Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Exemple de què? Xenòfobs i delators a Vic

Vic en concret i Osona en general passen per ser la ciutat i la comarca models d'integració. Però l'ombra de pesonatges com Anglada és llarga i profunda. Amb una intencionalitat que s'acosta més a la ideologia de la denostada PxC que no pas a les que se li han de pressuposar als partits que conformen el govern municipal, es despengen amb una normativa d'empadronament que sembla extreta dels manuals de Berlusconi, i que justifiquen amb un cinisme que esgarrifa.
No seré jo qui recordi que a tot l'Estat la sanitat és un dret universal. I que l'accès al mateix passa per l'empadronament de la població, més enllà de la legalitat de la seva presència al país. Negar l'empadronament (que al final és que estan buscant) és negar aquest i altres drets.
Sincerament, podia esperar-m'ho de partits com PxC i, fins i tot, d'UDC., el partit de l'alcalde. Però crec que algú hauria de recordar als representants vigatans dels altres dos partits, suposadament d'esquerres, que hi ha al govern municipal quin figura que és l'ideari dels mateixos en temes no només d'immigració sinó, sobre tot, de drets socials de la població.

El poeta Jesús Lizano contra el femer polític vigent.

Entrevista al poeta Lizano sobre la seva antologia "El ingenioso libertario Lizanote de la Acracia  o la conquista de la inocencia", publicada per Virus, i sobre "la Visión de la acracia", una societat sense dominats i dominants.

OK Lliga: el Vic empata a 4 amb el Liceo en un partit que guanyava 4 a 2 quan faltaven 45"

En un final de partit no apte per a cardíacs (que dirien els clàssics) el Roncato Patí Vic ha acabat empatant un partit que a falta de 45 segons guanyava per 2 gols. El partit s'ha jugat aquest vespre al Pavelló Olímpic de Vic i corresponia a la 15a jornada de l'OK Lliga, l'última de la primera volta. El Liceo continua líder amb 37 punts empatat amb el FCB i el Vic és 3r a 1 punt.

(segueix)

Nou Fòrum públic de Catalunya Acció __ EA 1497

CATALUNYA ACCIÓ
-----------
Nou fòrum públic

1. Iniciem el nou Fòrum públic de Catalunya Acció perquè tothom que ho vulgui pugui obrir temes de debat al voltant del projecte de Catalunya Acció o sobre qualsevol qüestió relacionada amb Catalunya (=Països Catalans), l'actualitat política i la nostra independència. Si hi aneu ja us trobareu alguns temes de debat oberts.
 
Per a obrir temes de debat o participar en els temes oberts cal inscriure's en el fòrum. Ho podeu fer a través de l'opció "Uneix-te a aquest grup" que podeu localitzar a la part dreta del fòrum. Haureu d'entrar el vostre correu electrònic i una contrasenya. El correu electrònic pot ser qualsevol (p.e. xxxxx@hotmail.com) però millor si és un compte de Google (p.e. xxxxx@gmail.com).
 
Per a aquelles persones que no estiguin habituades a moure's en fòrums hem creat un tema de debat que porta per nom "DEBAT DE PROVES", per tal que puguin provar les opcions de participació sense patir per si s'equivoquen.
 
Podeu accedir a aquest fòrum des d'aquest link
i també des de la pàgina principal de Catalunya Acció

EA 1496

Nota de disculpa:

Avui, Santiago Espot, no ha pogut anar al Canal Català de TV. Perdoneu els que us heu cregut la notícia en sentit contrari que he donat en l'anterior post en aquest blog.

VIC IMMIGRACIÓ: EMPADRONAMENT I CONTRACTE SOCIAL

VIC IMMIGRACIÓ:
EMPADRONAMENT I CONTRACTE SOCIAL

3 anys de bloc

Farà 3 anys que vaig obrir aquest bloc. 3 anys intensos amb mil aventures i mil projectes. 3 anys en què he anat escrivint, tant bé com he sabut, aquestes noves emocions que he experimentat -a Verdú i arreu- i que he compartit amb vosaltres.

Espero que el bloc duri força temps més, tant de bo amb moltes més actualitzacions que facin créixer les 81.877 visites que ha tingut fins ara. Amb molts més apunts que expliquin nous projectes i noves idees, capítols engrescadors que ens atancin als nostres somnis.

Ethan i Joel Cohen: "O Brother!"

Fa uns mesos que amb uns quants músics estem preparant una versió de "L'Odissea" passada pel sedàs d'una de les obres literàries més rupturistes de la literatura catalana dels setanta. Però no parlaré d'això ara que fins al maig hi ha temps per fer-ho. El cas és que aquest atreviment m'ha portat a revisitar  "L'Odissea" en uns quants formats. Que si "La mirada d'Ulisses", que si l'"Odisseu" de Bartra, que si "L'Odissea" traduïda per Riba... Parlant-ne amb el Jordi Cairol a la feina, em va passar fa dos dies "O Brother", una pel·lícula que jo desconeixia dels germans Cohen. L'acabo de veure i realment, és molt i molt bona.

Els efectes de l'espoliació espanyola sobre els PPCC. __ BIC 1696

Extret del Blog "Des de Llíria cap a Itaca:

Sanitat tercermundista a Llíria
vicentgalduf | Llíria | dimarts, 12 de gener de 2010 | 20:49h

O com anar al Centre de Salut a demanar hora per al metge i no morir en l’intent. Ha succeït aquest matí. Però així mateix podríeu posar la data d’ahir, la de demà o de la setmana vinent. Si ja es fotut no trobar-te bé, totes les malediccions del món se't vénen al cap quan obris la porta de l'ambulatori i et trobes una cua inacabable (la imatge l’hem agafada quan portàvem 20 minuts esperant), majoritàriament de gent malalta, implorant l’arribar al mostrador. Després de 43 minuts de rellotge, per fi t'arriba el torn i amb ell el segon moment del recital de paraules gruixudes: molt diplomàticament ens indiquen que el teu metge de capçalera et rebrà el proper 22 de gener a les 9:45. així que aguanta com estàs deu dies o ves a urgències. I sense temps a replicar ens solten que pitjor ho haguérem tingut si era un tema d’especialitats ja que la cita te la donen per a dintre de quatre o cinc mesos (i si és de traumatologia aguanta quai un any)... Així és la sanitat pública que desitja FranSisco Camps per a tots els valencians.

-----------------------

Amb raó ho confirma LAPORTA:

"El que tinc molt clar és que som una nació i ens fa falta un Estat. Ja s’ha demostrat que l’Estat Espanyol no resol els problemes dels catalans. Ni els problemes econòmics, ni els socials, ni culturals ni lingüístics. Hem intentat dialogar, pactar, cedir i fins hi tot ens hem convertit en la seva catifa per veure si ens acceptaven tal i com som. I cada cop ens tornen més pobres, i cada cop ens volen més diluïts, com el sucre en un cafè."

" Catalunya s’està morint i hi ha un 35% dels nostres recursos que els envien a Espanya i mai tornen."

"Més enllà del present, el somni català existeix, però no l’han adormit, no l’han narcotitzat. El que hem de fer és despertar. Som un país de gent que treballa, que integra, que és capaç de tenir una capital de referència mundial com Barcelona. Hem de despertar. Hem de reaccionar. Ens estem morint.  ... L’antídot és la llibertat."

(Joan Laporta, President del Barça)

 

---------------------------

I deia fa uns mesos Josep Castany, Director General de Catalunya Acció (Fotografia):

"Els que volem la llibertat de la nostra nació, és a dir, la nostra independència, no podem caure en la trampa de fer de comparses dels responsables que han portat el nostre país a aquest cul de sac, que sempre acaben embolcallant-se amb la nostra bandera i utilitzant el nom de Catalunya per a tapar les seves vergonyes, renúncies i silencis còmplices, i que amb la seva connivència perpetuen aquesta situació d'humiliació i espoliació constants condemnant el poble català a un no futur"

28 agost 2009

La veritable manifestació de la dignitat seran les eleccions del 2010

Recentment, Òmnium Cultural ha anunciat l'organització d'una manifestació en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i en defensa de l'Estatut; manifestació que encapçalarien els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol i promoguda pels partits CiU, ERC i ICV. En realitat, aquesta manifestació és idea de Convergència i Esquerra, i fan intervenir a Òmnium Cultural, entitat fortament subvencionada, per a fer veure que és una iniciativa que neix de la societat civil.

Catalunya Acció no participarà en aquesta manifestació. La gestió del recent procés estatutari i el propi Estatut són la certificació del fracàs dels polítics -regionalistes , federalistes i pseudoindependentistes- que han governat el Principat de Catalunya els darrers trenta anys amb l'insensat objectiu d'encaixar-nos a Espanya d'una manera o altra, i aquesta manifestació és una mostra ben clara de l'agonia d'aquest fracàs.

Els que volem la llibertat de la nostra nació, és a dir, la nostra independència, no podem caure en la trampa de fer de comparses dels responsables que han portat el nostre país a aquest cul de sac, que sempre acaben embolcallant-se amb la nostra bandera i utilitzant el nom de Catalunya per a tapar les seves vergonyes, renúncies i silencis còmplices, i que amb la seva connivència perpetuen aquesta situació d'humiliació i espoliació constants condemnant el poble català a un no futur.

Quan Abraham Lincoln es presentava a Senador per Illinois, el 8 de setembre de 1858, va dir: "Es pot enganyar tothom durant un temps, i alguna gent sempre, però no es pot enganyar tothom per sempre". Que ningú no es confongui. És clar que el Tribunal Constitucional espanyol pot decidir sobre Catalunya. Fa molts anys que ho està fent perquè en tots els sentits, polític i econòmic, som una colònia d'Espanya. Si els nostres representants polítics tinguessin dignitat defensarien la nostra Independència, un Estat Català, i ja estarien redactant una Constitució Catalana.

Per aquest motiu Catalunya Acció vol recordar a tots els catalans independentistes que la veritable manifestació de la dignitat serà a les eleccions del 2010. No us deixeu enredar pels mateixos de sempre. I arribat el moment, aleshores sí, manifesteu-vos per la Independència, manifestefeu-vos per la Dignitat.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona, 29 d'agost del 2009

 

La Intocable Franconstitució: 30 anys llargs tirant coets


El mes passat va fer un any del trentè aniversari de la Constitució espanyola, producte d'un consens "molt i molt difícil" d'aconseguir, com recordava ahir mateix Pere Portabella en conversa amb la Sílvia Cóppulo ((S)avis, a TVC). No ens n'hem de sorprendre, tenint en compte qui hi havia assegut al voltant de la taula de negociacions, quina mena de personatges eren (i són encara: vegeu el text de més avall del vídeo).
Tampoc no és estrany, doncs, que per aconseguir l'acord els uns haguessin de renunciar a tantes coses i els altres en poguessin imposar també tantes de signe contrari. Convé tenir-ho present, al cap de tot aquest temps, per saber a què atendre'ns, tenint molt en compte que del 1978 cap aquí no se n'ha canviat ni una coma (excepte una petita modificació, que ni de broma serviria com a precedent).
En ocasió dels trenta anys de l'aprovació del text constitucional, Carles Bonaventura Cabanes, del Partit Republicà Català, deia que aquest període era suficient per constatar que en relació amb els drets dels catalans "les normes del joc van en contra nostra i a favor dels de sempre", i ho explicava en una mitja dotzena de punts:
"Amb l'aprovació de la carta magna, ja d'entrada el poble català va veure com se li imposaven, en el mateix paquet, una monarquia parlamentària, el cap de la qual era el rei nomenat a dit pel dictador (...), la negativa al dret a l'autodeterminació (...), la prohibició de qualsevol tipus de federació entre 'comunitats' (...), la total supremacia de la llengua castellana -dita espanyola- per damunt de les altres (...) i la imposició de l'exèrcit com a garant de la integritat territorial de la 'nación española', la qual cosa vol dir que, pels espanyols, les armes estan per damunt de la democràcia". I en tot aquest temps, hi afegia Bonaventura, "l'Estat ha anat construint tota una estructura, tot un entramat jurídic -Tribunal Constitucional, Audiencia Nacional...-, administratiu i polític que ha tingut per objectiu impedir que les nacions sense estat propi presents dins l'Estat espanyol trobessin cap escletxa legal a través de la qual poguessin assolir majors cotes de sobirania o el reconeixement de drets fonamentals". En comptes d'això, i de poder viure doncs "amb més llibertat i més recursos, hem constatat que Espanya ha estat i és un mal negoci", i per tant, "arribem al 6-D entenent que aquests 30 anys han de significar un final d'etapa. (...) La Constitució Espanyola no és res més que la perpetuació del règim franquista en allò essencial, i ja és hora de preparar una nova proposta política que aposti clarament per la sobirania i per l'assoliment de la independència".

[Cuéntame: l'angúnia dels "feliços" 60...]



L'afirmació d'en Carles Bonaventura sobre la rèmora franquista de la Constitució pot semblar exagerada, o inexacta, però vegeu què deia la crònica de racocatala.com de tot just els primers dies de desembre del 2008:

«L'expresident de la Xunta de Galícia, del PP espanyol, del PP gallec, exdiputat espanyol, exeurodiputat, exministre franquista i fundador d'Aliança Popular (i posteriorment del PP), Manuel Fraga, ha afirmat aquest darrer cap de setmana en una visita a Osca (l'Aragó) que "no es pot mirar enrera, s'ha de mirar endavant", respecte del franquisme i de la investigació dels crims d'aquest, així com de la retirada d'estàtues i monuments del dictador a l'Estat espanyol.

»L'opinió de Fraga, que ha estat alhora exdirigent de la dictadura i ponent de la Constitució espanyola actual, referma l'opinió de l'Audiencia Nacional espanyola contra la del jutge Garzón, en el sentit que la justícia espanyola "no és competent" per estudiar els crims del franquisme. Preguntat pels periodistes sobre la figura de l'exdictador espanyol Francisco Franco, Fraga va assegurar que aquest "no va ser mai cap criminal; en tot cas, que jo sàpiga, fou sever". Les declaracions coincideixen amb la postura "oficial" del PP, on per exemple Jaime Mayor Oreja -actual vicepresident del PP Europeu- opina que el franquisme va ser "una situació d'extraordinària placidesa", o les de l'expresident del PP del Principat, Josep Piqué, que va afirmar que la dictadura franquista "no era un règim feixista"» .

No eren feixistes: eren monges de la caritat, i tan bones eren, "y tan buenas son, que nos llevan de excursión" (constitucional, per descomptat: no gaire lluny, doncs).

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Pagesos emprenyats

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

Ahir vàrem fer un #novullpagar

Fermí Sidera Riera

L'Hereu Riera

Fermí Sidera Riera

Eurodivision Contest Song

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.