Cercador per data

Cercador per data

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829        

TOMAS TRANSTÖMER

El premi Nobel m'ha fet conèixer aquest poeta magnífic.

Från mars -79
Trött på alla som kommer med ord, ord men
[inget språk
for jag till den snötäckta ön.
Det vilda har inga ord.
De oskrivna sidorna breder ut sig åt alla håll!
Jag stöter på spåren äv rådjursklövar i snön.
Språk men inga ord.

Del març del 79
Cansat de tothom que em ve amb paraules,
[paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direc-
[cions!
Ensopego amb petjades de cabirol en la neu.
Llenguatge però cap paraula.

L'escola en català és de justícia

Amb aqueix lema un miler llarg de persones s'han concentrat avui al migdia davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya convocades per la plataforma Defensem l'escola en català (www.escolaencatala.cat).

Els Fets de La Gleva de 1714

Dissabte passat, 4 de febrer, la columna de Balenyà i Seva Antoni Desvall i Vergós (Marquès de Poal), va participar a l’homenatge dels Fets de La Gleva que la secció d’Òmnium Cultural del Voltreganès va organitzar per segon any consecutiu. Vegeu el Marquès al centre de la foto.

La gent d’Òmnium, l’any passat, van tenir la pensada de recuperar de l’oblit un fets ocorreguts durant la Guerra de Successió al poble de La Gleva. Dins el seguit d’actes programats per a la primera ocasió hi havia prevista la presència d’uns Trabucaires i Miquelets, del tot apropiats per homenatjar als fets ocorregut fa 3 segles. La qüestió és que aquests, per poder fer us de les seves armes, han de demanar permís, i l’any passat, la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya, seguint un informe de la Guàrdia Civil on deia que aquell homenatge no era una festa tradicional, car era el primer any que es feia, els hi va ser denegat. És ben trist que la Guàrdia Civil ens hagi de dir a nosaltres què és tradicional i què no, i què podem commemorar o deixar de commemorar.

Arrel d’aquest fet, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que garanteix la presència dels Trabucaires a les festes catalanes que els reclamin. D’aquesta manera, enguany s’ha decidit contrarestar el greuge de l’any passat batent el rècord mundial de dispars d’armes d’avantcàrrega (les que es carreguen pel canó) a la vegada. El rècord mundial es va aconseguir i quedarà registrat al World Record Academy. No volien caldo, 210 tasses. [n'hi ha més]

Tu tries: esclavisme o llibertat. Jo ja he triat...

Per vuitena vegada des que al 1980 es va aprovar l’Estatut dels Treballadors, tenim a la llista dels plats que ens serveixen els amos un reforma laboral. No us en fieu de les paraules perquè reforma aquí sempre vol dir “menys drets i més obligacions” o dit d'una altra manera ja que som en l'àmbit laboral, “treballar més per menys” i alhora no queixar-se per cap de les aberracions que “qui dona feina” comet damunt de qui la fa. (Continua)

Défense de fumer la marrane!


Translation (traducción):

[Un deportista español de una u otra forma trasluce con las palabras con que se expresa, con buen criterio, su despecho e indignación para con los vecinos del Hexágono]

—Es que los franchutes no se enteran, vamos: alguien tendría que explicarles, con un par de huevos, que no hay que mezclar el deporte con la política, coñiooo!!








Guió i dibus: Min

Les torres

Amb l'edat passa que de sobte trobes records, records teus, que et deixen parat. Com ara m'ha passat amb aquesta vella fotografia on sóc amb el meu amic Pep a Nova York -de fet devem ser a Nova Jersei tenint en compte l'angle que es veu de Manhattan però això és només un matís.

A part del posat de tots dos, que pot donar peu i ha donat peu a graciosos comentaris familiars, destaca la silueta erta de les Torres Bessones. Se me'n van els ulls cap a elles. Cap a una silueta d'una potència enorme m'imagine que precisament perquè no hi són i per la manera en que han deixat de ser-hi.

Quan l'he vista, la fotografia, m'han vingut al cap de seguida tot de records de les torres: els ascensors, el mall que hi havia a sota, el tapís de Joan Miró de l'entrada, el mirador de dalt. I m'ha impressionat pensar que res no existeix, d'allò que era tan concret, excepte en el record. En aquest cas d'una vella fotografia en blanc-i-negre.

LA VANGUARDIA I LA SEVA CROADA CONTRA TV3

El sotsdirector de la Vanguardia Alfredo Abián fa una critica contra els programes d’humor de TV3, en especial de les parodies politiques de Polònia, i que ens diu que amb un cost de 12 mil euros minut, es fomenta la broma de mal gust, i de pas dona un cop de mà per ajudar  a la televisió privada del grup Godò, curiosament el mateix que el mitjà, i contra la televisió pública,  i  la seva directora Mònica Terribas. Es una campanya que s’uneix a l’acord entre CIU i Populars per anar reduint la publicitat a la televisió catalana, amb les conseqüències que això pot comportar.

La gomorra catalana (amb el peu dret)

La gomorra catalana

Joan Queralt

Angle Editorial

Política i punt



Finalment avui s’ha realitzat el congrés comarcal d’ERC a La Noguera, he estat escollit amb el 100% de vots favorables (com a única candidatura), cap en blanc i cap nul, un resultat millor del que em podia pensar.

Ha estat un congrés emocionant i entranyable, a la comarca de La Noguera, ERC encara conservem un bastió de complicitats prou important, per això tot i la crisi del partit, a les darreres municipals encara vam incrementar els nostres resultats.

He fet un discurs de presentació posant damunt de la taula el meu projecte, les idees en les quals jo crec, he esmentat que el meu mandat no serà presidencialista que he vingut a treballar, a col•laborar i sobretot a no molestar.

Bàsicament he centrat el meu discurs en l’art de la política, de la POLÍTICA en majúscules, i que combatré de forma ferotge el politiqueig, les conspiracionetes de passadís, el politiqueig de volada curta, el bocamollisme de taverna, en resum, no penso perdre un minut de temps en problemes personals i personalismes de la gent, al cap i a la fi és l’estil de fer política que fomenta la mediocritat, la poca-soltada i que ens allunya de la societat.

Els debats s’han de centrar en la ideologia, el progrés, la llibertat, l’excel•lència, la cultura, la productivitat, la economia i al educació, i això en detriment de les patologies, les fòbies, les filies, i les paranoies personals de cadascú, ens hi juguem massa com per anar fent el préssec i el ridícul com massa sovint es fa en aquest dissortat país, ens juguem el futur dels nostres fills, ens hi juguem la terra, la nostra terra.

Moltes gràcies a tots

Donar la cara

Des de fa uns minuts, dono la cara per la independència. Per qui encara ho desconegui, es tracta d'una iniciativa sorgida, com no, a la xarxa i que consisteix en adherir-s'hi tot enviant una foto de carnet. El primer objectiu dels promotors era arribar als 10.000 adherits a primers de febrer; doncs bé, jo sóc el que fa 10.041!  

De la nostra societat continuen sorgint iniciatives com aquesta, d'autoafirmació nacional, de reivindicació dels nostres drets, de defensa dels nostres símbols i de necessitat d'un estat propi. Les consultes populars, l'Assemblea Nacional Catalana, la insubmissió fiscal, les mobilitzacions a favor de la immersió lingüística... El nostre poble continua enviant un missatge nítid als seus representants polítics. Escolten el nostre clam? L'entenen bé? Per què s'ho pensen tant?

[Per donar la cara per la independència, cliqueu aquí]

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Pagesos emprenyats

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

Ahir vàrem fer un #novullpagar

Fermí Sidera Riera

L'Hereu Riera

Fermí Sidera Riera

Eurodivision Contest Song

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.