Comiat a Maragall

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• dilluns, 11 de setembre de 2006 | 23:41h

La celebració institucional d'aquest Onze de Setembre al Parc de la Ciutadella s'ha convertit en un comiat al President Pasqual Maragall. La interpretació de Marina Rossell de la sardana Per tu ploro ha estat prou eloqüent. És l'última Diada del President Maragall, i al passeig dels Til·lers es percebia una barreja de sensacions. Marxa un president socialista catalanista -el primer des del restabliment democràtic-, es dissol abans d'hora la legislatura d'un govern tripartit d'esquerres que no ha superat el tràngol del nou Estatut i les fortes pressions del govern espanyol, i s'albira un horitzó no gaire esperançador: la fi dels polítics creatius forjats en l'antifranquisme i la imposició de les tesis disciplinades dels partits. Aquest migdia, en acabat l'acte institucional, he sentit com Maragall i també el President Jordi Pujol rebien emotives i espontànies mostres de suport dels ciutadans. "No pleguis Maragall!" o "Visca el govern catalanista i d'esquerres!" eren alguns crits de suport que Maragall rebia en el trajecte fins al Parlament de Catalunya, acompanyat del president de la cambra, el blocaire Ernest Benach. A Pujol tampoc li han faltat mostres d'afecte.

Pujol i Maragall formen part, ara ja, del passat. Han estat líders carismàtics del catalanisme, amb els seus defectes i les seves virtuts. Ni Artur Mas ni José Montilla, els candidats triomfalistes, poden competir amb Pujol i Maragall, respectivament, en carisma i catalanisme. L'acte institucional organitzat aquest matí pel Govern de la Generalitat i pel Parlament de Catalunya és d'un nivell inqüestionable. Per molt que després el President de Catalunya es mostri nacionalment satisfet i pretengui ridiculitzar l'independentisme. Unes declaracions que el Telenotícies migdia s'ha afanyat a emetre, en castellà, com lamenta l'escriptor Oriol Izquierdo.

[L'informatiu de TV3 silencia el President Maragall]

Aquesta, doncs, ha estat una Diada Nacional de fi d'una etapa. El tripartit de Maragall és història. L'actual govern bipartit és una caricatura d'allò que va sorgir del Tinell. Un govern provisional a l'espera de no sabem què. Sociovergència, tripartit segona part, pacte nacional o govern nacionalista minoritari -amb ajut del PP?- són algunes de les hipòtesis. Però em fa la impressió que els pactes són el que menys preocupen la gent del carrer. Els ciutadans que aquesta Diada s'enyoraven de Pujol i inclús de Maragall (quan foren morts els combragaren) deuen tenir més tendència a instal·lar-se en un altre debat: el presidencialista. I aquí és on surt la pregunta del milió: Mas o Montilla, President? Segurament el país no optarà per Josep-Lluís Carod com a President. Els que tenen més possibilitats, doncs, són el candidat nacionalista o el candidat socialista.

Vosaltres, qui us imagineu la Diada del 2007 al passeig dels Til·lers presidint l'acte institucional?

 

Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera socialista

> Albert Torra (PSC): Avui celebrem una gran victòria!

> Carme Mas (diputada de Ciutadans pel Canvi): 11 de Setembre

> David Gutiérrez (JSC): Feliç Diada de Catalunya i La foto de la Diada

> Francesc Garcia (PSC): La nostra Diada Nacional

> Joan Antoni Baron (alcalde de Mataró, del PSC): La Diada Nacional dels catalans

> Jonatan Triviño (JSC): Diada Nacional de Catalunya

> José Rodríguez (PSC): 11 de septiembre, tres pueblos unidos

> Josep Melcior (PSC): "Onzes" de Setembre

> Laure Gutiérrez (JSC): Visca Catalunya

> Roberto Labandera (diputat del PSC): Diada

Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera republicana

> Àlex López (ERC): Jo també vull un estat propi. Diada Nacional

> Andreu Francisco (alcalde d'Alella, d'ERC): Discurs de l'Onze de Setembre

> Carme Porta (diputada d'ERC): Visca la Terra!

> Gerard Baiget (ERC): Jo també vull un estat propi. Comença la Diada

> Jordi Casals (ERC): Ridícul

> Josep Amílcar (ERPV): L'11 de Setembre i el 25 d'Abril

> Lluís Pérez (JERC): Un altre Onse de Setembre

> Pere Aragonès (portaveu nacional JERC): Catalunya no s'ha acabat!

> Rosa M. Bonàs (diputada d'ERC al Congrés): Parlant de ridículs

> Lluís Soler (ERC): Jo també vull un estat propi. La Diada Nacional a Barcelona

> Xavier Sàez (tinent d'alcalde d'ERC a Lleida): "Jo també vull un estat propi"

Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera nacionalista

> Carles Sala (regidor d'UDC a Tarragona): 11-S CAT

> Carme-Laura Gil (diputada de CDC): L'11 i 12 de setembre de 1714

> Montserrat Candini (CDC): 11 de Setembre de 2006

> Roc Fernàndez (CDC): Diada Nacional de Catalunya

Anotacions sobre la Diada a la bloquesfera ecosocialista

> Antoni Garcia (ICV): 11-S avancem cap l'autodeterminació

> Enric de Vilalta (ICV): Avui, 11 de Setembre

> Iñaki Escudero (EUiA): Reivindiquem el dret d'autodeterminació

> Toni Salado (EUiA): Compañero Salvador Allende, ¡Presente!

> Xavier Tornafoch (ICV): Onze de Setembre. Diada Nacional

Anotacions sobre la Diada a la resta de la bloquesfera política

> Daniel Sirera (diputat del PP): Reivindicar España

> Juli Cuéllar (CUP): Ofrena floral de l'11 de Setembre

> Enric Borràs (PRC): Jo també vull un estat propi. Prou d'esclavitud!

> Enric Morera (secretari general del Bloc Nacionalista Valencià): 11 de Setembre

• Comentaris: 11
• Vull llegir la resta de l'article

L'informatiu de TV3 silencia el President Maragall

• sgordillo
• enllaç permanent
• Mitjans
• dilluns, 11 de setembre de 2006 | 01:28h

Són 2/4 de 9 del vespre de diumenge, 10 de setembre. Catalunya Informació, emissora pública de ràdio de la Generalitat, ofereix la notícia del discurs oficial del President Pasqual Maragall amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. És el seu últim discurs de l'Onze de Setembre com a President de Catalunya. El discurs estava embargat fins a les 20:30 hores. El Departament de Presidència l'havia enviat als mitjans de comunicació a migdia, perquè els periodistes no s'hagessin d'esperar fins a les 20:30 per elaborar les seves informacions. El discurs arribava al meu correu electrònic a les 13:16. Però fins a les 20:30 no es podia emetre.

Fins aquí, tot correcte. Tornem a 2/4 de 9 del vespre. Mentre escolto com Catalunya Informació ofereix la notícia del discurs presidencial, engego TV3 per veure el President. Sorprenentment, en lloc d'aparèixer Pasqual Maragall davant de la càmera, en el discurs gravat al Saló del Tinell, amb la senyera a la dreta de l'espectador, a TV3 retransmeten el programa Prohibit als tímids. No surt Maragall, hi surten vibradors, consoladors i tota mena de joguines sexuals! El programa concurs presentat per Josep Lobató s'emet a la televisió pública del país mentre l'emissora de ràdio informa del discurs presidencial, i els mitjans que vulguin poden difondre'l. Canvio de canal a la rercerca del 3/24, on espero alguna notícia de Maragall. Tampoc. Maragall no apareix per cap de les televisions de la Generalitat: al 33 fan esports.

Agafo el diari per veure la programació de televisió. L'emissió del discurs està anunciada per a les 21:55: Missatge del President de la Generalitat. A TV3. Després del Telenotícies vespre i d'El Temps. Curiosament, l'informatiu del vespre de la televisió pública catalana no ofereix cap notícia del discurs presidencial per la Diada. Això sí, el bloc d'informació política l'encapçala la negociació (teòricament secreta) entre el govern estatal i una representació del PSC, amb consellers socialistes de la Generalitat inclosos. Una negociació que tota la resta de partits s'afanyen a titllat d'electoralista, però que permet aparèixer al Telenotícies vespre el conseller d'Economia i virtual número dos de la candidatura socialista, Antoni Castells. De Maragall, ni piu.

Finalment, després que Tomàs Molina avançi les previsions meteorològiques, TV3 emet l'última intervenció presidencial de Maragall per l'Onze de Setembre. Un discurs que ha estat ignorat minuts abans a l'informatiu mentre altres mitjans (també públics) n'informaven. Curiosament, no només Catalunya Informació i Catalunya Ràdio s'han avançat al Telenotícies vespre. La pàgina web que comparteixen el Telenotícies i Catalunya Informació oferia aquesta notícia, a les 20:30 puntualment.

Quin sentit té aquesta descoordinació dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? No hauria estat més encertat emetre el discurs per TV3 a les 21:00, just abans del Telenotícies vespre, i allargar l'embargament informatiu fins a aquella hora? Tots l'haurien pogut oferir alhora i, a més, en el mateix Telenotícies vespre haurien pogut tractar el discurs com a fet noticiable que és, en tractar-se d'una intervenció institucional de la màxima autoritat del país. El bloc polític del Telenotícies vespre hauria contingut aquesta notícia, i si al darrere hi venen d'altres cap problema.

La mateixa televisió pública que no té cap escrúpol a l'hora d'ajornar l'emissió del Telenotícies migdia cada diumenge que hi ha Fòrmula 1, en una pugna per l'audiència amb la cadena privada d'àmbit espanyol Telecinco, no és capaç de postposar cinc minutets l'inici del Telenotícies vespre per emetre el discurs del President de Catalunya. Sensacional.

El bloc d'Iceta s'avança a tothom

Però n'hi ha més. Dèiem que l'embargament per difondre el discurs de Maragall l'havia situat el Departament de Presidència a les 20:30. Doncs el primer en difondre'l no havia estat cap mitjà de comunicació, públic o privat. No. El primer a emetre el discurs en qüestió ha estat el viceprimer secretari del PSC, el blocaire Miquel Iceta [en pdf]. L'anotació de Miquel Iceta d'aquest diumenge s'ha penjat abans de les 20:30 amb l'esmentat pdf. Jo, que estic subscrit al bloc del dirigent socialista, he rebut el correu electrònic amb l'anotació d'Iceta a les 20:08. És a dir, 22 minuts abans del permès pel Departament de Presidència de la Generalitat.

Iceta s'ha avançat a tothom, doncs. Inclús s'ha avançat al web del President, que no ha penjat el text del discurs fins passades les 22:20, és a dir, gairebé dues hores després de l'embargament, de la difusió de la notícia a Catalunya Informació i 25 minuts després de l'emissió per TV3.

Tot plegat, una cursa de despropòsits. Però aquests despropòsits, en l'actual context polític, em fan malpensar. Sospito que la voluntat de silenciar o esmorteir el missatge del President Maragall no és ni casual ni fruït d'una negligència inofensiva. Hi ha qui té interès de fer desaparèixer Pasqual Maragall del mapa abans d'hora. Malgrat que això es faci a costa del respecte institucional que ha de merèixer qui (encara) és President de Catalunya.

[El País: De cómo Maragall acabó solo y sin apoyo de sus socios]

• Comentaris: 12
• Vull llegir la resta de l'article