Pel·lícula feta a partir d'una obra d'en Josep Bernat i Baldoví. Muntat pel blavers, ...que vist des d'avui fa riure, i amb l'enginy d'un diputat de Sueca que ja les veia vindre....amb algun passatge de plena actualitat, però correcta posada en escena d'Antoni Ferrandis, Queta Claver, l'italiana Maria Rosàrio Omaggio que acabà parlant català, Pepe Sancho, etc. 
Fa trenta anys més o menys em va encantar als cines LyS, crec.

Els Reis, sempre savis, m'han portat el disc Te'n cantaré més de mil, de Pep Gimeno "Botifarra". Es veu que durant l'any passat vaig ser bon minyó.

És sabut que Gimeno ha recuperat un grapat notable de cançons tradicionals valencianes; si no les hagués recollides -sense intermediaris- de la boca de la gent gran, moltes potser s'haurien anat oblidant. Parlem de vellets de Nàquera, Castelló de la Ribera, el Genovés, Llocnou d'en Fenollet, la Llosa de Ranes, Roglà i Corberà, la Torre d'en Lloris i Torrella, poblacions gairebé totes de la Costera.

També de la capital d'aquesta comarca, Xàtiva, n'ha arreplegat cançons. El mateix Gimeno n'és fill, de Xàtiva, com Raimon i Feliu Ventura. Xàtiva, la ciutat que Felip V féu cremar i que, per això, exhibeix el retrat del primer Borbó penjat de cap per avall.

Tot plegat, molt valencià.

Imatge: Un dimoni que és un porc o un porc que és un dimoni......

Avui, una de l'Amades.... Lluny, ben lluny... al nostre Pirineu hi havia, fa molt de temps, tant de temps que era llavors que de la palla en feien fems.....
Un pobre pagerol, aquell any, precisament aquell any, el porc els havia sortit dolent... o sigui.... sense porc.
Ai las ! que l'home estava del tot esmaperdut, sabent que, sense porc, no podrien passar l'any.
Sabeu que del porc se n'aprofita tot.. els peus, les galtes, la cua, els ventrells, en fi.... tot.
I quan estava més preocupat, se li acosta un home ben girat, ben cofat, un home fort d'armilla!!
I li fa:
Mestre... si m'endevineu tres preguntes que us faré, el porc és vostre:
a.- Quan hi ha,  d'aquí al cel.
b.- Quan hi ha,  des de la flor d'aigua fins el fons del mar.
I si n'endevinava aquestes, havia de respondre,
c.-  Quan valia el cavaller que feia una ferum de sofre i pel camal esquerra del pantaló hi eixia una cua fastigosa...
Si! Era el dimoni.
I sabeu què?
El pagerol endevina les respostes de les tres preguntes.
Apali, si voleu saber com acaba, cliqueu aquí o bé al dessota!