Som polítics i fem política

• jordimartif69
• enllaç permanent
• Llibres, música, revistes, webs...
• dissabte, 13 de març de 2010 | 23:55h

• Arxius: Article Peiró Rojo y Negro.
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

dani, set anys

• mariadolors
• enllaç permanent
• discapaci...Què?
• dissabte, 13 de març de 2010 | 23:53h

Fa uns mesos, uns amics comuns em comentaven que els costava recordar al meu germà Daniel tal com era abans, que la seva presència actual omple les vivències i els records de mitja distància de tal manera que la imatge de quan estava bé els queda molt llunyana, gairebé dissociada. En canvi, fa pocs dies, una "exmare d'escola" amb qui havien compartit AMPA i Consell Escolar i que no l'havia tornat a veure després de l'ictus, no sabia com posar-s'hi, i va quedar commocionada. Fer la comparativa de sobte, de l'abans i l'ara, és dur.
Avui fa set anys de la tragèdia. (la fotografia és actual)  (segueix)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (24) Estar per orgues

• jpinyol
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de març de 2010 | 23:43h

24. ESTAR PER ORGUES

En entrar a la catedral, l’Harmonia no es va poder estar d’enamorar-se d’ell. El va veure tan altiu, tan llatí i sobretot tan imponent que s’hi va declarar sense més. Com que l’Harmònium la correspongué de seguida, des d’aquell dia...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El factor humà

• moisesmarti
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de març de 2010 | 23:42h

Acabo de cruspir-me el factor humà de John Carlin, llibre a partir del qual s'ha elaborat el film Invictus que ara segurament veuré, vaig llegir alguna nota de premsa i la temàtica em va encuriosir, ja se sap als que som malalts de l'esport i la política, per separat i també perquè no barrejats, aquest llibre n'és la combinació perfecta.

La construcció i la cohesió de tot un país a partir del rugbi, una altra cosa que em va fascinar és que l'actual president de la Federació Catalana de Rugbi, el senyor Ignasi Planas va regalar un exemplar del llibre a gairebé tots els representants de la classe política catalana, quina moral la del senyor Planas, és una gran iniciativa, però totalment inútil i tant de bo m'equivoqui.

El llibre tracta la història de Nelson Mandela amb el rerefons de la fi del Apartheid i del mundial de Rugbi disputat a Sud-africa l'any 1995.

La història posa de manifest que l'esport espectacle és política, millor dit és també política, i compte no confonguem he dit l'esport espectacle, aquell a partir del qual es mouen les masses.

El que realment em treu de polleguera és tota aquesta colla d'imbècils (i ignorants), que pontifiquen que esport i política no s'han de barrejar, fixeu-vos però que això sempre ho diuen mirant cap una banda, curiosament mai ho diuen quan el Borbó fornicador o el ZP impresentable presideixen una llotja. Sempre ho diuen per parlar de Laporta o de les seleccions catalanes, la desgràcia que m'he trobat és que molts catalans de bona fe s'ho acaben empassant.

La història reflecteix com l'esport pot ajudar a cohesionar un país, cicatritzar ferides i crear esperança, és una bonica història.

L'altra dada negativa, és l'autor John Carlin, també articulista del País, un dels diaris que mai llegeixo per raons òbvies, l'altre dia vaig llegir unes declaracions seves que deia que en aquests moments la democràcia a Sud-africa està més ben travada que a Espanya perquè allí no hi ha moviments separatistes, un altre “demòcrata” que considera que els catalans hem de tenir menys drets que el negres (o els blancs).

Potser ens faria falta un Nelson Mandela català.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Joan Saura demana disculpes

• pvilarrasat
• enllaç permanent
• Catalunya / Països Catalans
• dissabte, 13 de març de 2010 | 22:57h

A Joan Saura, Conseller d'Interior, els cinc bombers morts no el van impressionar gens i per això va dir que l'actuació a l'incendi d'Horta de Sant Joan havia set impecable. És comprensible que a Joan Saura la mort de 5 persones no li fes ni fred ni calor. Cinc morts no posarien en dubte l'actuació del seu departament. En la tradició política de Saura, el totalitarisme comunista, els morts es compten per milions. I ell és hereu d'aquesta tradició. Un bon hereu, val a dir-ho. Ahir, però, Saura va demanar disculpes per "als qui aquesta expressió els ha incomodat". Han hagut de passar molts mesos perquè el Conseller de l'Interior rectifiqués. A la seva manera, és clar. Una rectificació tímida i que s'intueix poc sincera. Una rectificació deguda al que s'ha sabut gràcies a La Vanguardia i a la Comissió d'Investigació. 
 
Imatge: anuncis del PETA

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

I si no tota la culpa fos d'ells?

• oriol_illa
• enllaç permanent
• pessics de quotidianitat
• dissabte, 13 de març de 2010 | 22:50h

Per primera vegada, les enquestes d’opinió diuen què, després de la situació econòmica, els (i les) polítics son el que més ens preocupa a la ciutadania. L’índex d’insatisfacció política s’enfila al 80’2%...

• Comentaris: 7
• Vull llegir la resta de l'article

Març

• labelendemadrid
• enllaç permanent
• Viendo pasar el tiempo...
• dissabte, 13 de març de 2010 | 22:39h

El temps imparable, dilueix i calma, i tanmateix envesteix com un d'aquells trens, amb la velocitat despietada d'un viatge sense retorn on l'infinit és l'únic destí, per més inassolible.

Març arreplega records, pensaments, emocions... Algunes Catàrquiques i renovadores, d'altres commemoratives, o tanmateix aclaparadores i fulminants. 
Emocions, records i pensaments, alguns dels quals els voldríem esborrar, i d'altres perpetuar en la memòria per sempre més.

Principis i finals condensats en un fragment de calendari creat per la convenció de la mesura del temps humà. I cíclicament hi tornem a passar una vegada i altra, any rere any, damunt els mateixos mesos, el mateixos dies, dies que realment ja no hi són, que van desaparèixer del cronos línial i que recuperem gràcies a la màgia de la percepció cíclica i anyal del pas del temps representat en els fulls artificials d'un almanac...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Fiasco del Reial Madrid

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de març de 2010 | 21:57h

12/3/2010 REDACCIÓ

 

12/3/2010  EDITORIAL

EDITORIAL D'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA:

'Fiasco del Reial Madrid'

L'opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

La transcendència de l’eliminació del Reial Madrid de la Lliga de Campions és directament proporcional a les expectatives que des del mateix club blanc s’havien aixecat a principis de temporada: enorme. En el curs del retorn messiànic de Florentino Pérez a la cúpula de l’entitat, el Madrid, profundament ferit en l’orgull per l’extraordinària trajectòria del Barça hexacampió, s’havia fixat com a meta guanyar-ho també tot, i per a això no va dubtar a emprendre una sèrie de fitxatges tan enlluernadors en el terreny esportiu com irresponsablement desmesurats en l’econòmic. Perquè els més de 250 milions d’euros gastats per contractar Cristiano Ronaldo, Kaká, Benzema i companyia només es justificaven com a inversió si comportaven uns triomfs esportius immediats i el seu correlat d’augment d’ingressos. No ha estat així i al març al Madrid ja només li queda l’opció de la Lliga: descavalcat de la Copa per l’humil Alcorcón, un altre grup modest, l’Olympique de Lió ha fet miques el somni del florentinat de guanyar la desena Copa d’Europa al mateix Santiago Bernabéu.
Les lliçons de l’estrepitosa caiguda blanca són clares. La primera i més important és que, feliçment, el futbol d’elit encara té un ampli marge per a la sorpresa, un element clau de qualsevol competició esportiva. La segona, que una constel·lació d’estrelles no constitueix necessàriament ni automàticament un gran equip. I la tercera, que la prepotència i un cert menyspreu pel rival –una actitud en què es distingeixen alguns jugadors i una premsa esportiva de Madrid entregada ja sense dissimular– es converteixen en ridículs i patètics quan el resultat no és el desitjat.

Lyon-Real : la victoire de la solidarité contre l'argent-roi ?

LEMONDE.FR | 11.03.10 | 10h22 • Mis à jour le 11.03.10 | 14h06

Lyon a réalisé le plus grand exploit de son histoire. Ce constat, tous les observateurs le partagent au lendemain de la qualification de l'OL pour les quarts de finale de la Ligue des champions aux dépens du Real Madrid. En une, Le Progrès salue "le chef-d'œuvre de l'OL" : "L'OL l'a fait. Encore inimaginable il y a un mois, le club lyonnais a écrit hier la plus belle page de son histoire. Il est allé arracher dans l'antre du Real de Madrid, le plus prestigieux club au monde, son billet pour les quarts de finale de la Ligue des Champions."

"A l'échelle de Lyon et du football français, pareillement moqués quand arrive le printemps européen, c'est un exploit magnifique et paradoxal à la fois. Car c'est au cœur de sa saison nationale la plus difficile que Lyon aura franchi cette marche", souligne aussi L'Equipe. "Lyon manquait dans la galerie des grands exploits tricolores. Sa qualification à Madrid l'y fait entrer de plain-pied." Et le quotidien d'énumérer les grandes pages du foot français : 1969, les Verts font chuter le Bayern en 16^e de finale de la Coupe des clubs champions ; 1984, Metz se paye le Barça au même stade de la compétition ; 1991, l'OM fait craquer l'AC Milan, etc.

LES YEUX EMBUÉS DE LARMES DE CLAUDE PUEL

Sur son blog, Pierre Menes revient sur le "coaching gagnant" de Claude Puel : "A un poste de défenseur central qui lui va comme un gant, Toulalan a été très bon et le petit Gonalons a mordu dans le match comme un zombie dans un morceau de chair fraîche en apportant à la fois fougue et sérénité sur le côté droit et en allant au mastic face au fantôme du fantôme de Kakà et à Ronaldo. […] Cette qualification représente évidemment une perf' énormissime. Oh, ce n'est pas l'équipe la plus brillante qu'ait eu Lyon ces dix dernières années. Mais la solidarité qu'elle dégage – née dans la douleur d'une fin d'automne calamiteuse – et le fait qu'elle ne s'affole pas après une prestation moyenne en championnat font de ce Lyon cru 2010 une équipe imprévisible. Et dangereuse." Et Pierre Menes d'ajouter : "J'ai beaucoup, beaucoup aimé les yeux embués de larmes de Claude Puel au micro d'Astorga. Non, l'entraîneur lyonnais n'est pas un robot et peut lui aussi ressentir des émotions. Ça aussi c'est une info."

Des larmes, il y en a aussi dans les yeux de Jean-Michel Aulas, relate Le Parisien, qui cite le président lyonnais : "C'est un soulagement formidable. Je n'ai pas pu retenir une petite larme… Nous avons l'ambition de devenir l'égal des clubs qui ont un grand palmarès." Et Le Parisien de souligner que "l'argent ne fait pas tout. Malgré ses 400 millions d'euros de budget, le Real a échoué pour la 6^e année d'affilée dans sa tentative pour accéder aux quarts de finale".

"La morale de cette victoire est en tout cas réjouissante, pourrait-on conclure à la lecture des Cahiers du foot. La rentabilité des transferts somptuaires de Madrid cet été a chuté brutalement mercredi soir, et la politique des néo-Galactiques du président Pérez encaissé un sérieux revers. La démarche consistant à amalgamer des stars sous la houlette d'un entraîneur réduit au rôle de gestionnaire d'ego n'a jamais été notre tasse d'eau fraîche, pour ce qu'elle témoigne du creusement des écarts entre l'élite économique européenne et les autres. L'ironie est que c'est l'OL de Jean-Michel Aulas qui donne cette leçon, avec un président multipliant désormais les appels à la régulation du football. La qualification tombe bien sur le plan financier, justement, pour un club qui voit ses résultats s'effondrer et dont l'activité 'trading de joueurs' est en péril. Il ne faudra évidemment pas s'en tenir à ce genre de satisfaction. L'exploit européen certifié, ce n'est jamais qu'un épisode de la véritable épopée européenne."

 

Dans la presse espagnole

"Catastrophe !" titre AS, jeudi matin : "C'est une réalité désolante, un désastre insondable, le cauchemar qui continue", commente le journal. "Dehors!", demande en Une Marca, l'autre quotidien sportif madrilène, à l'adresse de l'entraîneur chilien Manuel Pellegrini. "Le Chilien a de nouveau échoué lors d'une nuit décisive. Il s'était gravement trompé à Lyon (défaite 1-0 à l'aller) et ça n'a pas été mieux au match retour. Il est condamné", ajoutait Marca.

"Pellegrini est dans les cordes", estime aussi le quotidien ABC. "Les titres ne s'achètent pas, ils se gagnent", souligne enfin El Pais, en allusion à la politique des Galactiques.

 

El meu comentari:

Des d'un principi va ser la política errònia d'en Florentino Pérez, i ara l'ha esclatat a les mans, amb el fracàs europeu. El Barça, tot i que diguin el que diguin a Madrid, SEMPRE ha sabut actuar millor, i encara que també va fer de milionaris fitxatges, mai no va arribara gastar mai el mateix que va fer en Florentino amb el CR9.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Se necesita una economía exportadora, de William Chislett en El País

• joanvila
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de març de 2010 | 21:50h

España se encuentra en una encrucijada de su desarrollo económico, ya no puede seguir por el mismo camino. El derrumbe del sector inmobiliario ha puesto brutalmente de manifiesto la cortedad de miras de un modelo excesivamente basado en la construcción. Ahora es más urgente que nunca elegir entre una economía que continúe basándose en el trabajo físico (el uso intensivo de la mano de obra no cualificada) o en el mental (más apoyada en el conocimiento y más internacionalizada). A medio plazo, la primera creará más empleo, pero, como ha demostrado la recesión española con más claridad que la de ningún otro país de la UE, no es ésta una solución duradera. El plan anticrisis del Gobierno, que prima la construcción con rebajas fiscales a la rehabilitación de viviendas, no apunta al cambio del modelo productivo que España necesita.
Está empíricamente demostrado que las empresas con más presencia internacional (es decir, las que exportan o adquieren compañías en el exterior) crean más empleo estable y de mayor calidad en sus países de origen que las que operan únicamente en su mercado interno. En general, dichas empresas son de mayor tamaño para tener un mayor potencial, y, con el fin de sobrevivir, han de ser más productivas y competitivas. Con todo, el tamaño no es ni el primer ni el único requisito para introducirse con éxito en los mercados internacionales. Muchas empresas pequeñas han conseguido labrarse un espacio propio partiendo de su tecnología o de un buen modelo empresarial.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Temps de calçots

• jordicc
• enllaç permanent
• Tarragona
• dissabte, 13 de març de 2010 | 21:50h

Ahir vaig participar, una vegada més, a una calçotada, una de les millors aportacions del Camp de Tarragona a la humanitat, crec jo. L'olor dels calçots coent-se al foc viu, el ritual dels pitets per no tacar-se, la destresa en agafar el calçot, despullar-lo i remenar-lo a la salsa... Ah, la salsa dels calçots! Potser és l'ingredient definitiu de tot plegat, si està ben preparada. I la resta dels ingredients, les carxofes, la carn, els fesols... I que no falti el vi negre de la terra. 

Experiència gastronòmica, sensacions, tradició, bona companyia... Res no es pot comparar a una bona calçotada. Qui no n'hagi fet mai cap, no sap què s'està perdent.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article