CAMÍ DE LES AIGÜES (PREMIÀ DE DALT): RETROBAT 10.08.2010

• Bicicorriols
• enllaç permanent
• Bici de muntanya
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 22:56h

Per Joan LLadó

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Anuncis que em posen nerviós (23: el d'Ariel Sensaciones)

• jordicc
• enllaç permanent
• Personal
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 21:07h

L'escena.

Un jove urbanita, que habita en una estranya casa blanca i sense mobles, es posa de bon matí una camisa neta que quan arriba la nit encara està immaculada i perfumada.

El missatge.

Com Isabel la Catòlica, no cal canviar-se mai de camisa si te la rentes amb el detergent publicitat, gràcies a unes misterioses micro-càpsules que deixen anar alguna bona olor artificial.

Per què em posa nerviós?

Per demostrar que la camisa és inembrutable, primer deixa que el seu gossot li posi les potes a sobre (quin fàstic!), després es deixa abraçar per les amistats (també joves i també urbanites) que vénen a sopar (ho sé perquè un d'ells porta les postres) i al final jeu al sofà. Sempre amb la mateixa roba. Ah, i les micro-càpsules... tela!

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

'Al gran llac', de Carlos Lapeña (i VI)

• giusepe
• enllaç permanent
• VA DE LLETRES
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 20:32h

Enfadada, Glenny recull les escombraries i la desa al fons de la gruta més profunda del gran llac. Quan se li passa l'enrabiada, sent alleujament i remordiment alhora. L'últim ninot de goma li recorda...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

JOURNAL DE DÉSIR (II)

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 20:16h

HOC EST CORPUS MEUM
Aquest és el meu cos, diu el diari del desig. Perquè totes les sensacions, els pensaments, les idees, les coses que cont són una forma de dir el meu cos.
Qui toca aquest diari toca un cos. Qui llegeix aquest diari llegeix un cos. Qui passa els ulls sobre les lletres d'aquests mots acarona un cos.
Així sempre he sentit i he sabut que la lectura d'una obra és la lectura del cos de l'escriptor amb totes les seves riqueses i les seves manques, els seus errors i les seves brillantors, el seu univers i el seu desert, breu, el seu ésser.
Cadascú és una màquina desitjant.
Avui a la platja he inventat un Port Desig on anirien els cossos-vaixells dels desitjadors.
El desig està darrere cada acció, sovint incaçable, amb mil i una fesomies, des de l'amor a la set de coneixença, des del desig místic al desig de la carn, des de l'amor al poder al de les coses belles, des de la pulsió a la manca, des del sexe a la seva absència.

[Foto Michael Kenna]

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

POLÍTIQUES SOCIALS O PARADISOS FISCALS

• joangrau
• enllaç permanent
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 20:04h

Si el govern no controla la banca,
és la banca qui controla al govern,
i a tots nosaltres.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

RAONS PER A SOMRIURE

• josepblesa
• enllaç permanent
• EVENT-ARTS
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 20:01h

Ma mirada teua des del cau.
M'agradaria que somrigués.
M'agrada que tingues pau.
M'agradaria que t'agradés.
                                         jbm.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

TORNAR AL CARLIT (2929 m).

• descatllar
• enllaç permanent
• MUNTANYA I NATURA
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 19:51h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Ens deixarem dirigir pels estraperlistes de la nació?

• aleix
• enllaç permanent
• Política als Països Catalans
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 19:27h

"Artículo 1.

1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.

2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.

Artículo 2.

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

Artículo 3.

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Artículo 4.

1. La bandera de España está formada por tres franjas horizontales, roja, amarilla y roja, siendo la amarilla de doble anchura que cada una de las rojas.

2. Los Estatutos podrán reconocer banderas y enseñas propias de las Comunidades Autónomas. Estas se utilizarán junto a la bandera de España en sus edificios públicos y en sus actos oficiales.

Artículo 5.

La capital del Estado es la Villa de Madrid.

Artículo 6.

Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la Ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.

Artículo 7.

Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la Ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.

Artículo 8.

1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

Artículo 143.

1. En el ejercicio del derecho a la autonomía reconocido en el artículo 2 de la Constitución, las provincias limítrofes con características históricas, culturales y económicas comunes, los territorios insulares y las provincias con entidad regional histórica podrán acceder a su autogobierno y constituirse en Comunidades Autónomas con arreglo a lo previsto en este Título y en los respectivos Estatutos.

2. La iniciativa del proceso Autonómico corresponde a todas las Diputaciones interesadas o al órgano interinsular correspondiente y a las dos terceras partes de los municipios cuya población represente, al menos, la mayoría del censo electoral de cada provincia o isla. Estos requisitos deberán ser cumplidos en el plazo de seis meses desde el primer acuerdo adoptado al respecto por alguna de las Corporaciones locales interesadas.

3. La iniciativa, en caso de no prosperar, solamente podrá reiterarse pasados cinco años.

Artículo 145.

1. En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas."

No queden dubtes, com a mínim raonables, de quina és la funció de la Constitució espanyola vigent, filla del pacte entre el franquisme i els suposats regeneradors de la realitat política, tots amb una visió d'estat única. La Constitució vigent, no és més que l'adequació, al segle XX, del sentit dels Decrets de Nova Planta de 1716, llavors per crear un estat unificat i homogeni, i ara, en nous temps, trobar la fórmula per garantir la unitat en una diversitat assumible pels que manen de veritat. Els estatuts d'autonomia en són a garantia. Però a més, l'Estat espanyol tenia -i té- el repte d'aconseguir eliminar les esperances de sobirania dels pobles basc i català, complets. I per això fila prim i afegeix, sense arguments ni raons de cap mena, la prohibició de federar comunitats autònomes. Tanca el cercle de la prohibició i, per si encara quedaven dubtes, planteja el paper preeminent de l'exèrcit.

(Seueix)

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Pioner (amb perdó)

• albinyana
• enllaç permanent
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 19:04h

El 30 de juny de 2004 va aparéixer pel món d'Internet la meua primera noteta en aquest bloc. Jure que d'una manera gens premeditada. Però mira, li vaig agarrar gustet a la cosa i encara anem per ací.
El dia el sé (i ara l'he buscada) perquè una de les comunicacions presentades al III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida tracta precisament del món dels blocs a la comarca. Lluís Miquel Segrelles (que també en té un -Colata-) hi estudia el moviment blocaire de la Vall d'Albaida, en destaca uns quants, i mostra l'ús docent que en fan alguns centres educatius.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Lakoff no treballa en la Moncloa

• vicentgalduf
• enllaç permanent
• Reflexions
• dijous, 12 d'agost de 2010 | 18:58h

Article de l’escriptor Floren Aoiz en el que agafa com a referència a George Lakoff, un dels experts més influents en comunicació política, i el seu conegut llibre «No penses en un elefant», per a fer una anàlisi comparativa entre el discurs del PSOE, especialment el que es refereix al model d'estat i la política antiterrorista i de víctimes, i l'agenda moral, política i històrica de l'extrema dreta espanyola. Conclou que reproduir i recrear el marc de la dreta com a estructura mental no fa sinó enfortir-la.    (llegir article complet)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article