La granota Gustau és verda per fora però vermella per dins. El reporter més dicharachero de Barri Sèsam i la porqueta Peggy són dos perillosos agents comunistes infiltrats que “renten” des de fa dècades el cervell dels nens “amb missatges anticapitalistes”, segons Eric Bolling, presentador del programa Follow the Money (Segueix els diners) de la cadena financera nord-americana Fox Business.

Bolling va carregar en el seu programa contra The Muppets (Els Teleñecos), la nova pel · lícula de la factoria Disney. La cinta, protagonitzada pels inoblidables ninots creats per Jim Henson en els anys cinquanta, s’estrenarà a Espanya el 3 de febrer.

El presentador de Fox Business es va mostrar indignat per la decisió dels guionistes de Hollywood de triar com el dolent de la pel · lícula al magnat del petroli Tex Richman (Chris Cooper). Aquest despietat home de negocis vol fer-se tant sí com amb el llegendari teatre on es rodava el xou dels Teleñecos a Hollywood. En públic, Richman assegura que vol construir un museu dels Teleñecos, però en realitat té un pla ocult: enderrocar el teatre per perforar un pou petrolífer. Els Teleñecos, que fa anys que no veure, es reuneixen de nou i organitzen un telemarató per recaptar deu milions de dòlars per salvar el teatre de les mans del malvat.

Bolling creu que no és casualitat que el dolent de la pel · lícula sigui un ric capitalista. Darrere d’aquesta elecció hi ha, segons el presentador de Fox Business, una agenda oculta dels guionistes esquerrans de Hollywood, obstinats a adoctrinar nens i grans amb missatges anticapitalistes.

Bolling va convidar al seu programa a un grup de tertulians que confirmaven la seva tesi. Donen Gainor, de Media Research Center (una organització conservadora d’anàlisi dels mitjans de comunicació), veu un vincle clar entre el supòsit rentat cerebral infantil amb missatges anticapitalistes i el moviment Occupy Wall Street.

La llavor del diable

“Això és el que estan ensenyant als nostres fills. I vostè es pregunta per què hi ha una colla de gent de Occupy Wall Street donant voltes pel país: han estat adoctrinats, literalment, durant anys amb aquest tipus de coses”, va afegir Gainor. Aquest tertulià va posar també com a exemple de verí ideològic altres productes infantils amb presumpta agenda oculta ecologista: la sèrie Capità Planeta i els planetaris i el programa The Big Green Help de Nickel-Odeon, que tracten de conscienciar els nens sobre la necessitat de tenir cura del planeta i no contaminar.

No obstant això, Gainor considera que el que s’està ensenyant realment als nens és que “les empreses són dolentes, que la indústria petroliera és dolenta i que al final el que estan dient als nens és el que li van dir a vostè amb la pel · lícula Matrix: la humanitat és un virus per al pobre i vell planeta Terra”.

El tertulià de Media Research Center va considerar “increïble el lluny que l’esquerra pot anar per manipular als nostres fills, per convèncer-los, donant-los un missatge antiempresarial”. Gainor va insistir que no és una cosa nova. ”Porten fent-ho des de fa dècades. Hollywood, l’esquerra, els mitjans de comunicació, tots odien a la indústria petroliera. Odien a l’Amèrica empresarial. I per això hi ha tantes pel · lícules atacant, ja sigui Cars 2, una altra pel · lícula de nens, o Syriana,de George Clooney, o Pous d’ambició. Totes aquestes pel · lícules ataquen la indústria petroliera. Cap d’elles recorda el que significa el petroli per a la majoria de la gent: combustible per il · luminar un hospital, calefacció per a la seva llar o gasolina per portar a l’hospital si ho necessita. No volen explicar aquesta història”, va assenyalar.

El presentador de Fox Business va acabar demanant disculpes en antena

“Perquè és tan dolent ser ric? Perquè és tan dolent tenir èxit?”, es preguntava Andrea Tantaros, una altra tertuliana de Fox Business.

En la nova pel · lícula, però, els Teleñecos no “ocupen” el teatre ni tracten de salvar per raons ecologistes, sinó que organitzen un últim xou perquè no volen que enderroquin aquest edifici del Hollywood històric. Al cap ia la fi, és simplement un musical infantil, no una pel · lícula política com s’entesten a veure en Fox

Davant l’enrenou causat a la premsa i en les xarxes socials per les seves acusacions contra els Teleñecos, el presentador de Fox Business va acabar demanant disculpes en antena: “Pel que sembla en els últims dies he dit coses que han ofès al petit Gustavo ia la senyoreta Peggy .Em sap greu. No volia dir res que pogués ofendre “, va dir Bolling, dirigint-se a un titella de la granota Gustavo que portava a la mà. El presentador de Fox Business fins i tot va convidar els Teleñecos a debatre sobre el tema amb ell amb el multimilionari Donald Trump de moderador.

No és la primera vegada que una cadena de televisió del grup de Rupert Murdoch ataca les titelles de Jim Henson. El passat mes de juny, el presentador Sean Hannity, de la cadena de notícies Fox News, i els seus tertulians van acusar Barri Sèsam de “assaltar directament els fonaments morals de la nació” i de rentar el cervell dels més petits amb idees esquerranes. I Elmo, el ninot vermell i pelut del xou, no dissimula.És vermell per fora i, segons la Fox, també per dins.

EL MEU COMENTARI:

Fox acusa la granota Gustavo de ser un dels ideòlegs de Occupy Wall Street. ¡Al · lucinant! Ja no saben què dir a la Intereconomía americana.

Un llibre recopila històries de dones reals o de llegenda entre els segles IV i XIX

L’autora proposa sis itineraris per Ciutat Vella

Dijous, 8 de desembre del 2011

 

L’escriptora i editora Elisenda Albertí explica que Barcelona és plena de places, de carrers, de plaques i de monuments que rememoren el passat. «Gairebé sempre es refereixen a homes, mentre que les dones, actives i essencials en tots els temps, queden amagades sota el teló de l’oblit. Són els homes els que han escrit la història». Aquesta certesa la va portar a desenterrar les empremtes d’aquelles heroïnes, reals o imaginàries, que aconseguien destacar malgrat totes les dificultats.

 

Registre 8 Tres burots (espècie de duaners municipals) comproven que una dona no entra aliments a Barcelona sense pagar taxes. La de burot, o madrona, va ser la primera feina municipal per a dones. EL PERIÓDICO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en lapágina 39 de la secció de cv Gran Barcelona de l’edició impresa del dia 08 de desembre de 2011VEURE ARXIU (.PDF)

«En vida, aquelles dones no van ser ni tan invisibles ni tan silencioses com ha deixat escrit la història. Per això les reivindico amb tota la seva diversitat», explica Albertí, que publica Dones de Barcelona. Històries i llegendes barcelonines des del segle IV fins al XIX (Orígens). Aborda llargs anys durant els quals les dones van ser pràcticament anul·lades de les cròniques històriques. «Volia rescatar les seves veus», assenyala l’autora, que proposa sis itineraris per Ciutat Vella per conèixer els espais on van passar les històries viscudes per dones com la Canuda, la reina Elionor, Santa Eulàlia, les bugaderes d’Horta que baixaven la roba neta en carro fins a la Catedral de Barcelona, la jove Carmeta que va sortir a passejar despullada i la Juliana, la filla il·legítima d’una esclava a qui un mercader pretenia robar l’honor.

Per atraure la curiositat, Albertí planteja una sèrie de preguntes: ¿Quina dona dóna nom al carrer de la Canuda? ¿En quin carrer es va obrir la primera agència matrimonial? «En el fons, tota llegenda amaga una mica de veritat», assegura. La documentació d’aquestes històries, moltes de tradició oral, l’ha trobat en llibres antics sobre llegendes de Barcelona i en diaris de l’època. Albertí insisteix que no és un llibre de biografies, sinó d’històries amb la màgia d’un conte.

Destaquen dos relats, diferents versions sobre la dona que dóna nom al carrer de la Canuda, documentada el 1446. La més romàntica explica que el jove hereu d’una rica família es va enamorar bojament de l’airosa i esvelta criada. Va anar a demanar la seva mà al pare d’ella, que li va denegar el permís per casar-se amb la seva filla. El motiu que li va donar el que ell pretenia com a sogre va ser que «la dona pobra que contrau núpcies amb un home adinerat queda lligada i sotmesa de per vida al seu marit». El pretendent no es va donar per vençut. Va recórrer a un notari i va cedir la meitat més un cèntim de la seva fortuna a Canuda, que va ser reconeguda com una gran dama per la seva noblesa i honestedat. La segona història ja no és de color rosa, ja que assegura que es deia Canuda per ser la dona d’un home prematurament canós.

Dones de Barcelona revela qui podien ser les primeres funcionàries municipals. Des de l’edat mitjana i fins ben entrat el segle XX, uns funcionaris anomenats panots controlaven que ningú entrés aliments a la ciutat sense pagar taxes. Escorcollar les dones creava situacions compromeses i Madrona, una veïna del carrer d’Allada, va ser la primera panota. Passa per ser també la primera funcionària municipal i, després d’ella, les panotes van passar a ser madrones.