
Avui, al Festival de Berlín:
Competició
Howl (Howl), de Rob Epstein i Jeffrey Friedman. Els autors de l'oscaritzat documental The Times of Harvey Milk (1984) reconstrueixen ara el procés judicial (per obscenitat) contra l'editor del poema homònim d'Allen Ginsberg.
El poder a l'ombra (The Ghost Writer / The Ghost-writer / L'uomo nell'ombra), de Roman Polanski. Quan no s'ha esvaït la polseguera judicial i mediàtica pels problemes de Polanski amb la justícia, el cineasta presenta a Berlín aquesta adaptació de la novel·la de Robert Harris, "El poder a l'ombra".
Fora de competició
Em dic Khan (My name is Khan), de Karan Johar. "Em dic Khan i no sóc cap terrorista", deia a la policia de frontera nord-americana l'estrella de Bollywood Shah Rukh Khan, aquell agost de 2009, quan el van detenir i interrogar durant dues hores, fins que l'ambaixada índia intervingué i els féu notar l'error. El caire "musulmà" del seu nom havia fet actuar aquells agents. A la pel·lícula, Shah Rukh Khan dóna vida a un honrat musulmà originari de l'Índia i resident als Estats Units, que pateix una forma benigna d'autisme, i, havent-se enamorat d'una mare soltera que viu de manera molt personal la idea de tenir èxit en aquesta vida, s'hi casa; però els atemptats de 11-S els separa i el noi ha de volar per tot el país. Una història d'amor, en què conflueix la topada entre la civiització occidental i la cultura islàmica.
Entre les propostes de Panorama
Sexe, drogues i Rock&Roll (Sex&Drugs&Rock&Roll), de Mat Whitecross. Debut en el camp de la ficció del soci de Michael Winterbottom i autor de videoclips de Coldplay i altres grups, hi reconstrueix la biografia d' Ian Dury. Web oficial [sex&drugs&rock&roll (ang)]
El mal ajeno (El mal ajeno / For the Good of the Others), d' Oskar Santos. ProduÏda per Alejandro Amenábar, amb guió de Daniel Sánchez Arévalo i protagonitzada per Eduardo Noriega i Belén Rueda, aquest thriller dramàtic amb elements fantàstics marca el debut en el camp del llargmetratge de ficció del cineasta de Bilbao (format a Madrid) Oskar Santos, després d'haver treballat com a realitzador televisiu i haver dirigit curtmetratges i documentals (entre els quals, Un viaje Mar adentro). Noriega és Diego, un metge que treballa en un recinte hospitalari de malalts terminals, tan avesat al dolor dels altres, que s'hi ha immunitzat; fins que n'hi passa una de grossa i comença a veure d'una altra manera la malaltia, els malalts i la seva pròpia gent. Web oficial [elmalajeno (esp)]
Berlinale Special
Metròpolis (Metropolis), de Fritz Lang (1927). Projecció de la versió original pràcticament íntegra de la monumental pel·lícula de Fritz Lang, després que el 2008 se'n descobrís a Buenos Aires un negatiu en 16mm i se n'hagi fet una gran restauració. El metratge inicial, de 4.189 metres, havia fracassat a taquilla i, al cap de quatre mesos de l'estrena, la van retirar del cinema berlinès on es projectava, per a retallar-la i deixar-la amb 3.241 metres de metratge, per a retornar-la a les sales a tot Alemanya l'estiu de 1927. Durant dècades s'havien donat per desaparegudes parts essencials de la pel·lícula, fins fa ben poc...
***
Tota la programació de la jornada [Programa 12 febrer (dv) - Berlín 2010]
***
Cròniques, notícies i articles d'aquesta jornada de Berlín 2010, a la nostra premsa
A l'ombra de Polanski (Bernat Salvà, Avui): El poder a l'ombra, de Roman Polanski, i Howl, de Rob Epstein i Jeffrey Friedman | Polanski convenç amb el ‘thriller’ conspiratiu ‘The ghost writer’ (Nando Salvà, El Periódico): El poder a l'ombra, de Roman Polanski, i Howl, de Rob Epstein i Jeffrey Friedman | L'esperit d'Alejandro Amenábar (Bernat Salvà, Avui): El mal ajeno, d'Óskar Santos | Eduardo Noriega: «No em veia en la pell d’un pare» (Nando Salvà, El Periódico): El mal ajeno, d'Óskar Santos | Eduardo Noriega i Belén Rueda, a la Berlinale (Diari de Girona)
FOTO Shah Rukh Khan, a Em dic Khan, de Karan Johar

Limitar i aïllar la Crisi que es
1.- Fallida d’un estat ?
2.- Un estat com una societat econòmica s.a. Es una forma de veure-ho. Una nació es una família ? Hi ha solidaritat nacional ?
3.- Grècia ja ha estat ajudada i subvencionada al màxim per
4.- L'accionista es amo i responsable. L'economia no es la Borsa. Una empresa no es la Borsa. Hi hauria d’haver obligació de radicació al país i de vinculació amb l’empresa que compren. .......Una mena de “corralito” per al capital invertit.
5.- Caldria exigir un ERO general d’hores i jornada de treball i de retribucions de personals de l’estat i de la banca i caixes d’estalvi en el % que calgui per posar-se a lloc. Del 10% al 25% ? No enviar els treballadors a l’atur sinó reduir feina i sou.
6.- Grècia te moltes possibilitats per a la seva microeconomia.

I acluquem els ulls, afinem la mirada... i si ens hi fixem bé, podrem veure i fer de testimoni de l' empremta de les obres, en forma d’imatges o d’objectes, que van elaborar en el seu moment les persones que han viscut abans que nosaltres.
Imatge treta del blog terresdesfemmes

11. GELOSIES
- No t'agrada gens la meva dona?
- No, gens.
- Ni una mica?
- Ho sento, però no.
- Va, mira-te-la amb uns altres ulls!
- T'he dit que no. Què coi et passa?
- Que hi ha un sentiment que desconec.
- Quin?
- El de la gelosia. Tothom me'n parla i voldria sentir-lo.
- Canvia de dona. No se sap mai.
- Però, per què no et pot ni agradar una mica la que tinc ara?
- Amb mi, ho tens fotut. M'agraden els homes. No deus tenir pas cap germà?
- Sí, és jove i ben plantat.
- M’interessa…
- Ei, que és molt jove per a tu...
- No hi fa res, avui l'edat ja no compta.
- I tant que sí! Treu-te’l del cap, ara mateix!
- Per què?, tens por que te'l prengui?
- La veritat és que sí.
- Doncs, alegra-te'n! Ja estàs gelós!
- Ah, sí!
- Tal com ho sents.
- Home, doncs tenint en compte que m'he inventat això del germà...
