
ESCRIURE ÉS FER EFRACCIONS
Hi ha molt poques coses que puguem fruir amb els cinc sentits alhora
Lichtenberg
Una veu que pot prendre totes les tonalitats del capvespre
les flors de card amb el seu lila rentat m'acompanyen
han tallat aquell redol de narcisos salvatges i tot el cantó s'ha entristit
Una veu múltiple que pot dir les coses més inesperades els accents més enterrats
l'aigua d'unes idees remotes que m'arriben per l'entrecuix i pugen cap a les
caròtides amb velocitats desconegudes
una profunditat crua violenta com una radiografia sexual apareix a l'horitzó
de l'escrit no et tems de la necessitat de l'anàlisi?
poder escriure allò que tens ganes d'escriure dins la més excessiva llibertat impossible: no seria aquest l'objectiu del passeig lletral?
Una veu retallada arranada escatada feta malbé vol entrar per les efraccions
que he produït amb les espasetes liles que creixen i es mouen entre el civadar verdíssim
Ets una ombra o un home de bon de veres?