LES ARRELS DE L'ONA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 20:35h

LES ARRELS DE L’ONA

Alone, alone, all all alone

Alone on the wide, wide sea

Coleridge

                                   I

Com les mans d’una morta parant xarxes en els mars del motar, talment així és l’epifania d’una anàlisi descriptiva dels aiguavessos íntims: clavagueres on no-res admet la síntesi o el consol.

Com una amenaça pública feta pels racons més entotsolats d’un hom que es llegeix a si mateix amb cura.

Pus mai més no escriuré, ho pots ben creure, i besa’m després de dir-t’ho, les circulacions de l’electricitat sinàptica, els obscurs enigmes de la música esbucada pels ulls de la retina, les eleccions atzaroses del desig desficiós.

Un fasser batega amb lenta serenitat l’aire de cada palma nova.

Al bell entorn d’una calaixera onegen paraigües cunniliccionant mon cul ple d’esfínters plastificats.

Creix l’herbei pels capcuruculls d’una frase amorosa que no ha sentit ningú mai.

Sentir sense sentit: fesomia.

(Text refet de MCMLXXXIII)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article