"L'or ve del sud,  del nord ve la sal i la saviesa divina ve de Tombouctou", tota Àfrica ho sabia i ho difonia.

La ciutat d'edificis construïts amb fang, de carrers costeruts i sorrencs, Tombouctou, fou fundada pels voltants de l'any 1100 allí on "el camell troba la canoa", a un extrem del Sahara, prop del gran riu Níger, amb què es lligà amb canals i ponts. Imashagan, el tuàreg, home blau, la fundà al lloc de cruïlla de la ruta comercial que travessa el desert de nord a sud. Vint-i-una nits i vint-i-ú dies tardaven  els nòmades de blaus turbants que guiaven les caravanes de camells, les "azalai", a transportar els blocs de sal de la remota Taoudeni, la regió de les mines de sal de l'antic llac del desert, la regió on la calor ofega la terra deshabitada i els miners,  fins a Tombouctou, la ciutat del coneixement de 100.000 habitants i 25.000 estudiants a la seva famosa Universitat.