Amb l'excusa del nou Parlem-ne de febrer-març

• rocfernandez
• enllaç permanent
• Sobre Sant Feliu de Codines
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 23:49h

Ahir vam recollir de la impremta el nou Parlem-ne. Amb aquest nou exemplar de Parlem-ne de CiU de Sant Feliu de Codines ja portem 11 números en els que va de legislatura. És a dir una mitja de 3 o 4 exemplars l'any. D'entrada això contrasta amb els altres partits polítics com PSC o ERC, que apoltronats al govern utilitzen de forma partidista els mitjans institucionals. Sembla que no els cal fer aquest exercici d'escriure, d'informar i de ser transparents.

En quatre anys no han dit res com a partit, entre altres coses perquè no hi ha partit, ni hi ha equip. Hi ha una persona que mana i ho respon tot. A ple segle XXI en plena societat del web 2.0 anem així a Sant Feliu. Aquests quatre anys de moment, hem perdut en qualitat democràtica, i llibertat informativa. Fins i tot a la ràdio municipal ha "desaparegut" la informació política que s'ha substiuït per un magazine burlesc fet pel President de la Comissió de Festes. A l'edat mitja aquest paper també existia a les Corts Reials i també feia riure al poble, mentre el poble passava misèria. Però no estem a l'edat mitja, i estem en un moment en que cal molta llum i informació transparent per saber com els nostres recursos públics s'utilitzen per sortir de la crisi, per fer front als reptes d'un futur que s'ha complicat extremadament.

I d'això parlem al Parlem-ne, de la crisi, del pressupost de 2010, de les al·legacions que hem presentat i les peticions que hem fet i no se'ns han respost. Es podrà estar d'acord o no amb el que diem, però el que no es pot negar es que tenim la il·lusió de canviar les coses. De que hem demostrat al llarg d'aquest 3 anys d'oposició que som gent seriosa i treballadora, que som un equip compacte i que per més pals que ens posin a les rodes per fer la feina que ens ha encomanat el poble mirarem de servir-lo i fer-la el millor que sabem.

Aquest onzè Parlem-ne va per tots vosaltres, per posar llum allà on alguns i volen ombres..

• Arxius: Parlem-ne de febrer-març de 2010
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

PARE, PERDONA´M, NO LLUITARÉ PEL TEU ISRAEL

• pauvinyes
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 23:42h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Berlín 2010 · Competició: "Una dona, una arma i una botiga de fideus", de Zhang Yimou

• vador
• enllaç permanent
• 3.0.03. BERLINALE. Competició
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 23:06h

Una dona, una arma i una botiga de fideus (San qiang pai an jing qi / A Woman, A Gun And A Noodle Shop)

Director Zhang Yimou. Guió Xu Zhengchao, Shi Jianquan, basat en el de Sang fàcil (Blood simple / Sangre fácil / Sang pour sang / Sangue facile), de Joel i Ethan Coen (1984). Producció Beijin New Picture Film (la Xina), Sony Pictures Classics (EUA). Durada 1h35.

Repartiment Sun Honglei (Zhang), Xiao Shenyang (Li), Yan Ni (la dona de Wang), Ni Dahong (Wang), Cheng Ye (Zhao), Mao Mao (Chen)

Sinopsi En un poblet del desert, no gaire lluny de la Gran Muralla xinesa, Wang mena una petita botiga de fideus, on viu amb la dona i els empleats. La vida amb Wang no en té res d'agradable, perquè és un garrepa egoista, capaç de tenir el personal sense cobrar ni un ral durant mesos. La dona també el pateix i de quina manera, fins al punt que només aguanta la situació gràcies al cuiner, un noi tímid amb qui manté una relació d'amagat. S'enlliten junts cada vegada que a ella se li acaben les pòlvores de la cara i Li du la mestressa a la ciutat. Aquest bon costum, però, no passa pas gens desapercebut. No fa pas gaire, ella ha comprat una escopeta a un iranià i l'ha passada al cuiner perquè la hi amagui. Wang ha de morir, és l'única manera que puguin ser feliços. Mentrestant, Zhao, el cambrer, i Zhang, un policia, han fet saber a Wang que la seva dona s'entén amb Li i que aquest té l'escopeta amagada a casa seva. Wang promet a Zhang una recompensa si mata els dos amants i, dit i fet, l'endemà li compareix amb la roba tacada de sang i roba interior femenina estripada. Tot esperant rebre la compensació promesa, descarrega l'arma de Li contra Wang, que cau fulminat, i aleshores va cap a la caixa forta, per a embutxacar-se la calerada que el garrepa hi tenia. Però Zhang sent com Zhao es baralla amb Chen, una cambrera, i pel que entén, s'adona que volien fer el mateix que ell. És així com Zhang fuig per la finestra, sense que ningú no l'hagi vist, deixant allà l'arma del crim i la víctima... 

Festival de Berlín 2010 [Competició: "Una dona, una arma i una botiga de fideus" (al / ang / fr)]  Premis al Festival de Berlín 2010 [No]

Webs oficials [x]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Wild Bunch] Dist. cat. [x] Dist. esp. [Golem] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Cròniques, notícies i articles de Berlín 2010, a la nostra premsa

Yimou versiona els Coen (Bernat Salvà, Avui) | Ben Stiller mostra a la Berlinale el seu costat més seriós (Nando Salvà, El Periódico): En el seu improbable "remake", Zhang Yimou també juga a la vegada amb el concepte còmic i amb el tràgic, però d’una altra manera | El director xinès Zhang Yimou s´inspira en els germans Coen (Diari de Girona)

FOTO Una dona, una arma i una botiga de fideus, de Zhang Yimou

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Berlín 2010 · Competició: "Greenberg", de Noah Baumbach

• vador
• enllaç permanent
• 3.0.03. BERLINALE. Competició
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 23:03h

Greenberg (Greenberg)

Director Noah Baumbach. Guió Noah Baumbach, a partir d'una història original seva i de Jennifer Jason Leigh. Producció Scott Rudin Prod (EUA). Durada 1h47.

Repartiment Ben Stiller (Roger Greenberg), Greta Gerwig (Florence Marr), Rhys Ifans (Ivan Schrank), Jennifer Jason Leigh (Beth)

Sinopsi Florence Marr (Greta Gerwig) treballa d'assistent personal dels Greenberg. Això vol dir que es passa el dia atenent aquesta família opulenta a la seva vil·la elegant, als turons de Hollywood. En canvi, la seva pròpia vida és ben discreta. Viu en un petit apartament i de tant en tant es dedica a cantar, plena de talent i esperança, però com a aficionada, en clubs nocturns. Ve el dia que els Greenberg se'n van a l'estranger una bona temporada i Florence, avesada a estar per tots plegats, es troba sola. No s'ha quedat pas sense feina, però, perquè ha d'anar passant per la casa i tenir cura del gos... i de Roger Greenberg (Ben Stiller), germà del propietari, que s'hi ha ben instal·lat. Roger, quarantí, és llest, simpàtic, bromista... i, com Florence, una ànima en pena. Músic frustrat de Los Angeles, se n'anà a Nova York a treballar de fuster i n'ha tornat existencialment fracassat. Reivindica el dret a "no fer res". I per acabar d'adobar encara s'ha ensorrat més en trobar-se amb Ivan (Rhys Ifans) -col·lega amb qui fa ants havia format una grup musical- i amb Beth (Jennifer Jason Leigh) -l'antiga xicota-, perquè han reeixit i ell, no. Els vells amics, pensa, no han pas que ser necessàriament els millors. I així estem, amb Roger empantanegat vitalment per Hollywood. Com que, per no tenir, no té ni carnet de conduir, demana a Florence que li faci de xofer. La seva fragilitat, ves per on, se li fa atractiva a Florence i el que comença sent un servei més a un Greenberg, es va transformant en una relació encantadora, excèntrica i sorprenent entre dos éssers solitaris.

Festival de Berlín 2010 [Competició: "Greenberg" (al / ang / fr)] Premis al Festival de Berlín 2010 [No]

Webs oficials [greenberg (ang)]

Més informació [Cartellera.cat (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Focus Features Int] Dist. cat. [x] Dist. esp. [Universal] Dist. fr. [Mars] Dist. it. [BiM]

***

Cròniques, notícies i articles de Berlín 2010, a la nostra premsa [x]

Yimou versiona els Coen (Bernat Salvà, Avui): "Greenberg" no passa de ser una obra menor, una comèdia discreta, que repeteix temes i personatges vistos abans i amb més gràcia | Ben Stiller mostra a la Berlinale el seu costat més seriós (Nando Salvà, El Periódico) | El director xinès Zhang Yimou s´inspira en els germans Coen (Diari de Girona): La Berlinale va acollir ahir l'adaptació lliure de «Blood Simple» i la nova comèdia neuròtica de Ben Stiller, «Greenberg».

FOTO © Universal Pict Ben Stiller, a Greenberg, de Noah Baumbach

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

L'Alcúdia anit: 10 euros molt ben emprats.

• labelendemadrid
• enllaç permanent
• Sons i paraules.
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 22:44h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Joc 147è de Tens un racó dalt del món.

• jmsansalvador
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 21:33h

El joc literari 147 proposat per Jesús Tibau al seu bloc Tens un racó dalt del món ha arribat a la seva cita i els abonats  setmanalment a aquests reptes hem de fer mans i mànigues per poder-hi participar.

Gràcies per organitzar-ho i donar-nos canxa, mestre !

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

LA SENTÈNCIA DEL TC SOBRE L'ESTATUT: SENTÈNCIA DE MORT DEL TRIPARTIT

• jordimarti
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 21:10h

El President José Montilla i el Tripartit s'han convertit en una diana sobre la que impacta munició de tot calibre. El blindatge de l'artefacte inestable i de l'experiment, en terminologia del conseller Ernest Maragall, ha resistit fins ara la dura realitat de la crisi econòmica, la seva mala gestió, les trifulques internes en el sí del Tripartit i el desgast que li atribueixen totes les enquestes. L'afany de mantenir-se en el poder i la malaltissa i fèrria voluntat de barrar el pas a CiU i Artur Mas, han fet la resta. Aquest blindatge antitanc però, està a punt de saltar pels aires. La llargament esperada Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, si finalment es fa pública abans de la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya, tindrà els efectes d'una bomba de neutrons: mantindrà dempeus l'arquitectura institucional i d'autogovern del país -encara que faci miques determinats articles del text estatutari- i aniquilarà (políticament parlant) el socialisme que monopolitza el govern a Catalunya, que podrà fer una merescuda travessia del desert amb la Diputació de Barcelona i la recentment creada Area Metropolitana de Barcelona fent les funcions de cantimplores de luxe.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Tecnologia aplicada

• albinyana
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 20:44h

Buscant pels arxius (per dir-ho d'alguna manera) estan eixint coses d'un valor que encara no sabem sospesar del tot. Una de les que acabe de vore correspon a la presentació d'un llibre. Era la biografia d'Enric Valor ('Enric Valor, converses amb un senyor escriptor'). Hi van acudir l'autora i editora, Rosa Serrano, i Paco Santana, il·lustrador de la rondalla 'L'Esclafamuntanyes'. L'altre convidat, el propi Enric Valor, no va poder assistir perquè s'havia d'operar.
Què vam fer? Tirar mà de la tecnologia: vam anar a casa d'Enric Valor i li vam enregistrar en vídeo una entrevista, una part de la qual vam passar en la presentació del llibre. Una gravació amb la garantia tècnica de Vicent.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

LES ARRELS DE L'ONA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 20:35h

LES ARRELS DE L’ONA

Alone, alone, all all alone

Alone on the wide, wide sea

Coleridge

                                   I

Com les mans d’una morta parant xarxes en els mars del motar, talment així és l’epifania d’una anàlisi descriptiva dels aiguavessos íntims: clavagueres on no-res admet la síntesi o el consol.

Com una amenaça pública feta pels racons més entotsolats d’un hom que es llegeix a si mateix amb cura.

Pus mai més no escriuré, ho pots ben creure, i besa’m després de dir-t’ho, les circulacions de l’electricitat sinàptica, els obscurs enigmes de la música esbucada pels ulls de la retina, les eleccions atzaroses del desig desficiós.

Un fasser batega amb lenta serenitat l’aire de cada palma nova.

Al bell entorn d’una calaixera onegen paraigües cunniliccionant mon cul ple d’esfínters plastificats.

Creix l’herbei pels capcuruculls d’una frase amorosa que no ha sentit ningú mai.

Sentir sense sentit: fesomia.

(Text refet de MCMLXXXIII)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El Govern de Camps provoca un caos amb el fem per tal de construir quatre incineradores

• vicentgalduf
• enllaç permanent
• País
• dissabte, 13 de febrer de 2010 | 20:01h

Ho publica hui el diari El País i aquest és un assumpte que està provocant les darreres setmanes molt d’enrenou. L'anunci del tancament, abans de l'estiu, de l'abocador de Vilafranca i el rebuig a què els residus que elimina acaben en les instal·lacions de Villena i Xixona ha desencadenat l'enèsima batalla pels fems al País Valencià. La polèmica ha posat una vegada més de manifest que la gestió de les escombraries urbanes està sumida en el caos ja que la Generalitat valenciana des del 1997 no aborda aquesta problemàtica i ara juga a fets consumats, provocant un descontrol per a intentar eixir d’ell amb la construcció d'incineradores. La conselleria de Medi Ambient es planteja quatre instal·lacions, de les que dues s'ubicarien en la província de València, una a Alacant i una altra a Castelló. 

Articles relacionats publicats a aquest bloc i a la premsa:

+ Uns quants municipis s'ofereixen per a albergar una de les tres incineradoras en la Comunitat

+ El Consell intenta eixir del caos del fem amb quatre incineradores

+ L'ajuntament de Llíria s'ofereixen per a albergar una de les tres incineradores de fem previstes per la Generalitat valenciana

+ L’alcalde, el PP edetà i els abocadors de fem de Llíria

+  Creure o no creure el desmentit de l’alcalde de Llíria amb la possible instal·lació d’una incineradora?

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article