
Ni les peixateres de Collblanc ni els maulets de Girona l'encerten. Les agressions no condueixen enlloc. Don Mariano i don Arcadi es mereixen respecte, perquè els catalans som gent educada i el pitjor servei al paÃs és oferir una imatge de peixeteres histèriques o maulets aixalabrats. Don Mariano i don Arcadi, tant units en la causa espanyolista d'aquesta campanya de l'Estatut, han rebut un tracte indigne. No comparteixo ni la cassolada ni l'insult ni molt menys la intimidació fÃsica. Què voleu que us digui? Sóc aixÃ. No m'agraden els incidents. No sóc sectari. Crec en la lliure i legÃtima confrontació d'idees. Defenso la llibertat d'expressió fins a les últimes conseqüències, i reclamo per a ells el mateix respecte que exigiria per a mi. Són les regles del joc. Ho escric des de la més profunda discrepà ncia ideològica amb don Mariano i amb don Arcadi. Ells són a la trinxera de l'espanyolisme, de l'anticatalanisme visceral. Un ho fa des del conservadurisme més dretà . L'altre, des del progressisme elitista. Però en aquesta campanya, tots dos defensen el "no" anticatalanista.
No vaig voler escriure ni una paraula sobre l'incident de Ciutadans de Catalunya a Girona. M'havia proposat ignorar una candidatura que encara no ha comparegut davant les urnes, d'uns personatges que només es representen a ells mateixos i, a més, disposen de suficients tribunes (moltes d'elles en mitjans públics catalans, per cert) per esbombar els seus plantejaments, respectables alguns d'ells, i les seves bufonades habituals. [Aquà trobareu el relat en el seu bloc de Prego, periodista i coprotagonista, i també en el diari d'Arcadi, més protagonista que periodista en aquest cas.] Però l'incident d'ahir a l'Hospitalet de Llobregat [aquà veureu el video] m'ha tirat per terra el propòsit. Resulta que al suposat maulet gironà se l'ha criminalitzat des de la majoria de mitjans de comunicació, començant per aquells on treballen els protagonistes de la notÃcia. L'esquer fà cil. L'independentisme català , presentat en format violent, intolerant i feixista. En canvi, a les peixeteres maleducades i intolerants se les presenta als mitjans de comunicació com unes heroïnes, com a protagonistes d'una sana, envejable i valenta revolta democrà tica. L'independentista de Maulets és un delinqüent mentre la peixatera (suposadament d'esquerres o socialista?) és una heroïna.
Quina diferència hi ha entre una agressió i una altra, al marge del presumpte contacte fÃsic en el cas d'Arcadi? Respostes:
-Don Mariano és de dretes i les peixateres, d'esquerres. Tots dos espanyolistes (perquè, lògicament, ningú ha plantejat la hipòtesi que els treballadors del mercat de Collblanc responguin a consÃgnes independentistes, oi?). Això, en la lògica dels grans mitjans espanyols i catalans, és acceptable. La prova és la complicitat amb la cassolada d'ahir [com aquesta que insinua l'alcalde Baron] i la condemna (en termes desproporcionats, com aquesta de Borrell, i inclús malaltissos) a l'esbroncada de fa uns dies.
-Don Arcadi és un espanyolista d'esquerres i el presumpte agressor és un independentista a seques (com si no n'hi haguessin, d'independentistes de dretes i d'esquerres!). L'eix Espanya-Catalunya pesa molt en aquesta anà lisi. Mentre l'intel·lectual progressista és espanyolista el suposat agressor és un energumen catalanista i punt. [Aquà teniu els comunicats 1, 2 i 3 de Maulets.]
En resum, que si ets una peixatera espanyolista i hipotèticament socialista tens dret a insultar, esbroncar i intimidar el lÃder de l'oposició conservadora espanyola. Ho expliques a la pelu, i les altres clientes et fan un monument. En canvi, si ets un (jove?) independentista, encara que puguis arribar a ser d'esquerres, et mereixes un linxament públic per terra, mar i aire i, en conseqüència, no tens dret a insultar, esbroncar i intimidar (també colpejar?) un espanyolista d'esquerres. La peixatera [en cap cas em refereixo concretament a la de la foto] és democrà ta de cap a peus, una lluitadora per les llibertats, vaja. El maulet, pobre desgraciat, és un totalitari, feixista i nazi, com a mÃnim. Ha quedat clar, oi?

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea