
La neu, quan es deixa veure a Mallorca, sobretot a peu
pla, ens estova d’allò més. L’altre vespre, quan a Palma caigueren quatre
flòbies, els flaixos de les càmeres de fotos i les expressions d’admiració del
veïnat no donaven l’abast. I tanmateix, rar és l’any que la neu no enfarini
momentàniament la Serra
i l’ompli de cotxes perquè menuts i grandolassos la toquin i se la tirin a la
cara, com si del seu tacte se’n desprengués quelcom de bo, com l’oli beneït per
sant Blai, que prevé les angines. Passa com els dies de fred més rigorós i
server: com els tords d’un temps, cada any compareixen a l’illa, amb més
insistència el més de febrer.