Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Maig 2006 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

Ressaca virtual: blocs i enquestes que treuen fum

sgordillo
enllaç permanent
divendres, 12 de maig de 2006 | 13:59h

Artur Mas diu que CiU ja està preparada per governar, mentre Joan Puigcercós fa autocrítica. Josep Antoni Duran ha anat més enllà, i ha trobat a faltar que Maragall anunciés que no es tornarà a presentar a les eleccions. Unes eleccions que el líder d'UDC reclama per a l'octubre i no per al novembre. Quan abans millor. A veure què diu aquesta nit Pasqual Maragall en l'entrevista que es farà fer a TV3, la nostra.

Us proposo un repàs a les enquestes dels diaris electrònics.

La Vanguardia: ¿Ve correcta la decisión de Maragall de expulsar a los consellers de ERC del Govern?

Vilaweb: És convenient que Maragall convoqui eleccions anticipades?

El Periódico: ¿Li sembla bé que se celebrin eleccions anticipades al Parlament després del referèndum de l'Estatut?

e-notícies: Maragall hauria de deixar la política?

El Debat: Com valora la decisió de Maragall de fer fora ERC del Govern?

La Malla: Trobés bé l'expulsió d'ERC del Govern?

Racó Català: Què votaràs al referèndum pel nou Estatut de Catalunya?

Avui: (pdf) Què penseu votar en el referèndum de l'Estatut?

Un lector m'escriu per dir que ahir, a l'enquesta d'El Periódico, amb la pregunta "LI sembla bé que Maragall expulsi ERC del govern?" anvava guanyant el no amb més de 1.100 vots i, de sobte, el comptador de vots va disminuir i va guanyar el sí amb uns 200 vots. El lector es pregunta si es tracta d'un error informàtic. Aquí queda escrit, Andreu.

Després de l'expulsió, els blocs treuen fum

Totes les reaccions blocaires que he recollit des de divendres passat les trobareu aquí.

Josep Maria Terricabras, filòsof: Canvi d'escenari

Carles Puigdemont (Catalonia Today): També hauria de ser moment per a l'autocrítica

Lluís Foix (La Vanguardia): No me asustan las crisis

Observatori de l'Estatut: El deure de conèixer el català

Tu decideixes: Ni canvi de model, ni més diners

Tu decideixes: El verb apoyar

Fent la viu viu (ERC): La millor conjuntura possible

Fent la viu viu: Premi a la incompetent del Govern

Croat català (Olla de grills): Recollint cadàvers

Busot: La FNEC, sindicat universitari de CDC, s'adhereix a la campanya radical Diguem No

Busot: Duran li fa el `salt mediàtic' a Mas mentre el líder de CiU esperava el pont aeri a la sala VIP de Barajas

Iñaki Anasagasti, senador del PNB: La postura del PNV en la aprobación del Estatuto catalán

Roc Fernàndez, tinent d'alcalde de Sant Feliu de Codines (CiU): Malament acaba el que malament comença

Xavier Sàez, tinent d'alcalde d'ERC a Lleida: El preu de la coherència

Aleix Cardona, regidor independent per ERC a Prats de Lluçanès: 19-J: Autodeterminació

Isaac Garcia (JERC): El Govern Provisional, sis mesos en endevant

Jaume Planas (ERC): La defensa de Xavier Vendrell

Jaume Planas (ERC): Torno a posar una llei. Atenció!

Joan Mas (JERC): Extirpant un tumor

Moisès Rial (ERC): Maragall ha renunciat al pacte d´esquerres. El NO pren força per diu prou a la subordinació a Espanya. Serà un NO d´independència i dignitat

Ramon Puig (ERC): Quan cauen les caretes

Joan Roma, diputat del PSC: Vella dama ofesa

Lourdes Muñoz, diputada del PSC al Congrés: La salida de ERC del Govern, ahora el sí de la ciudadanía

El referèndum, unes primàries de la campanya al Parlament que ha començat

sgordillo
enllaç permanent
divendres, 12 de maig de 2006 | 01:35h

L'aventura del govern catalanista i d'esquerres ha durat 29 mesos. El President Maragall ha dilapidat l'acord del Tinell i s'ha suïcidat políticament. No pot tornar a presidir la Generalitat perquè CiU no el farà President, i Esquerra, tampoc. L'expulsió del govern dels sis consellers d'ERC aquest 11 de maig no pasarà per alt. És un accident massa greu en les relacions dels republicans amb els socialistes. Si es repetís un segon Tinell, segons augurava Maragall, en cap cas el podria presidir ell. Bàsicament perquè ni els seus companys de partit ho volen. De maragallades, ja n'estan tips. I si, en aquesta ocasió, no ha estat maragallada sinó imposició de Ferraz o La Moncloa, pitjor encara.

Han passat 21 dies des que Maragall va procedir, en contra de l'opinió dels seus socis de govern, a una remodelació d'un terç del Govern. Va canviar 3 consellers del PSC, 2 d'ERC i 1 d'ICV. Tres setmanes després, expulsa els 6 consellers d'ERC dient, cínicament, que ho fa "dolorosament" i adduint que la ciutadania no entendria que el Govern no anés unit al referèndum.

La ciutadania el que no entén és que els seus polítics hagin estat més de dos anys discutint un Estatut. La gent el que no entén és que l'Estatut aprovat sobiranament amb el 90% de suport al seu Parlament, el de Catalunya, pateixi un "cepillado" del 67% d'articles un cop tramitat a Madrid. La ciutadania el que no entén és que tant de soroll polític (amb catalanofòbia i boicots inclosos) no serveixi per resoldre problemes bàsics del país per un període llarg de temps. Ni finançament, ni competències ni reconeixement nacional.

Avui Catalunya té un govern més feble i desvirtuat. De fet, l'únic soci del PSC al Govern, ICV-EUiA, ha dit per boca de Saura que no comparteix l'expulsió dels republicans. (Primera discrepància de l'executiu de circumstàncies.) Avui els socialistes han obtingut, finalment, el que volien des de feia mesos. Treure's de sobre els autèntics esculls que tenien a dins del Govern. Al carrer Esquerra en ple, començant fa uns dies per Joan Carretero. Fora també Salvador Milà, que va ser víctima d'"una quota". Per què aquesta esporgada per fases? Carretero i Mìlà eren mosques colloneres per al PSC. Tots dos han sortit amb dignitat, i els últims dies, metre Maragall preparava l'expulsió d'ERC aprofitant el no al referèndum, tant Carretero com Milà han parlat clar. "Tenim un problema: aquest és un govern acèfal", va dir a El Temps l'exconseller de Governació. "Al govern li falta cohesió i lideratge", va manifestar a El Punt l'exconseller de Medi Ambient.

On és la dignitat d'Iniciativa? Si era injust el cessament de Milà, per què aguantaven. "Què volies que féssim?", m'han dit alguns dirigents ecosocialistes. I ara què? Ara també havien d'acceptar la nova maragallada? Si el gran gest dels ecosocialistes és haver rebutjat la conselleria primera que els hauria ofert aquest dijous Maragall, anem bé. Han rebutjat acceptar noves quotes de poder al Govern per no donar imatge de "palanganeros" del PSC. No ho és, mantenir-se com a florero en un executiu que, ara sí, controlaran els socialisrtes sense cap mena de contrapès? No ho és, apuntalar el pacte sociovergent visualitzat dimecres al Senat?

Dilluns, el President Maragall va comparèixer al Parlament per explicar la remodelació del govern de fa tres setmanes. Dijous al matí, aquell govern que ell deia que era el millor del món, resulta que no s'aguanta i s'ha de regirar de dalt a baix. No té explicació lògica, i més tenint en compte que els republicans haurien promès al President de Catalunya la no participació dels consellers d'ERC en la campanya del no a l'Estatut. Però tant li fa.

Després de la ronda d'entrevistes al Palau de la Generalitat amb els dirigents polítics (a la qual, finalment, ha inclòs Piqué, i crec que amb encert), Pasqual Maragall ha comparegut en públic. Sense acceptar preguntes dels periodistes, com és habitual en ell, Maragall ha estat incapaç de tranquil·litzar la ciutadania que tant diu preocupar-li. La ciutadania està preocupada per saber si tindrà un govern innactiu i mig paralitzat durant mig any. No ha donat ni detalls ni explicacions dels canvis al govern. Ara l'única prioritat és l'Estatut, diu. Referèndum, referèndum, referèndum...

El PSC ha anunciat, com qui dóna la notícia del segle, que Zapatero participarà en quatre actes de la campanya pel sí a l'Estatut. El PSC, un altre cop lligant la seva sort a la del secretari general del PSOE i president del govern espanyol. Tot és Zapatero. Prepareu-vos per a una campanya institucional i partidària intenssíssima. Aquest dijous Maragall ha donat (sense voler-ho?) el tret de sortida a la campanya electoral al Parlament de Catalunya més llarga de la història. I més dura. El referèndum es convertirà, inevitablement, en unes primàries dels comicis al Parlament.

El no del 18-J serà un vot amb moltes intencionalitats. Una d'aquestes, ja ho ha avançat Carod, serà rebutjar la submissió a la política espanyola, als interessos "de Madrid". El president d'ERC és especialista en convertir eleccions en plebiscits. Ho va fer després de la seva sortida forçada del Govern com a conseller en cap per haver-se entrevistat a Perpinyà amb uns membres d'ETA amb qui actualment negocien a ulls de tothom els mandataris del govern socialista de Madrid. Des d'aquella sortida de Carod, al cap d'un mes de la foto de Zapatero al balcó del Palau de la Generalitat, el Govern es va descompensar i el pes d'ERC va disminuir. El partit que va enviar CiU a l'oposició 23 anys després d'ocupar el poder, el mateix que va salvar Maragall de la seva retirada política la nit electoral, el que va promoure i signar el pacte del Tinell (en un intent, deien, d'arrossegar les classes obreres a la causa nacional), ha sostingut un tripartit desvirtuat durant 28 dels 29 mesos de vida. Per què ho feien, doncs?

Esquerra ha de fer una profunda autocrítica. Amb calma. Però s'equivocarien profundament si s'aferressin a la bandera del victimisme, de la persecució, per explicar el resultat final d'aquest despropòsit. Maragall és president gràcies a ERC. Zapatero va rebre el suport d'ERC en la seva investidura. El mateix Maragall que va forçar Carod a sortir del Govern. El mateix Zapatero que va trair els republicans per rebaixar l'Estatut i arxivar el "problema català".

Fins ara, totes les ires anaven dirigides a Mas i CiU. Inclús en el dia a dia del govern, apareixien escàndols de l'època pujolista. El tripartit governava amb el retrovisor enfocant els anteriors executius de CiU. Amb el pacte de La Moncloa Mas-Zapatero, les acusacions de traïció i botiflerisme van recaure bàsicament en una de les dues parts: la de la federació nacionalista. Potser que l'autocrítica republicana (feta en la intimitat, perquè ara no és el millor moment per autoflagelar-se en públic) passi per repartir les acusacions més equitativament. I per atribuir-se'n alguna, si de cas. De la manca de reacció republicana en consumar-se l'idil·li entre Mas i Zapatero i de les complicades lògiques internes del partit, en parlem un altre dia. Avui no toca.

Dels últims dies (abans i després de la ruptura d'aquest dijous), us recomano la lectura dels escrits del republicà Antoni Soy [Un camí molt llarg... que encara continua], el filòsof Josep Maria Terricabras [Histèria pre-referèndum], el periodista Vicent Partal [Maragall té un problema], el periodista Carles Puigdemont [Preguntes que esperen resposta], l'advocat Raimon Carrasco [Aquesta legislatura només va durar un mes] i el convergent Jaume Ciurana [La política és bonica (però complicada)], entre d'altres. Totes les reaccions blocaires que he recollit des de divendres passat les trobareu aquí.

La bloquesfera (o blogosfera, com em demana Bibiloni) després de l'expulsió

Els blocs són un termòmetre important de l'estat d'ànim a les diferents parròquies. Veureu que els blocs de militants d'ERC treuen fum, indignats per la mesura presidencial. Una certa satisfacció es detecta entre els blocs convergents, mentre que els socialistes es troben entre silenciosos i alleugits. Els altres enllaços que relació a continuació són, tots ells d'aquest dijous, pertanyents a blocs confidencials i anònims o de partits minoritaris a la xarxa com el PP i ICV. Curiosament, els blocs institucionals no respiren. Els partits s'han limitat a penjar notes de premsa a les seves webs: PSC i més PSC, ERC i més ERC, i CiU.

Francesc Amat, economista de la Fundació Campalans: Foc nou

Antoni Garcia (ICV): Trist final

Joaquim Fernàndez (CDC): Com el rosari de l'Aurora

Xavier Tomàs (CDC): L'estratègia de la victòria

Roger Pons (CDC): Acabada l'agonia de Catalunya: mort el tripartit

Albert Geronès (CDC): Ja són fora

Oriol Abelló (JNC): Sis a traïció

Amadeu Corbera (JERC): El pacte de progrés i el govern del Tinell

Isaac Garcia (JERC): ERC, expulsada per defensar l'Estaut del Parlament

Isaac Peraire (JERC): El trencament del tripartit

Jaume Planas (ERC): Resumint arguments

Joan Safont (JERC): El final de la il·lusió, treballar per recuperar-la