Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31            

Política 2.0: CDC demana respecte i coherència a internet

Reportatge del programa Polièdric de Catalunya Ràdio que ens va fer el periodista Marc Vidal a en Jordi Cuminal [Bloc] i mi. El títol del reportatge és "Política 2.0": CDC demana respecte i coherència a internet".

Espero els vostres comentaris

Referèndum a Barcelona

Referèndum a Barcelona, article publicat al diari Avui.

Pop català

Pop català, article publicat al meu bloc del Directe.cat.

Visiteu el Canal Youtube de Catalunya Acció ... EA 1591

Comença així:

CATALUNYA ACCIÓ és un projecte polític, no un partit polític, que té com a objectiu únic i innegociable portar el nostre país, tota la nació catalana, fins a la independència en l'horitzó de l'any 2014, en una dècada aproximadament.

Estem parlant d'un projecte de regeneració política i nacional per a recuperar l'autèntic esperit català i poder ser un poble amb un futur digne i pròsper. L'única opció sensata i responsable d'assolir-ho és tenir el nostre propi Estat que aporti futur a la catalanitat, entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat segons els nostres valors i interessos i de relacionar-nos amb la resta del món.

Es tracta de recuperar la nostra dignitat com a poble; de que només nosaltres decidim quin futur col·lectiu volem; de que no ens robin la riquesa resultat del nostre esforç diari; de que no ens amaguin la nostra pròpia història ni ens diguin quina llengua hem de parlar. A la fi, es tracta de retornar el timó de la nau als seus legítims propietaris: nosaltres els catalans.

La nostra batalla és una batalla d'idees. Les nostres armes són el pensament, la paraula i l'esperit que transmetem en totes les nostres conferències, articles i actes. La força que fa avançar el projecte és l'exemple de les persones que hi col·laboren, i la intel·ligència, l'audàcia i la determinació en són els elements que el caracteritzen.

Com tot projecte rigorós, tenim un objectiu, un pla, un esperit i un equip de persones compromès i valent que tenim com a actituds i valors fonamentals:

· La dignitat i el coratge
· La llibertat i la justícia
· L'esforç i l'excel·lència

----------------------------------------

L'enllaç o linq n'és on trobareu tots els videos és el següent:

http://www.youtube.com/user/catalunyaaccio#g/c/71F38ACE9B885330

---------------------------------------------------------------------                                                                                           

El Cabanyal a The Guardian

"The future of El Cabanyal looks uncertain, but while it's still standing, visitors have a last chance to explore this unpolished gem on the Mediterranean before it is destroyed for ever."

Podeu llegir l'article complet: Head for Valencia's fishermen's quarter–before the bulldozers get there,  ací.

Cal un encès combat d'idees

 

Cenyint-me als territoris de Formentera, Eivissa, Mallorca i Menorca, no podem negar que les perspectives electorals d'una proposta política pròpia del país no són gaire alegres. Vull dir ni pel que fa a una opció nacionalista de dretes, invisible a la meva vista fins al dia d'avui, ni tampoc a una d'independentista i d'esquerres que depèn de la unitat de forces que ara no hi ha. No hem d'oblidar, però, que l'hegemonia dels partits, lleis i aparells de l'Estat han tengut molt fàcil mantenir arreu dels anys i de la societat, la manca de cultura democràtica producte del franquisme i que tant afavoreix el gairebé inexistent interès per la participació o acció política de la gran majoria de la gent. Ni tan sols a l'hora d'anar a votar: abstenció o bipartidisme fàcil i res més fins a Sant Torne-m'hi.

Això és un home mort.

El president dels valencians, Francisco Camps, ha ordenat a Acció Cultural que tanque el senyal de Catalunya Ràdio al País Valencià. Ho ha fet amb la televisió i ara ho vol fer amb la ràdio. Exclusivament ens prohibeix de veure i escoltar la ràdio i la televisió en català, que també és la llengua dels valencians. Fa uns dies que ha prohibit qualsevol senyal de la Corporaciuó catalana quan n'hi ha coincidència amb Canal 9 en retransmissions esportives. Solmanet que les prohibeix, totes les senyals, si són en català. No ho fa amb senyals en espanyol, en anglés o en francés. Contra l'espanyol, el president dels valencians no té cap problema. És contra el català, que és la mateixa llengua dels valencians, quan el president trau l'odi, la censura, la fel del tardofeixisme d'un home que és un cadàver polític.

És la venjança particular d'un home mort, que ja no viu políticament, sinó per l'odi als catalans, que és també l'odi als valencians, a la cultura, a la llengua, a l'escola. El seu particular genocidi contra escolavalenciana, atiat per aquell conseller d'educació, impresentable Font de Mora, demostra el tarannà intel·lectual d'un president polític acabat, la seua aposta per un coneixement tan feble com ridícul.
Ni els seus propis, que durant tants anys li han rigut les gràcies, no es creuen els falsos missatges que ha anat abocant com una gravadora de segona: som els millors, tenim la millor terreta, som l'enveja del món, creem riquesa com ningú, nosaltres no vivim cap crisi, eixirem els primers… La mentida l'engul, perquè som a la cua en educació, al davant en desocupació, els més endeutats d'Europa, els primers en mercat negre, en destrucció del paisatge, en destrucció d'empreses, en vendre el territori per canvi d'almoïnes… Ni tot això no li ha valgut de cortina de res. Ni a Espanya no el volen, almenys a les reunions dels seus. Ni en pintura, ni retratat, ni desvestit, no el volen veure.
I ell, que sap que si el punxen ja no li trauen sang, no sap sinó venjar-se amb més odi, amb més ignorància, amb aquells trets autoritaris de l'home mort, que vol enfonsar tothom, abans de morir-se. Fins i tot enfonsaria el país, si pogués, si amb això arrossega també uns quants catalanistes. Fins en aquest punt ha perdut els papers, els protocols mínims, el respecte pels altres i el respecte mínim dels homes cultes i formats.

Ja no és qüestió de política, el ridícul. La dignitat hauria de tenir uns límits, en un homes, si no és que és mort. I si no es troba bé, doncs que en tinguen cura, del president, que dimitesca de primer, o que l'ingressen.
Ell, Francisco Camps, i Rita, i Blasco, i encara de més indecents, que ens tancaran la ràdio, la televisió, arribarien fins i tot a prohibir que pugueren d'enviar-nos llibres a València, des de Barcelona (els diaris ja els van prohibir aquells mateix). Ataquen la llibertat, la comunicació, l'escola, la universitat, la cultura… No és això una malaltia? Que el món puga veure el ridícul dels valencians, aquests homes del PP, que es bufen d'indecència, a casa nostra.

La ministra que vesteix d'aquella manera (Escoltant Xavier Roig, 1)

Xerrada de Xavier Roig avui als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona. Ha parlat de la situació econòmica, tant de Catalunya com d'Espanya, i del futur del nostre país. El meu bolígraf no ha parat de prendre notes tota l'estona. Aquí van algunes idees de l'autor de La dictadura de la incompetència:

* Els bancs governen l'estat: es dediquen a condonar els préstecs als partits i a comprar deute públic, per això no hi ha finançament per la iniciativa privada.

* El sector financer espanyol té un gravíssim problema: les seves comptabilitats haurien de rebaixar a la meitat el valor dels pisos que tenen en estoc, però no poden.

* La forma de govern d'Espanya és el populisme ibèric, representat per "la ministra que va vestida d'aquella manera".

* Els actuals polítics són de baixa qualitat, i això és molt perillós: podríem acabar igual que l'Argentina.

* El sistema de selecció política és molt dolent. A dalt no arriben els millors, sinó els que menys molesten.

* En educació hi ha un odi a l'excel·lència i de defensa a ultrança de l'igualitarisme. Tenim una mentalitat de foc de campament, "entre tots ho farem tot", i això no pot ser.

* Els sindicats són pitjors que la classe política. Tenen el mateix poder que els partits, però no estan escollits democràticament. S'han carregat la classe mitjana, han afavorit el mileurisme i han creat dins la classe treballadora una divisió entre rics i pobres.

* Calen dues grans reformes (a banda de l'electoral, verdadera obsessió de Roig): la de la justícia, que actualment "no val res" i la llibertat de premsa. A Catalunya sembla que tots els diaris siguin del govern, mercès als ajuts i a les subscripcions públiques.

* La gent hauria de ser conscient de que no tot és culpa de la societat o dels poders públics. També hi ha una responsabilitat individual: per exemple, quan aquests darrers anys tothom ha viscut per sobre de les seves possibilitats.

Subscric punt per punt totes les afirmacions. Les aportacions de Roig sobre la decadència catalana, l'Estatut, la consecució d'un estat propi i sobre com i quan s'ha de fer, les deixo per demà.

UN NOU PROJECTE POLÍTIC: "MILITES IN ITINERE AB EO DISCEDUNT".


















Les iniciatives legislatives a favor d'un referèndum d'autodeterminació vinculant, les consultes per la independència, les manifestacions de sobiranisme i les anades a Brusel·les  o a Ginebra són importats instruments de mobilització i de concienciació, però tot i ser necessaris per avançar no són suficients. En aquests darrer any el sobiranisme social i cívic  ha demostrat el seu potencial, però també ha mostrat el seu punt més dèbil: No decidir-se a fer el salt a la política parlamentària. A cinc o sis mesos de les eleccions,  la candidatura transversal no té encara una estructuració estable i unitària, ni  tampoc un programa de mínims, el que li  resta possibilitats de convertir-se en una força parlamentària central en la política catalana dels propers anys. El que està posant en evidència aquest sobiranisme cívic es que si no aconsegueix materialitzar amb poc temps aquest nou projecte polític, pot generar molta frustració. Qui podria haver dinamitzat aquest projecte, no sembla que  hagi trobat la forma de fer-ho, atrapat entre els que practiquen un inmadur  fonamentalisme patriòtic i els que esperen  que tot ho resolgui un lideratge  messiànic amb només un bon equip de assessors i "spins" doctors.   Ni una cosa ni l'altre sembla suficient. Només en situacions  històriques molt excepcionals ha estat possible  crear un projecte  guanyador amb tant poc temps i amb fonaments tan dispars. Tenim un independentisme cívic i social cada vegada més fort, però no hem aconseguit encara bastir un projecte polític amb suficient "punch"  i força electoral.  Només espero, que els soldats no s' hagin allunyat d'ell (César)  durant la marxa. "Milites in itinere ab eo discedunt".

Bases participació

Us deixem ací l'enllaç a les BASES d'enguany, esperem que s'animeu a participar per què comptem amb vosaltres!!


Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Pagesos emprenyats

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

Ahir vàrem fer un #novullpagar

Fermí Sidera Riera

L'Hereu Riera

Fermí Sidera Riera

Eurodivision Contest Song

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.