Cop d'efecte del temut cap de campanya de CiU, David Madí. Un milió de còpies d'un DVD contra el tripartit. S'estrena en cinemes i diumenge es distribueix en premsa. ConfidencialCAT pretén aprofitar la força de les tirades dominicials dels diaris i especialment la d'Internet per escampar la pitjor imatge del tripartit. Vídeo a la xarxa. La gran ofensiva, després dels blocs nacionalistes i l'argumentari virtual. No sé fins a quin punt els cervells de la campanya d'Artur Mas [web] han calculat l'estratègia de passar de la bipolarització CiU-PSC de precampanya a l'atrevit "CiU contra tota la resta".

D'acord que el tripartit era una ànima en pena en aquesta precampanya, només el defensava Joan Saura [web], després que tant José Montilla [web] com Josep-Lluís Carod-Rovira [web i bloc] apostessin per desmarcar-se'n. La pel·lícula de CiU, però, recupera el tripartit i ens retorna a l'esperit del Tinell. Desenterra un cadàver, vaja. ¿I és aquesta una bona estratègia per a CiU? Tinc dubtes raonables. Més enllà del cop d'efecte innovador i imaginatiu, de la capacitat per centrar l'atenció mediàtica i marcar l'inici formal de la campanya electoral, el DVD de la instigació  (deplorable, segons Carod) regenera les complicitats en l'àmbit de les esquerres i situa la candidatura de Mas en un terreny incòmode, molt incòmode. ¿L'interessa a CiU derivar l'atenció al debat dreta-esquerra? Havent hagut de passar pel cal notari per combatre la desconfiança ciutadana i amb la llosa encara pesada del pacte del Majèstic, el DVD marca amb fosforito llampant la línia que divideix l'esquerra i la dreta en aquest país. I en aquesta divisòria, l'ambigüitat nacionalista sempre ha jugat en contra, per les seves últimes aliances amb el PP.

Aquest migdia mirava l'entrevista de despatx de Vicent Partal al candidat José Montilla. [A VilawebTV trobareu les entrevistes als cinc candidats] No sé si afectat per l'encostipat o per un atac de sinceritat, però la qüestió és que Montilla ha reconegut més obertament que mai, fins ara en precampanya, la possibilitat d'un segon tripartit. Després de dir el típic "vull governar sense hipoteques", Montilla no descartava en absolut la reedició d'un govern catalanista i d'esquerres.

Si CiU juga fort la carta del jo-o-el-tripartit, això és el tot o res. Majoria absoluta o oposició una legislatura més. Una operació de risc per a qui totes les enquestes atorguen la victòria [Josep Martorell, membre del comitè de govern d'Unió: Enquestes i vot ocult]

Del DVD ja escriuré quan l'hagi vist.

No us perdeu l'anotació del gran Juan Varela Confidencialcat, política negativa en Cataluña.

Accidents de precampanya. PP i PSC enfrontats pels aldarulls de Martorell. És evident que el PP no farà dimitir ni obrirà cap expedient al seu secretari d'Organització a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, que ha estat denunciat a la seva ciutat, Badalona, per amenaces. Seria ridícul que el PP fes qualsevol gest, per tímid que fos, per condemnar l'agressió de Garcia Albiol (a la seqüència de fotos) a un dels manifestants de Martorell contra Ángel Acebes. ¿Per què censurar un inofensiu cop de puny quan cada dia insulten i manipulen des dels seus potents altaveus mediàtics? ¿Un cop de puny al costat d'una ofensiva per terra, mar i aire contra l'independentisme, el tripartit, l'Estatut de Catalunya, les institucions del país i tot el que s'allunyi del patró uniformador i centralista de la pitjor època d'Aznar?

Josep Piqué ja pot anar dient que vol recuperar el prestigi de la política. ¿Amb Garcia Albiol a les seves files ho pretén aconseguir? Piqué justifica l'agressió.

El que queda de tot plegat, però, és una altra història. La polèmica per la presència de càrrecs socialistes i per l'agressió del violent regidor de Badalona passa a un segon terme. De cara als mitjans de comunicació espanyols, que són els que projecten la imatge d'una Barcelona incapaç d'organitzar cimeres europees d'habitatge [La foto que volien evitar] i d'una Catalunya amenaçada per la pèrdua de llibertats [Criminalitza l'independentisme i després esbrina], el missatge que queda és el d'una alarmant proliferació d'actes violents. Per al país i la seva projecció, aquests episodis són molt perjudicials, perquè donen arguments als que desvirtuen la realitat i dibuixen una Catalunya que perd el seny.

Vaig criticar la doble moral [La peixatera demòcrata i el maulet nazi] quan alguns rebien amb simpatia l'escridassada a Mariano Rajoy al mercat de Collblanc, per part d'unes peixateres molt i molt demòcrates, mentre d'altres criminalitzaven l'independentisme pels aldarulls en un acte de Ciutadans amb Arcadi Espada a Girona. Jo em situo clarament entre els que lamenten i reproven totes les agressions, ja siguin físiques o verbals, provinguin d'un independentista d'esquerres o de dretes, d'un militant de la JSC, d'un regidor socialista o del portaveu del PP a la Diputació de Barcelona. Tant em fa qui emeti l'agressió. I contra qui vagi adreçada.

La bloquesfera socialista es va quedar muda quan es va saber que entre els manifestants hi havia regidors del PSC i el primer secretari de la JSC a Martorell, Jordi López Forn, expedientat fulminantment per un José Montilla que havia de tallar algun cap perquè no se li enterbolís la seva campanya. Curiosament, l'endemà, quan es van difondre les imatges del càrrec del PP agredint un dels manifestants, els blocs socialistes van reaccionar. N'hi ha per a tots els gustos. Des de Jéssica Fillol que surt En defensa del compañero de Martorell fins a l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, que arrenca el seu diari de campanya amb un Ja hi tornem a ser! que li surt de l'ànima, passant pel Primer de tot, demòcrates de la diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz.

[Lluís Pérez (JERC): Sobre els fets de Martorell]

[Joan Puig, diputat d'ERC al Congrés: Jordi López, víctima dels acomplexats]