punt al carnet de conduir per una acumulació de sancions. Resulta que, a més a més, davant la impossibilitat de notificar-li la pèrdua de vigència del permís de conducció, ha calgut procedir a la publicació al Butlletí Oficial de la Província i a penjar la resolució al taulell d’anuncis de l’ajuntament d’aquesta capital. Es veu que fins i tot en Monzó a La Vanguardia n’ha fet escudella.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

"Una hora más en Canarias"

• jordicc
• enllaç permanent
• Cultura
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 20:46h

Un embolic en el que hi participen una dona molt decidida, el marit, l'amant (d'ella), la nòvia (d'ell), la germana (de la primera dona), la mare (de l'amant) i el presumpte pare (també de l'amant). L'amant fuig de la dona perquè estima la nòvia i per recuperar-lo (l'amant) se l'endu a les Canàries, on viu la seva mare (d'ell, vull dir) i on vol muntar un xiringuito de platja (també ell). Em seguiu?

És una comèdia bastant esbojarrada, tirant a almodovariana, amb dones al caire d'un atac de nervis (una fins i tot levita) i amb vestits cridaners tipus anys seixanta. No hi surt la Marisol, però casi. Si afegim els números musicals tindrem una mena de Bollywood insular. El protagonista no és altre que Quim Gutiérrez, sí, el marrec de Poblenou, actor que es mereix millors pel·lícules. També hi surt La Hierbas, d'Aquí no hay quien viva, i amb això està tot dit.

Tot plegat per fer que la gent viatgi a Tenerife, que per alguna cosa el Cabildo ha deixat anar uns quants quartos. Sincerament, si del que es tracta és de promocionar els encants de Garachico, bonic poble de l'illa, hi havia millors maneres que subvencionar aquesta comedieta.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Diari d'Irlanda. 10 D'AGOST: GIANT'S CAUSEWAY

• rosadefoc
• enllaç permanent
• Viatges
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 20:45h

10 D'AGOST: GIANT'S CAUSEWAY

Avui dia 10 d'agost ens hem llevat un pèl més tard ja que plovia molt. Hem esmorrzat força bé ja que teniem menjar comprat el dia abans, i quan hem vist que parava de ploure hem anat a la Giant's Causeway. Hem trobat un temps relativament bo, amb pluges i sol que s'anaven succeïnt. La visita ens ha agradat força i en gran part hem estat gairebé sols, i això ens ha sorprès força ja que la zona sembla molt visitada. L'únic lloc concorregut era el punt on arrivaba el bus per la gent que no volia caminar. La principal gràcia de la Giant's Causwey és que hi ha tot de columnes de basalt força grsosses fetes en refredar-se molt de pressa la lava d'un volcà. La llegenda diu que un gegant va fer aquesta calçada entre Irlanda i Escòcia i posteriorment la va destruïr.

Les vistes des de dalt dels penyasegats són impressionants, i les gavines van planejant al teu costat que gairebé les pots tocar.

Finalitzada la visita hem tornat a l'alberg per fer el dinar, patates fregides i verdura bullida (bròcoli, nap i pastanaga). Després hem anat a Ballycastle on hem posat benzina, hem fet una Guinnes i una sidra de barril i hem comprat algunes coses.

Hem tornat a sopar per tenir temps de fer-lo abans que tanquessin i hem arribat a les 9, i hem fet una fantàstica truita de carbassó acompanyada de pa de soda irlandès i formatge brie, amb un boníssim vi d'Austràlia (Hardys). De postre, una poma irlandesa. Mentre feiem el sopar ens hem begut una sidra irlandesa.

Després de sopar hem fregat els plats i ens hem apalancat al costat de la llar de foc de la saleta per escriure el diari. I tot seguit ens n'anirem a dormir que demà serà un dia mogut.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

DIARI D'IRLANDA 9 D'AGOST: VISITA A DERRY

• rosadefoc
• enllaç permanent
• Viatges
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 20:44h

DIARI D'IRLANDA

9 D'AGOST: VISITA A DERRY

El 8 d'agost ens llevem ben d'hora per anar a la Giant's Causwey. De fet la Calçada del Gegant és la culpable del nostre viatge a Irlanda, ja que vam decidir venir aquí quan vam agafar un llibre amb diferents meravelles d'arreu del món i la vam obrir per una pàgina qualsevol. I allà va aparèixer la Calçada del Gegant. I a partir d'aquí vam planificar el viatge.

Total, que arriba el gran dia després de mesos de planificació i ens llevem força d'hora per ser allà abans que hi hagi massa gent. De fet arribem els primers una mica abans de les 9 del matí. I fa un vent de mil dimonis i plou. I decidim que en aquelles condicions no podem fer la visita i girem cua... Per sort no vam haver de pagar els 6 pounds de pàrking.

Arribem al poble de Bushmills i flipem en colors veient tot de banderes britàniques i creus de Sant Jordi als fanals i les cases. Entrem en una botiga de correus que té postals i veiem que venen banderetes de les esmentades i postals amb murals en favor de l'exèrcit britànic. Fugim d'allà sense comprar res i passem per una botiga amb tot de fruita i verdura i certes delicatessen i decidim comprar un bròquil, una pastanaga i un nap per poder menjar una mica de verdura que ja toca.

Després vam anar al Dunluce Castle i el vam visitar tot el que vam poder sense pagar entrada, i va estar força bé. Després vam visitar el Dunseverick Castle que de fet eren unes ruïnes força petites però el lloc era bonic. Vam tirar cap a l'alberg per dinar d'hora i aprofitar la tarda, però ens vam trobar la desagradable sorpresa que tanquen d'11 a 14 hores cada dia per netejar. Això unit al fet que tanquen la cuina a les 10 de la nit, ens ha fet anar bastant malament i atabalat més del compte. A sobre la connexió a Internet és caríssima, un pound 20 minuts de wi-fi.

Un cop passat el cabreig vam menjar al cotxe unes pastes com magdalenes amb melmelada i un iogurt de maduixa i unes galetes de melmelada i xocolata que havíem comprat per esmorzar. Com que ja feia més bon dia vam tirar cap a la Giant's Causway. Eren vora dos quarts d'una i vam trobar una cua tal que vam decidir tirar cap a Derry.

Vam arribar a Derry i vam aparcar al barri de Bogside on hi ha el Museum of Free Derry. Vam trobar el museu a temps de fer el recorregut guiat diari de les dues del migdia. Era en anglès i vam entendre poca cosa però ens va agradar força. Consistia bàsicament a veure diferents murals i l'explicació del seu significat, prèvia explicació de l'origen de la lluita pels drets civils, la vaga de fam dels presos polítics i la situació actual del procés de pau per part del guia que era una persona implicada en el conflicte. Després dels murals vam visitar la Free Derry Corner amb la famosa inscripció “You are entering Free Derry” i el monument dedicat a les víctimes del BloodySunday, “Diumenge sagnant”. Després del tour vam visitar el museu, amb explicacions de l'orígen del barri de Bogside fora muralles ja que no deixaven viure els catòlics dins les muralles, de les diferents discriminacions que patien (eren majoria a Derry però només podien escollir 8 dels 20 regidors a l'ajuntament), de la lluita pels drets civils com ara no empresonar la gent sense judici previ o tenir un vot per persona. Els fets del Bloody Sunday amb els noms de totes les persones mortes i ferides i com van morir, i alguns objectes com una jaqueta amb un forat de bala a l'esquena o roba usada per tapar les farides. També s'hi passaven imatges gravades per una de les persones mortes aquell dia que havia gravat manifestacions anteriors pels drets civils i la del mateix Bloody Sunday. Tot plegat era força impressionant.

Sortint d'allà vam visitar la St. Eugen's Cathedral, que és fora muralles i catòlica, i és força bonica. Després vam anar a la ciutat antiga i vam caminar per tota la muralla que l'envolta. Des de la muralla es podia veure el Bogside amb els murals, i més enllà un carrer que diferenciava clarament el barri catòlic (a una vorera amb banderes irlandeses) del b arri britànic (a l'altra vorera amb banderes britàniques i creus de Sant Jordi).

Finalment vam anar al centre comercial de Coleraine i vam comprar menjar al Lidel. Vam arribar a l'alberg i ens vam fer salslitxes i pa torrat amb formatge per sopar, ja que no teniem gaire temps.

Acte seguit vam anar a dormir ja que estavem molt cansats.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

EL MEU, EL MEU, EL MEU, EL MEU, EL MEU ARDOR

• bielmamengual
• enllaç permanent
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 20:44h

Em trob a l’spa del Paradís. Per a un convalescent d’una malaltia amorosa forta no hi ha res millor que unes fregues pel cos donades per mans que, a més  a més d’uns coneixements tècnics, saben trobar i guarir les contractures de l’ànima.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Llibres (XCV)

• jrenyer
• enllaç permanent
• Llibres
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 20:14h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Dobrodošli u pakao (Alò humanitat III)

• decalpeixet
• enllaç permanent
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 19:31h

A la part administrativa de la ciutat apareix una pintada contundent: "Això és Sérbia". Algú contesta hores després al dessota: "No idiota. Això és una oficina de correus". És Sarajevo. La ciutat i la gent que durant 1430 dies va viure un setge sense precedents a l'Europa de la conciliació internacional. Aquí s'hi ha desenvolupat un humor finíssim a prova d'ensopits i mediocres.

La ciutat comercial bull amb passejades de passarel·la fashion i aparadors a tot color. Europa és un tren anunciat que arribarà tard o d'hora. I els centres comercials prenen posicions a l'andana recuperant antics edificis foradats. S'imposa per l'ocasió, el "cool" i el "lounge" que supera de llarg el to norantó de la guerra. Sarajevo no és el mateix. Bòsnia ja és una altra cosa.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Josep Maria Soler i Canals «Catalunya deixarà de ser si abandona unes arrels que, sobretot, són cristianes» Abat de Montserrat. Avui, 13 d´agost, fa deu anys de la seva benedicció abacial, i 64 del seu naixement, a Santa Eugènia de Ter (Gironès)

• valldalbaidi
• enllaç permanent
• PERSONAL
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 19:23h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Què faig?

• albinyana
• enllaç permanent
• divendres, 13 d'agost de 2010 | 19:06h

Havia pensat que hui podia ser un bon dia per a anar a vore si Peter encara seguia darrere de la barra del bar on una nit vaig estar a punt de quedar-me tancat. Però amb aquest oratge no sé què fer.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article