
Una tauleta de nit, igual que una biblioteca o un celler, diu molt de la personalitat del seu propietari. En funció dels objectes que s’hi guardin i dels llibres, revistes i papers que s’hi puguin apilar –a major o menor alçada- és possible fer un retrat robot de la persona que sol dormir-hi a pocs pams de distància. És per això que la tauleta de nit hauria de ser un dels sancta sanctorum de cada domicili particular : com una mena de registre d’ADN on s’hi troba la informació més personal, més íntima i més rellevant.
Era un becari quan em va conéixer i avui, em reservo el dret de fer un apunt que no és un apunt, és un apunt-becari. Un apunt q no pretén ser-ho, perquè encara està aprenent què ha de ser a la vida!

"...hi ha gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català;
és la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi!”
[Ovidi Montllor]
Dilluns 18 de gener | Reus | 20.00 hores
Amb Martxelo Otamendi i Jordi Martí Font
A la seu social de la CGT del Baix Camp | Rambla de Santa Anna, 13
Dimarts 19 de gener | València | 19.30 hores
Amb Martxelo Otamendi
A l'Edifici Octubre | Acció Cultural del País Valencià
Dimecres 20 de gener | Barcelona | 19.15 hores
Amb Martxelo Otamendi, Vicent Partal, Rita Marzoa, Antonio Franco, Ignasi Riera, Eva Fernandez, Albert Martínez i Feliu Ventura.
A l'Auditori del Centre de Cultura Contemporània
Dijous 21 de gener | Palma de Mallorca | 20.00 hores
Amb Martxelo Otamendi | A Can Alcover-Espai de Cultura
Divendres 22 de gener | Girona | 20.00 hores
Amb Martxelo Otamendi, Gemma Calvet, David Fernandez i August Gil Matamala
A la Casa de Cultura de la Diputació de Girona

En Marcel és un jove francès de trenta i pocs, de Lió. De fa un parell d'anys viu a Buenos Aires, on va trobar el que és l'amor de la seva vida, la Clara. De moment està sense feina. El fet no el preocupa massa pels estalvis que té dels anys que va treballar en un despatx de la Défense de París. Fa estirar els diners el màxim que pot, i com la Clara ja ha acabat de pagar el pis que va comprar en la seva època d'estudiant, no necessiten gaire per sobreviure. El problema d'en Marcel és que el fet de no trobar feina l'ha convertit en un il·legal, un "-sans papiers!" com diu irònicament. Explica amb un perfecte accent porteño -exceptuant les impossibles erres- el dia que va anar a explicar el seu cas a l'ambaixada. Li van dir que no és preocupés, que mentre no es fiqués en cap merder, no hi hauria cap problema; i en el cas que s'hi fiqués, ja hi seria, o sigui que no hi havia motiu per preocupar-se. En tot cas el que podia fer és abandonar el país cada noranta dies, i tornar a entrar com a turista. I així ho fa, cada cert temps agafa el camí de la frontera, al veí Uruguai, o quan els diners són suficients aprofita per visitar altres països del continent sud-americà. Així en tornar rep el premi del segell al passaport. A l'arribar a casa l'ensenya carinyosament a la Clara que el rep amb un somrís alleujat, com si fos la prova d'un nou idil·li renovat.

"Bufa el vent d'Espolla, el vent de l'Empordà"La tornada em ve a buscar tot sovint, inesperadament, em troba teclejant, cuinant, o de camí a una reunió; sigil·losament es va fent lloc, fins que em pren la veu i es passeja pel meu voltant: els companys em miren de cua d'ull: l'aturo; els meus fills riuen per sota el nas: en la intimitat s'expandeix per tota la casa. La resta del romanço em saluda de més lluny, el reconec desdibuixat, i no encerto l'afinació ni totes les rimes… El romanço que explica - fantasiejant - l'origen de l'oli d'oliva, el vam crear dissabte amb l'Oriol Canalsi en Jaume Cabaní, durant el taller que conduïa en Jaume Arnella, a la Trobada de Cantadors d'Espolla.
El seu rastre és el rastre d'una vivència molt intensa, la de tot el cap de setmana. En Jaume Arnella, fa unes setmanes, deia en una taula rodona que de vegades, quan cantes col·lectivament, passen coses. Per dins. A la sala La Fraternal d'Espolla vaig sentir molts cops aquesta sensació. Per dins i per fora, com quan bufa el vent. L'Arnella, l'últim romancer en actiu dels Països Catalans, deia també que en aquesta nostra època actual s'havia perdut força el costum - la necessitat? - de cantar en colla, com a acció lúdica, informal. Com a referent comunitari popular. Però diria que en alguns àmbits això s'està movent, estan passant coses noves. Coses que de senzilles i naturals com són costa mesurar-ne la trascendència. Bufa el vent d'Espolla, el vent de l'Empordà...! La imatge reproduïda pertany a la portada d'el llibre "El cançoner popular a Espolla" que es va presentar dissabte al migdia en el marc de la 8a. Trobada de cantadors. Podeu accedir a més informació sobre la trobada i sobre la glosa des d'aquest altre apunt.

El president del grup muncipal d’ERC, Jordi Portabella ha assegurat que “ni la Generalitat de Catalunya ni els ajuntaments del Pirineu no en sabien res”. I una proposta com aquesta en què Barcelona vol exercir la seva capitalitat i que “busca definir un horitzó a mig-llarg termini ha de ser consensuada amb totes les administracions implicades”.

El dijous 14 de gener, tindrà lloc el Joc Partit del mes de
gener, el primer d’aquest any 2010. Després dels clips escènics sobre l'obra
dels escriptors Isabel Olesti i Pep Blay,
els escriptors parlaran sobre la seva obra.
L’acte,
organitzat pel Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Tarragona, el Departament de
Filologia Catalana de la URV i el Teatre el Magatzem es celebrarà a les 8 del
vespre al Teatre el Magatzem, al carrer Rèding, 14 de
Tarragona.
Redacció
A la fotografia: Pep Blay
_______________________________
Isabel Olesti Prats (Reus, 1957) es va dedicar professionalment a la dansa
contemporània fins al 1995. Ha publicat els reculls de contes Desfici, premi Andròmina 1988, Dibuix de dona amb ocells blancs, premi
Josep Pla del 1995, i les novel·les L’aire
groc (Destino), El marit invisible
(Columna), La muntanya dels secrets (Columna)
i El festí de Nàpols (Columna). Ha
publicat
també Nou dones i
una guerra. Les dones del 36 (Edicions 62). Col·laboradora habitual de
premsa, dirigeix festivals, com el Taca d’Oli, i proyectes literaris.
Pep Blay (Tarragona, 1966) és escriptor, periodista musical,
viatger compulsiu i polipoeta ocasional. Ha publicat el recull de relats Eròtica Mix (Plaza & Janés 2009), la
novel·la juvenil Gotholàndia
(Montena, 2009), el thriller Vampíria
Sound (Rosa dels Vents, 2004) i les biogra!es de les estrelles del rock
Bunbury (Héroes del Silencio), Sopa de Cabra, Els Pets i Lluís Llach. Ha
entrevistat grans escriptors i músics, ha escrit guions per a la televisió i ha
exercit de crític literari i musical.
Avui hem acabat els treballs de la ponència de la Llei de Consultes
Populars per via de Referèndum. Els diputats i les diputades que hem
treballat en aquesta llei, ens hem reunit al llarg de dos mesos per
debatre les esmenes i les aportacions al projecte de llei, que es
veuran reflectides en l’informe de la ponència. La llei, doncs, ja està
a punt per ser aprovada en Comissió (el 27 de gener) i finalment al
proper ple (10 de febrer)... (segueix llegint)

CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)