11/11/2009 RECUPERACIÓ D’UN DELS SÍMBOLS CATALANISTES DE BARCELONA

Les columnes de Puig i Cadafalch ressuscitaran la tardor del 2010

• La construcció començarà el febrer a Montjuïc i costarà dos milions

Les Quatre Columnes, l’al·legoria que l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va dedicar a la senyera el 1919, al lloc que avui ocupa la Font Màgica de Montjuïc, tornaran a dominar l’eix de l’avinguda de Maria Cristina la tardor que ve, després de ser enderrocades el 1928 per la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Per les festes de la Mercè, segons va precisar ahir el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon García Bragado, i per la Diada, segons va rematar el líder municipal d’ERC, Jordi Portabella. La columnata no se situarà just on era abans sinó que s’ubicarà a la plaça del Marquès de la Foronda, a escassos metres del seu emplaçament original.
El cost de l’operació serà de dos milions d’euros i es preveu començar amb les obres al febrer, quan finalitzin els preceptius tràmits previs, entre aquests, la licitació i adjudicació dels treballs. Tindran una durada d’uns set mesos. El canvi d’emplaçament també ha motivat un canvi sensible respecte a l’escultura erigida fa 90 anys. A l’estar en un punt més elevat, se n’ha retallat l’altura perquè no superi la dels palaus de Victòria Eugènia i d’Alfons XIII, obres del mateix Puig i Cadafalch.
La idea de restituir l’al·legoria de Puig i Cadafalch va sorgir d’Esquerra el 2006, quan encara formava part del tripartit municipal. Primer es va discutir sobre la ubicació adequada per al monument –es va especular amb el carrer de Lleida– i, una vegada fixat l’emplaçament, sobre si havia de disposar-se en perpendicular o bé discretament en paral·lel a la via d’entrada al parc de Montjuïc. Finalment, el juny de l’any 2008, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat la seva col·locació de cara a la plaça d’Espanya.
Una altra variació respecte a la columnata original és el material utilitzat. Si l’any 1919 es van fer de totxo amb un acabat final en forma d’arrebossat, ara s’erigiran de formigó elaborat a base de ciment blanc i àrids de marbre i de grava blanca. L’objectiu és, com fa 90 anys, que sembli pedra.

12/11/2009 COMMEMORACIÓ DE L’ARMISTICI DEL 1918

Sarkozy i Merkel solemnitzen la reconciliació franco-alemanya

• Els dos països projecten la creació d’un ministeri comú, prevista per a l’any que ve

• Per primera vegada un canceller d’Alemanya celebra a París la fi de la primera guerra mundial

La que fins ara era una data de celebració de la victòria de França sobre Alemanya en una de les conteses més sanguinàries de la història, la primera guerra mundial, es va convertir ahir en un acte d’exaltació de l’amistat franco-alemanya. Sota l’Arc de Triomf de París, Nicolas Sarkozy i Angela Merkel van culminar ahir el llarg camí cap a la reconciliació entre França i Alemanya. El president francès i la cancellera alemanya van encendre junts la flama davant la tomba del soldat desconegut 25 anys després que François Mitterrand i Helmut Kohl es donessin la mà davant dels caiguts en la batalla de Verdun.
La imatge era potser més protocol·lària però tenia la mateixa càrrega simbòlica. Per primera vegada, un canceller d’Alemanya va participar en la commemoració de l’armistici del 1918, que va marcar la derrota de l’Exèrcit alemany en la gran guerra. Merkel va tancar el seu discurs en francès amb un «visca França, visca Alemanya, visca l’amistat franco-alemanya», dos dies després d’haver celebrat a Berlín la caiguda del Mur al costat del president francès i altres caps d’Estat i de Govern.
Flanquejats per dos joves alumnes d’un institut franco-alemany i en presència dels soldats de la brigada franco-alemanya, Sarkozy i Merkel van tornar a exhibir la seva sintonia i la voluntat de segellar definitivament el dolorós passat que ha enfrontat els seus pobles. «Ha arribat el moment de reunir-nos amb Angela Merkel a París per recordar-nos junts d’aquests patiments, per honrar la memòria dels combatents i celebrar la pau amb què somiaven al fons de les seves trinxeres», va resumir Sarkozy.

APOSTA EUROPEA / Un any després de la mort de l’últim poilu, com denominen els francesos els seus soldats de la primera gran guerra, Merkel va considerar que es donaven les circumstàncies per acceptar la invitació de Sarkozy i passar una nova pàgina de la història. Sota un cel ben gris i una temperatura hivernal, tots dos van escoltar els himnes dels seus respectius països seguits de l’europeu, l’Oda a l’alegria, símbol de l’Europa que els dos mandataris volen construir junts.
A més de conjurar-se una vegada més en l’estratègia comuna per avançar en la seva idea d’una Unió Europea potent tant en el terreny polític com en l’econòmic, els presidents de França i Alemanya estudien la creació d’un ministeri comú. El projecte encara no té una forma gaire definida, però està previst que comenci a caminar l’any que ve. Merkel i Sarkozy busquen també una data per poder celebrar l’amistat franco-alemanya. La tasca d’encaixar els dos calendaris s’ha revelat difícil, ja que la relació de festivitats dels dos països es troba ja molt saturada.

AMISTAT «SAGRADA» / A falta de celebració comuna, ahir els dos mandataris van convertir l’11 de novembre en una festa franco-alemanya. «En la primera meitat del segle XX els francesos van patir a causa dels alemanys. No podem tornar enrere. No obstant, hi ha una força que ens pot ajudar a superar el que va passar, la força de la reconciliació», va proclamar Merkel, que es va confessar «emocionada» per la cerimònia.
La cancellera i Sarkozy van saludar el caràcter «històric» de l’acte, que va marcar la superació de mig segle de desconfiança entre França i Alemanya. L’Elisi es va bolcar en la celebració dels 20 anys de la caiguda del Mur amb un gran acte, la nit del passat dia 9, a la plaça de la Concòrdia de París. Va voler superar així la reacció d’inquietud que va produir a França –llavors presidida per Mitterrand– l’esdeveniment que va marcar el procés d’unificació d’Alemanya. Mitterrand no només va evitar sumar-se a la celebració del final de la guerra freda sinó que va viatjar a l’antiga RDA.
«Compartim els mateixos valors. L’amistat franco-alemanya és sagrada, un tresor que hem de preservar», va subratllar Sarkozy, que manté una relació amb Merkel que va començar ja marcada pel recel. La crisi econòmica va provocar un acostament entre el president francès –que inicialment apostava per estrènyer els llaços atlàntics– i Merkel i va demostrar la utilitat d’un eix francoalemany ben greixat.

Mentre a l’Estat espanyol encara es parla de la Guerra del Francès amb una mica de rancor (vegi’s la pel.lícula d’en José Luis Garci recent, per exemple), França i Alemanya ja fa anys, a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, que van tractar de portar-se bé i fer una nova Europa. No han oblidat els horrors de totes dues guerres, és clar, però no n’hi ha cap boicot amagat antialemany. Aquí, encara tenim una actitud antifrancesa, amb indiferència cap a les pel.lícules franceses, per exemple.