Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Març 2012 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

El castellano lengua de Catalunya

peremerono
enllaç permanent
Independentisme
dilluns, 12 de març de 2012 | 23:36h

Fa segles que la llengua castellana es troba implantada a casa nostra. Bo i assolint, a hores d’ara, un contingent demogràfic molt i molt important. El seu arrelament i força fan que sigui llengua d’una part important de la ciutadania, i, per tant, que hagi de ser considerada, també, amb totes les conseqüències, llengua de Catalunya. El castellà, a més, ha vingut per quedar-s’hi. Això no és bo ni dolent. És, però, una realitat. I a partir d’aquí cal treure conclusions i prendre decisions (...)

Primavera Reus. Congrés de CDC, els que ens roben i ens retallen es reuneixen a Reus

jordimartif69
enllaç permanent
Què passa?
dilluns, 12 de març de 2012 | 23:35h

Davant la realització del Congrés Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya que se celebrarà a Reus els propers 23, 24 i 25 de març, l'Assemblea Popular de Reus convoca un seguit d'actes els mateixos dies del Congrés per tal d'assenyalar i denunciar els qui estan portant a terme les retallades, les privatitzacions i el desmantellament del sector públic a Catalunya, als qui ens retallen drets laborals i socials, als qui ens reprimeixen si protestem i exigim els nostres drets, als qui ens exigeixen "sacrificis" mentre cobren uns sous elevats per portar a terme les polítiques marcades per la banca i els poders econòmics, veritables responsables de la crisi.

Frederic Mompou : Música callada a l'Auditori

pere
enllaç permanent
música
dilluns, 12 de març de 2012 | 23:03h

Un experiment fallit, equivocat en els seus plantejaments.
El magnífic pianista Josep Colom ha interpretat aquest vespre a l'auditori de Barcelona aquest conjunt de quatre quaderns per a piano sol. Segons el compositor, "aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta (...) Aquesta música, fidel al meu credo estètic, és símbol de renúncia."
Doncs bé, la posada en escena de Claudio Colangelo tira per terra, al meu parer, les intencions del seu autor, i transforma l'audició d'aquesta col.lecció de peces breus en una superposició ben poc íntima i ben poc callada del text potentíssim de Joan de la Creu -el Càntic espiritual, del qual afirma Mompou que en va treure el títol-, ben dit per María Beloso, i de la música maltractada de Mompou, a la qual se li oclueixen els silencis, tan importants en la seva música, amb els mots del sant místic, al dictat dels impulsos d'una horror vacui d'efectes desconcertants i desgavelladors.

CATALÀ RESIDUAL I CONSULTES A LA CARTA

ALBERT1969
enllaç permanent
dilluns, 12 de març de 2012 | 22:18h

La llengua catalana torna a ser atacada per la justícia espanyola, en aquest cas el tribunal Suprem considera que no es pot utilitzar en l’àmbit administratiu de la justícia, i ha de quedar relegat a l’àmbit decoratiu o domèstic, tota una declaració d’intencions. Per altra banda, el Parlament debatrà les dues proposicions de llei de consultes que tenen diferencies notables, i que permeten ampliar el ventall a la ciutadania o reduir-lo amb topalls innecessaris.

DE JOE NAMATH

xus
enllaç permanent
HUMOR
dilluns, 12 de març de 2012 | 22:02h

No va ser fins que vaig fer tretze anys: em pensava que el meu nom era calla't.

http://es.wikipedia.org/wiki/Joe_Namath
http://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Namath

DADES ANIMALS QUE ESCARRUFEN

jmateuimarti
enllaç permanent
dilluns, 12 de març de 2012 | 22:00h

“La vida sexual d'alguns animals no sempre és tan satisfactòria com es podria pensar. El portal 'Cracked' recull una llista dels que la tenen pitjor. Mort, dolor, baralles i esclaus sexuals no són una excepció en el regne animal”. Ho diu l’Ara digital d’avui actualitzat a les 18:26. Poca broma: “La femella de l'escarabat brúquid no gaudeix de l'aparellament. Gens. De fet, en molts casos mor a causa del penis del mascle, cobert d'espines, que en el millor dels casos deixa la femella amb els genitals destrossats i, en el pitjor, la mata”. Collons!

Rita és la responsable major

adasi
enllaç permanent
males arts
dilluns, 12 de març de 2012 | 21:35h

Ella volia ser la fallera major municipal, la mare de totes les falleres, però li ha eixit com la major de les fallides, el seu governot municipal: ara pretén explicar al món que ella no n'és responsable de res, de res de res, pobra, per això no pensa dimitir ni demanar disculpes ni perdó ni res que s'antoixe d'aqueix estil: el seu estil fatxenda, grotesc, no arriba a l'alçada de més circumstàncies, aqueixa intel·ligència n'hi ha, l'agafes o la deixes, i aquest pastís faller ha sobreviscut per damunt dels valencians de la ciutat com una bèstia capaç d'esclafar oponents amb barroeria i contundència: l'espectacle és inaudit, és inversemblant, però els valencians som capaços de fer-la més i més grossa cada colp, i sempre ens lluïm foramida. Perquè això és la vida real, no és el teatre, ni la caricatura, ni el sainet, és la vida de cada dia dels valencians i la seua capital. Pantagruèlic? Ulisses i els seus argonautes van haver de ser castigats per ferir de mort l'ogre, i això era una novel·la, una llegenda grega, la millor de les històries: almenys, ells, els grecs i els troians, d'aquelles historiotes feien bona literatura. Nosaltres no passem d'una Polifem de got i pitram, de capitan trueno i goliat,i aqueixa és la màxima democràcia que la dictadura popular ens té encomanada. Als valencians no ens faran grans ni les llegendes ni els pets amb corfa. Aquesta és la nostra realitat d'opereta…, i qui se'n burle, que el dimoni li furgue.

UN MATÍ DE DIUMENGE AL "RASTRO" DE POLOP-LA NUCIA (Els Rastres del Sentit)

theoreia
enllaç permanent
Els Rastres del Sentit
dilluns, 12 de març de 2012 | 21:27h

Només entrar al “rastro” m’adone que ací, tal com va indicar el meu cunyat, un simple euro té molt de valor d’intercanvi: amb un euro comptant i sonant podeu emportar-vos alguna cosa d’utilitat. Les parades es succeeixen al llarg de centenars de metres amb exposicions de mercaderies de segona i tercera mà, també hi ha més avant parades de fruites i hortalisses a bon preu, electrodomèstics nous, plantes i flors, roba per a home i dona, fins i tot alguns quioscos per a seure’s i menjar ràpid. Entre la multitud humana abunden els immigrants del tercer i del quart món, els residents europeus, la població autòctona. Quants rostres expressius d’anònimes vides marinabaixeres que encara no han estat explicades en cap relat de ficció!

[Hi ha més: clica avall...]

ABRAHAM A L'OCTUBRE

xus
enllaç permanent
LITERATURA PRÒPIA
dilluns, 12 de març de 2012 | 21:16h

Què sabràs tu, jutge? Què en saps tu, de la vida? Qui ets tu per jutjar-me? O es que et penses que ets millor que jo, que ningú? No et tracto de vostè, perquè jo no tracto a ningú de vostè. És que us penseu que sou millors que jo? Miserables...Què us penseu, vosaltres? Sabeu que és la pietat? Què heu de saber? Sí, sí, no ho nego. Aquella desgraciada nit plujosa d'octubre vaig ajudar a morir la meva estimada Marta, la meva pobra filla. La vaig ajudar a morir, però no la vaig matar, no la vaig matar. Li he estalviat el dolor. Però, que no ho enteneu? Tenia paràlisi cerebral! No podia parlar, no podia caminar, no podia menjar sola. La van operar diverses vegades de l'esquena, del maluc i de les cames. La meva pobra filla, la meva pobra Marta! Potser encara sou capaços de pensar que ho vaig fer per egoisme. Vosaltres que tan religiosos sou, no ho entendreu mai. No entendreu mai el concepte de pietat. I és clar que tinc remordiments... Jo era el seu pare !!! Ara la gent diu que em condemnareu a cadena perpètua. feu el que vulgueu! la meva dona, que està aquí a la sala, està amb mi. Sempre ha estat amb mi. Ella també ho pensava. Però no s'atreviria a fer-ho. Jo sí. Ja copmenço a ser vell. Sóc pagès i no tinc diners. Tinc tres fills més. Què volíeu que fes? Sé que em condemnareu, perquè això no es torni a repetir. Tranquils, es repetirà. Només us vull fer una sola pregunta: fins a quin punt, vosaltres, animals humans disfressats, us podeu atrevir a jutjar-me?