He estat a la Diada, a Barcelona, com gairebé cada any. Els qui hem contribuït, amb una lluita permanent i una repressió patida, a l’eclosió independentista d’avui, vegem amb preocupació la restricció regional que fan, de la nació catalana, els nouvinguts dirigents de les formacions electorals que es reclamen de la independència.
Els crits “Independència!” i “Països Catalans!” han estat inseparables en la veu del nostre poble, abans i avui. Tanmateix, el primer és dotat de contingut concret als programes reivindicatius (acte de proclamació, referèndum), mentre que el segon hi és bandejat. Què passa, doncs? Els Laporta, els Carretero, els Puigcercós... no saben o no volen incloure la menció a la nació catalana completa en llurs programes cap a la independència? Si no en saben, que preguntin. Però si no ho volen, que els bombin.
12-09-10

Portem 35 anys que el dictador es mort. Des de l'any 1978 hem recuperat la nostra diada. El dia 11 de setembre.

T'has mascarat la cara, en dèiem de menuts. Amb la caldera, ens mascaràvem sovint, perquè la féiem bullir amb el foc de llenya i això mascarava com un déu. De vegades ens deixaven jugar i tot, a mascarar-nos, això si anàvem en compte de no cremar-se. Els polítics d'aquest onze de setembre, si fa no fa, ja ens arriben mascarats, i disfressats a la contra. No n'hi ha cap, cap d'ells, que vigile realment perquè el país siga independent algun dia. Cap d'ells no ho fa per accelerar el procés. Quan no són protagonismes particulars, són que van a la contra declaradament, i no afegeixen res de nou, res de res, a l'engraellat polític del país. El pitjor és que es conformen de les molles que ens ofereix Espanya, mentre ells sí tenen les butxaques i el pap ple, a més de clavaris que els escolten dir les mateixes coses cada dia. Quin avorriment de liders, mare. Voleu dir que amb dos dies de campanya, per al que ens han dir, no en tenien prou?
Els independentistes declarats són incapaços de fer una sola lliga per jugar-hi plegats a guanyar. Realment no juguen a guanyar, si no és que ells són els protagonistes principals. Un desastre. El Mas és un cagat polític, i això del concert una excusa per no tenir res, res de res, durant quatre anys més. El PSOE i el PP no compten, aquests són d'Espanya declarats, no volen sentir a parlar d'una altra cosa, si no és una Catalunya de províncies amb un sostret autonòmic per dissimular el seu interés real, formar part d'aquell tràngol borbònic. ERC prou que els ha fet el cul gros, aquests vuit anys, vuit anys són un temps perdut formidable, a favor de l'Espanya profunda, monsieur Puigercós, no ens pot continuar venent la burra, perquè la burra ja fa dies que la van decapitar, i això del burro català ja no ho creu ningú, que no volem ser més burros. Certament, aquesta burreta de la fotografia és de Bétera, que ara té uns quants dies de vida, però potser que farà trenta o quaranta anys i vostés ens diran més o menys el mateix: arruixa que plou!
Així que no sabia si n'havia de parlar, des de València, però si tots aquests mascarats ens han de portar avantatge cap a la independència, em sembla que els valencians no som tan lluny, d'ells, perquè tots plegats som molt i molt lluny de l'objectiu de ser alguna cosa. Tret dels conformismes i dels jocs d'embrutar-se la cara mentre uns quants, i les seues famílies naturalment, viuen del conte de la lletera, de continuar súbdits d'una de les pitjors democràcies d'occident.
Gosamos aproveitar as vacacions de verano pa enrestir a lectura de libros retrasaus (lo menos yo), ixes que no hemos puesto leyer a resta de l’anyo per falta de tiempo a qui lis ficamos los dients, millor dito, los uellos, con anglúcia. Ya se sabe, debaixo d’un parasol, á o canto d’a rúsia plaja, en a piscina, en a terraça de l’apartamento u en casa nuestra, bien á la fosqueta.
Em fa més por que una pedregada, Bruc, de Daniel Benmayor; perquè fàcilment pot representar més aviat tot allò que el cinema fet a casa nostra faria bé a defugir. I pel fet que es desempolsegui aquell personatge de Santpedor... que no fou precisament en Guardiola! Tanmateix, la pel·lícula se l'ha de veure, quan s'estreni, i mirar-la sense prejudicis.
De moment, un primer tràiler:
Tot i que potser el veureu millor clicant aquí [Tràiler a Ikiru Films (cat)]
A la Mostra d' entitats d' aquests any hi havia una paradeta singular:la dels preservatius RFSU, suècs amb un noi molt trempat, parlant català amb accent nòrdic o centre europèu, no ho sabria pas distingir.
Fer servir i duu el condó durant les relacions sexuals coïtals és una manera de respectar la teva parella.
Veieu la pàgina d' internet ,a on podreu rebre'n mostres i comprar-n'hi:
http://www.puck-import.com/cat/
Malgrat sigui amb una cartolina sobreafegida això de dur les instucions en la llenga nostra és una mostra de respecte cap a les cigales i cigaletes que s' hi adaptaràn i que la parlen.
Hi ha multinacionals com durex que retolen amb lletó o lituà i del català ni parlar-ne, ei!, amb portugués tot el que vulguis i més.

Avui he estat veient a Teledeporte el final de l'etapa dels llacs de Covadonga de la volta ciclista del país veí. M'he trobat al cap de l'oposició al govern, D. Mariano Rajoy, fent de comentarista invitat per la cadena pública. Supose que l'han invitat per la seva afició a l'esport de la bicicleta. La pregunta seria: vos imagineu que el NODO9 invite a Jorge Alarte a fer de comentarista aficionat en alguna retransmisió esportiva? O qualsevol altre polític de l'oposició en les Corts valencianes?
Crec que queden dos dies de temps per a fer una coalició entre SI i Rcat.
Estic plenament d'acord amb el que diu i defensa l'Emigdi Subirats, del que n'adjunto l'escrit immediatament després d'aquest post.
Presentar-se separats Laporta i Carretero és un greu error i una gran irresponsabilitat.
Presentar-se separats divideix el vot compromés amb la independència,
desanima als indecisos, inhibeix als abstencionistes i no mou a la resta
del poble.
Que la estupidesa o la mala intenció no els faci traïdors!
Com poden fer avançar la independència de Catalunya uns polítics que no
són capaços de fer una cosa més senzilla: Unir-se per esdevenir molt més
potents o fins i tot vencedors?
Queden dos dies. Laporta i Carretero ens podrien sorprendre amb una
negociació a la basca, a les cinc del matí per exemple, però no tinc ni
la més mínima esperança.
Si la relació actual entre aquestes dues formacions no esdevé una
coalició per poder entrar bens situats al parlament, es podrà titllar
els seus capdavanters de veritables i tossuts irresponsables.
Aleshores només restarà esperar els resultats electorals i possiblement recollir-ne les destrosses.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC.
Veure l'article de Subirats ...


CATEGORIES DE POLEMISTES (Els Rastres del Sentit)