Cercador per data

Cercador per data

Voluntat d'unitat, intel·ligència guanyadora! __ BIC 1733

SUPORTS al Manifest:

Avui dissabte, al matí,
SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb 


    2772 signatures d'adhesió  i amb
+ 3130 feisboquistes admiradors. (fans)
-------------
    5902   actes de determinació en favor de
                la unitat dels catalans !!!

UNA SUMA de SIGNATURES més
ACTES DE SIMPATIA FEISBUQUISTA

que anima
a determinar-se a sumar-s'hi!

AL VORAVIU DE LA PASSIÓ












A aquest amor li cap només amor, camins d'aigua, dolors breus tot marcant el cos on el fred és absurd.
A aquest amor només li cap la nit amb una lluna aliena sobre l'esquena blanca del capvespre.
He mirat auest amor amb ulls de sal. Recordava haver-li vist mentre s'obria pas per dins de la passió. Hui, l'he mirat per esbrinar l'amor i les coses que importen. Són els matisos que la carn embasta al voraviu de la passió, és el fum dels sentits, un ball d'arestes. Sóc jo que encara no he après a negar-te...

El "gerald-fordisme" s'instal·la a la política catalana?

Segons Lyndon Johnson (president dels Estats Units entre 1963 i 1969), Gerald Ford (president entre 1973 i 1977) era tan curt que era incapaç de mastegar xiclet i caminar al mateix temps.
Certes tàctiques polítiques a casa nostra m'han recordat aquesta anècdota, d'aquí que les hagi batejades amb el nom del títol (segueix...).

Moriscos, els valencians oblidats


Aquesta producció valenciana dirigida per Sergi Tarín rememora l'expulsió dels musulmans valencians l'any 1609. El documental va guanyar el premi Inquiet 2009 al Millor Documental i va ser elegit pel públic com a millor pel·lícula d'entre totes les presentades a les diverses seccions oficials del Festival. Mentre Canal 9 rebutjà la seua emissió, Canal 33 ja ha emès aquest documental i des d'aquest enllaç http://www.tv3.cat/videos/2690430  podreu veure'l íntegrament.  

(continua)

CONSCIÈNCIA SOCIAL


Tenen consciència social
els polítics?
O només són funcionaris
al servei del capital.
O sigui,
de la Banca.

478

CARNAVAL

Ja costa prou reconèixer la veritable personalitat d’alguns individus com perquè  a sobre aquests et vinguin disfressats.

REFLEXOS EN UN ULL DAURAT. Carson McCullers

En una base militar conviuen els Penderton i els Langdon, dos matrimonis en peu de guerra. Carson McCullers descriu amb precisió aquests quatre personatges. Diu del capità Penderton: “A desgrat d’aquest coneixement de moltes i diverses coses, el capità mai no va tenir al llarg de la seva vida una idea al cap. Car la formació d’una idea implica la fusió de dos o més coneixements. I el capità no tenia coratge per fer-ho”. (Pàg. 17) El capità, homosexual reprimit, “sentia una trista propensió a enamorar-se dels amants de la seva dona” (pàg. 17). Passem a la senyora Penderton: “A la base, Leonora Penderton gaudia d’una bona reputació com a amfitriona, esportista excel·lent i fins i tot de gran dama. Malgrat tot, hi havia alguna cosa en ella que desconcertava els seus amics i coneguts. Sentien que en la seva personalitat hi havia un element que no podien copsar. La veritat del problema consistia en el fet que era una mica beneita”. (Pàg. 22) Els Langdon no milloren el paisatge humà. Aquesta és Alison Langdon: “Estava molt malalta i se li notava. La seva malaltia no era solament física, ja que els seus ossos havien estat torturats pel dolor i l’ansietat. Per això ara es trobava a la vora de la bogeria.” (Pàg. 24) El seu marit, el superficial major Morris Langdon, és l'amant de la Leonora Penderton i, pel que fa a Alison,  “va intentar i va reeixir a considerar  la seva infelicitat com a quelcom mòrbid i femení, totalment fora del seu control”. (Pàg. 39). Per arrodonir el quadre hi ha Ellgee Williams, un soldat obtús, primitiu, cast i solitari, que, un vespre, contempla nua la senyora Penderton i, lentament, alguna cosa es remou en el seu interior granític. Bé, com és natural, cap d’aquests cinc personatges no desperta la menor simpatia en el lector. La companyia, per tant, no és agradable. Però la novel·la és bona, i la trama d’adulteri i homosexualitat esclata en un crim convincent. Carson McCullers (1917-1967), escriptora precoç, la va publicar el 1941, amb només 24 anys. Potser aquesta és la raó per la qual presenta uns adults tan deplorables. És una perspectiva adolescent.

Foto: Carson McCullers.

Traducció: Vicenç Llorca

S'acabat la comèdia de la Llei electoral.

Era un final que tothom ja se sabia, però per allò de distreure el personal, la classe política va insistir en representar, un cop més, un altre capítol sobre la seva manifesta incapacitat per dedicar-se a la política. 

Ara es culparan mútuament de les seves pròpies misèries, evidenciant un cop més, que el que realment els interessa és....

MÉS CINEMA CATALÀ, MENYS DEMAGÒGIA, MÉS SENSATESA, MENYS PURITANISME

Els catalans reivindiquem més cinema en català, però no vol dir que el fet en espanyol o doblat a la llengua del gran Miguel De Cervantes hi hagi de quedar-se fora, això mai no passarà, només demanem que el català estigui una mica més que no pas el ridícul 3% d'ara. Això em recorda a la quota de cinema europeu que hi ha en aquest país, la qual els exhibidors detesten per que els priva de pel·lícules americanes, segons ells més rendibles, per haver d'exhibir pel·lícules franceses, italianes, alemanyes, romaneses o espanyoles, tot el contrari també segons ells, per posar les seves adorades pel·lícules de Hollywood que omplen tant les sales.

També està que la dreta surt amb l'exigència de què es reformi el Codi Penal i es fiqui la cadena perpètua, una cosa que és inconstitucional, per cert, quan no escolta als extremistes que demanen la pena de mort, una cosa no solament anticonstitucional sinó també inexistent i inconcebible ara a Europa, de la qual sembla que només volen formar part per aconseguir diners per a subvencions.

Demagògia hi ha als dos sectors que protesten: els exhibidors de les sales de cinema i els ultraconservadors que demanen penes més dures. En el segon, està clar la cosa: semblen d’aquests aristòcrates que hi creuen que tots els plebeus són extremistes assassins que els manaran a tots cap a la guillotina, com a la Revolució Francesa, que va significar el començament de la fi de l'Antic Règim al país veí. Se n’obliden que la Constitució espanyola exigeix que les presons deuen reinserir als presos a la societat. Si no, gent que ara és respectable com l'actor francès Gerard Depardieu, delinqüent de jove i que després va estudiar a la presó Art Dramàtic per sortir d'allò, no seria el que és ara. Estaria condemnant a cadena perpètua, com sembla que exigeix el PP, i de passada, per evitar que contamini als “decents” joves de la nostra societat. Recordin quan l’Alberto Fernández Díaz, portaveu del PP a l'Ajuntament de Barcelona, surt de tant en tant escandalitzat quan hi veu que als joves radicals no se'ls condemna severament. Com tractarà ell, als seus fills? Fent-los cops de cinturó si es porten malament? Farà com en Pantuflo Zapatilla amb els Zipi i Zape, castigant-los al quart dels ratolins?

Ves a saber… Els mateixos que contra la Llei del Cinema català: he sentit cada barbaritat… Un va arribar a dir que “El cine en catalán es para catetos”. Si us plau…! Per aquesta regla de tres, el cinema francès seria per a pedants o per a llibertins. No saben què dir certs exhibidors, que omplen els seus cinemes amb moltes pel·lícules poc atractives comercialment i artística, i no em refereixo pas a les catalanes, que venen com que no interessen a ningú, igual que fan amb les franceses o la resta d'europees. Clar, si tinguessin al Brad Pitt de protagonista, encara que parlin en francès, i que tinguin baralles i persecucions, en comptes de reflexionar sobre quin és de difícil, l'amor i la vida…

Als DVD hi ha més igualtat, cada cop inclouen-hi més la versió catalana, des de títols comercials com “El codi Da Vinci” o “Austràlia” al cinema “d'autor” com “Les hores de l'estiu” o “Fellini 8 ½”. Al Québec, on el francès s'usa pràcticament per a tot, s’hi recolza el doblatge al francès “québecois” del cinema americà per la demanda de la població, mentre els seus habitants parlen també, i perfectament, l'anglès oficial de l'Estat canadenc. Però hi ha gent obsessionada en crear conflictes on no els hi ha. Els demagogs com a Enrique González Macho (cinemes Renoir), que com diria en Cervantes, de les declaracions del qual no vull recordar-me'n, fan molt mal.

El Québec té el suport de França al darrere, per això de la germanor cultural, però Catalunya ha d'anar tota sola en certes incomprensions. Igual que els que retreuen al Josep Montilla que s'hi hagi catalanitzat” amb els anys. Els immigrants espanyols per Europa s'han adaptat als seus nous països, vet aquí l'andalús Luis Fernández – el que va entrenar a l'Athlètic de Bilbao — “afrancesat” i ningú se l'ha retret. I parlant un altre cop del cinema quebequès, té una indústria que sap oferir el seu propi estil, amb molts èxits internacionals, com l’extraordinària “Les invasions bàrbares” d’en Denys Arcand, Òscar 2004 a la Millor Pel.lícula de Parla No Inglesa. Pero una cosa hi ha ben clara: al cinema català li cal una indústria forta, com la francesa o la quebequesa.

MANIFEST DELS ARQUITECTES NO PROSTITUÏTS ARRAN EL CABANYAL

Vos vaig fer aquesta entrada fa uns dies arran d'una recent prostitució professional covada i perpetrada endins de la mateixa seu del CTAV. A ser veraços, covada a un restaurant, en un sopar on acudí l'alcaldessa, membres del consistori valencià i algun membre de la junta de govern, on es produïren un bescanvi de favors, segurament, no confessables.

No totes i tots els professionals de l'humil ofici de ser UN ARQUITECTE (artesans de la tècnica) tenen la mateixa escala de valors morals, ètics sobre el vell i bell ofici de contruir.

PS: DE MOMENT N'HI HA 200, DE SUBSCRIPCIONS DE COL·LEGUES VALENCIANS-NO PROSTITUÏTS-, A FAVOR DEL MATEIX.

Heus ací el manifest:

ELS/LES ARQUITECTES I EL CABANYAL

El Col·legi d'Arquitectes (COACV) ha emés un pronunciament oficial sobre la hipotètica generació d'espoliació patrimonial a causa del projecte urbanístic que promou l'Ajuntament de València, conegut com a 'Prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar', a través del cor dels barris històrics del Cabanyal-Canyamelar.

Segueix en el vull llegir ( + )

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

Jaume Fàbrega

BONA VIDA

Jaume Fàbrega

PREMI BOTIFARRA DOLÁ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.