Steven Zaillian (per partida doble) i Aaron Sorkin són dos pesos pesats en el món dels guionistes actuals de la indústria audiovisual nord-americana, que els seus col·legues han nominat en els premis anuals del seu gremi. Esclar, també han nominat la inefable moderneta Diablo Cody. Però potser el que més crida l'atenció és el fet que bona part de les candidatures són per autors (Woody Allen, Tom McCarthy, Alexander Payne, Patrício Guzmán, Wim Wenders...), és a dir, cineastes que escriuen i dirigeixen les seves pròpies pel·lícules, i no pas per a professionals de l'escriptura guionística. I no oblidéssim que el protagonista del film de Woody Allen és un guionista (certament, poc satisfet de Hollywood, on du una carrera reeixida...)

WGA Awards 2011: les nominacions.

Guió Original:

Woody ALLEN, pel de Mitjanit a París (Midnight in Paris), de Woody Allen.

Diablo CODY, pel de Young Adult, de Jason Reitman.

Tom McCARTHY, pel de Win Win, de Tom McCarthy, basat en una història de Tom McCarthy i Joe Tiboni.

Annie MUMOLO, Kristen WIIG, pel de Bridesmaids (Bridesmaids | La boda de mi mejor amiga | Mes meilleures amies | Le amiche della sposa), de Paul Feig.

Will REISER, pel de 50/50, de Jonathan Levine.

Guió Adaptat:

John LOGAN, pel de Hugo, de Martin Scorsese, basat en la novel·la gràfica La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznick.

Alexander PAYNE, Nat FAXON i Jim RASH, pel d' Els descendents, d'Alexander Paybe, basat en la novel·la de Kaui Hart Hemming.

Aaron SORKIN i Steven ZAILLIAN, pel de Moneyball, de Bennett Miller, a partir d'una història de Stan Chervin, basada en el llibre de Michael Lewis.

Tate TAYLOR, pel de The Help (The Help | Criadas y señoras | La Couleur des sentiments), de Tate Taylor, basat en la novel·la de Kathryn Stockett.

Steven ZAILLIAN, pel d' Els homes que no estimaven les dones (The Girl with the Dragon Tattoo), de David Fincher, basat en la novel·la de Stieg Larsson.

Guió de Documental:

Marshall CURRY i Matthew HAMACHEK, pel de  If a Tree Falls: A Story of the Earth Liberation Front, de Marshall Curry, Sam Cullman

Katie GALLOWAY i Kelly DUANE de la VEGA, pel de Better This World, de Kelly Duane de la Vega i Katie Galloway.

Patrício GUZMÁN, pel de Nostàlgia de la llum (Nostalgia de la luz | Nostalgia for the Light | Nostalgie de la lumière), de Patricio Guzmán.

Hetty Naaijkens-Retel HELMRICH, Leonard Retel HELMRICH, pel de Position Among the Stars (Stand van de Sterren), de Leonard Retel Helmrich.

Manish PANDEY, pel de Senna, d' Asif Kapadia

Wim WENDERS, pel de Pina, de Wim Wenders.

***

Més informació: Writers Guild Awards 2012 Nominations.

***

Aquestes nominacions ja he afegides al Comptador de premis anuals 2011.

***

FOTO Alexander Payne, coguionista d' Els descendents, que ell mateix ha dirigit

Avui fa set anys vaig publicar aquest article al setmanari Actual, hores d'ara ja desaparegut, on hi col.laborava amb una columna d'opinió gràcies al meu enyorat amic Joan Roy. Les reflexions que hi vaig plasmar encara em semblen actuals.

Potser perquè visc entre les boires hivernals de la Catalunya central, o perquè la crisi s'entossudeix a escalivar la cultura i a reduir-la a la més mínima expressió, el cert és que no he sentit que cap institució pública, ni tan sols les que suposadament vetllen per la difusió de les obres dels escriptors fes referència a cap celebració de l'any Calders, perquè al setembre es commemorarà el centenari del seu naixement. Trobo que si es passés per alt aquesta efèmeride i no fóssim capaços d'estar a l'alçada de la vàlua literària de l'autor de les Cròniques de la veritat oculta...

No ens hi podem quedar, però entrem a saludar. Que hi hagi un CD a la venda ens permet emportar-nos-en MONE a casa, i mentre em deixo endur per aquesta veu suggerentment plena de matisos penso que el debut en solitari d'aquesta actriu i cantant potser sí que és un regal com diu el títol del CD. I el que també és un bon regal és que el Musica't torni a ser aquí, a Badalona. La programació del Musica't 2012 confirma el que ja us comentava l'any passat, en el torna musica't. Només la forma com s'ha plantejat aquest festival de música en català explica per què no es veu afectat per les retallades. Al contrari, en la seva quarta edició dobla l'oferta de concerts. Gràcies!

El dia 11 de novembre de 2008 vaig escriure un apunt denunciant l'empresonament  d'un jove blocaire que va fer una feina immensa abans, durant i després de la revolució dels monjos, setembre de 2007. En el seu bloc va escriure i publicar fotografíes, opinions, fins que la Junta Militar el va descobrir. 

Avui he vist la seva fotografia al costat del germà, l'àvia i la mare. L'he reconegut immediatament. Condemnat a vint anys de presó, s'ha beneficiat d'aquesta amnistia, per tornar a viure en llibertat. La pregunta: Podrà continuar amb el seu bloc ? Què diran els censors ? Aquest és el link del meu apunt - Nay Phone Latt -

És important conèixer que l'amnistia d'ahir, signada per el President Thein Sein, es recolza en l'article 401(1) de la constitució birmana: Quan qualsevol persona ha estat condemnada per ofenses, el President de l'Unió, pot decidir, sense condicions, o en condicions pactades amb la persona sentenciada, suspendre l'execució de la seva condemna o remetre la totalitat o part de la condemna per la qual ha estat sentenciat.
En les amnistíes anteriors, es va aplicar l'article 204(b) en el que el Poder atorga l'amnistia d'acord amb les recomanacions del Consell Nacional de Defensa i Seguretat.

Bé, sembla que els alliberaments d'ahir no han estat 'acordats' per un consentiment unànim del poderós Consell Nacional de Defensa i Seguretat, i que possiblement, alguns alliberaments siguin 'temporals'. Caldrà estar a l'aguait.

El jove periodista de la DVB, Sithu Zeya (condemnat l'any 2008 a 16 anys), en sortir de la presó, ha manifestat:
El president amb aquesta amnistia se sentirà alliberat per aquest gest de decència humana, fruit de les moltíssimes presions rebudes. Però no oblidem que tot depèn, i molt, dels homes que són al seu darrera; una persona sola actuant decentment no pot fer canviar un pais sencer.

Sàvies paraules. 
 

The Swedish government announced Thursday that it would not seek to review current requirements for transgender people to be sterilised before the state recognises their identity. Members of the European Parliament call on Sweden to press ahead with these changes.

The move has surprised policymakers, who normally regard Sweden as a progressive Member State. It previously pushed for positive human rights and transgender policies within the European Union, the Council of Europe and the United Nations.

Forced sterilisation breaches Article 3 of the Charter of Fundamental Rights, which protects the right to physical integrity. The European Parliament had already called for the World Health Organization to stop classifying transgender people as mentally ill.

Raül Romeva i Rueda MEP, Vice-President of the European Parliament’s Intergroup on LGBT Rights, commented: “The government’s decision is rather surprising: forcibly sterilising transgender people is one issue recognised as inhumane across the political spectrum. It’s barbaric, outdated and highly unnecessary—not to mention against Sweden’s human rights commitments.”

Sirpa Pietikäinen MEP, another Vice-President of the LGBT Intergroup, added that “Mr Reinfeldt’s government should remember that a person’s dignity and integrity are cornerstone values for Christian Democrats. For transgender people, this means being free to undergo the changes they wish to, no more and no less. I see no reason to postpone such a crucial legal reform… The current laws wreaks lives!”

In Germany and Austria, courts have already ruled that state-enforced sterilisation was a breach of fundamental right, and struck off the procedure.

Els caps sindicals dels Mossos d'Esquadra que han tingut la idea de no fer servir el català com a mesura de protesta laboral només mereixen el qualificatiu d'incapaços i d'ineficients per al lloc que ocupen. Una idea amb tan poc trellat no és pròpia d'un cos de policia que es vulgui seriós. No hi ha proporció ni elegància ni respecte. Em sento molt lluny d'aquests agents i em trobo -altre cop- sense policia. Solament em resta creure que no tots els mossos siguin d'aquesta mena, i espero que els agents sensats i correctes faran sentir la veu immediatament.

Però hi ha una altra cosa encara pitjor, i que ara per ara no té remei: tenim la policia -almenys en part- a les mans de persones que no s'estimen Catalunya de debò. Si se l'estimessin no els hauria sortit mai aquesta idea de dins. Són gent aliena. No m'estimen a mi, ni els meus avantpassats, ni els meus fills. En el fons, ens menyspreen. En prenc nota.

PD: La reacció dels agents sensats i correctes ja la tenim aquí: http://policiadecatalunya.blogspot.com/2012/01/declaracio-de-compromis-de-mossos.html

Em permetran que copiï del facebook els comentaris suscitats al respecte de d'aquest "absurd" cartell (o potser no tan absurd). 

Hi ha comentaris per tots els gustos. Des d'aquells que intueixen que es pot interpretar com a diverses varietats dialectals, o diatòpiques, o fins i tot diastràtiques, o de diferents registres (encara que no sàpiguen ben bé que en realitat parlen d'això als seus comentaris); fins els que, atònits, no donen crèdit sense cap mena d'intuició metalingüística.

Però la conclusió real no és altra que l'estupefacció que causa un cartell que insinua que potser la santa llengua catòlica, apostòlica i romana -romana de la roma de Séneca que era natural de la Corduba Bètica de la Hispània Romana- no sígui finalment llengua tan "una, grande y libre" com pretenia paquito el chaparro (alies el codillo) i altres institucions carcandèmiques, en el seu afany de mantenir la unitat de la llengua comuna de la raça també comuna d'allendes los mares i d'aquí d'intramurs.

Ben mirat, efectivament l'absurd no ho és tant, i aquí y acullá es parla espanyol, en diversos idiomes.

Els catalans d'això, però, "ya estan curaos de espanto" i no els vindrà d'aquí. Que el català com tothom sap, és llengua trinitària: "una i trina", com la santíssima trinitat de déu; i així es pot parlar sense cap rubor en català en diversos idiomes, alguns reconeguts fins i tot a la constitució espanyola. El català, una i trina com les tres regions glorificades per la santa CE.

Però passín i gaudeixin directament dels comentaris de la xarxa, que -com deia mi abuela en barajeño de l'Alcarria (un dels idiomes de más tronio y renombre de l'espanyol, segons ella)- són "pa ir a mear y no echar gota!"

Vaja, sin desperdicio...

"Passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc,
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc."

(de vuit lletres)
Solució anterior: el guant

Ara només parlaran en espanyol, han dit representants sindicals dels mossos d’esquadra. I diuen que ho fan per fotre el Govern de Generalitat. I per més que hi pense no trobe quina relació puga haver entre tocar-li els pebrots al govern d’Artur Mas i pixar-se damunt el català com un marine americà qualsevol. Excepte, és clar, que hagen estat infectats per un virus que els haja reblanit el cervell fins a espanyolitzar-los-el greument, totalment. He estat investigant-ho i ho he “veriuat”. Es tracta del virus Galinsoga, denominat així per aquell personatge que va ser director del periòdic La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga. Compareu el que va dir aquell Galinsoga i el que diuen aquests representants dels mossos d’esquadra:

«…todos los españoles debemos hacer tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha impuesto su Victoria...» Galinsoga, 1939.

«¡Los catalanes son una mierda!» Galinsoga, 1960.