Cercador per data

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930    


Garzón i els crims del franquisme

Cas Matas a banda, aquesta és la gran notícia política de la setmana. El jutge hiperactiu Baltasar Garzón ha decidit posar el dit a l'ull de les rèmores del franquisme que encara corren a Espanya: els membres del poder judicial. No sóc cap defensora del jutge; se l'hauria pogut inhabilitar per molts motius fins ara, però que això pugui tenir lloc per voler fer justícia de debò contra uns criminals que encara ara són impunes dels delictes comesos, és inadmissible, injustificable i impropi d'un règim democràtic. 

No seré jo qui defensi Garzón

Davant la campanya dels qui ens volen fer creure que defensar el jutge "estrella" que es pensa que les seves arbitrarietats poden arribar a semblar-se (en què!) a la lluita antimàfia de l'assassinat Giovanni Falcone, és el mateix que defensar la democràcia (quina democràcia?, diria jo), copio i m'adhereixo al manifest que rebutja que s'equipari aquest personatge amb la lluita i la defensa dels Drets Humans.
Demano als que estan emplenant bústies de correu fent córrer una defensa aferrissada del "maltractat jutge" crec que tramesa originàriament per una ONG que fins ara gaudia de credibilitat, que abans de reenviar el correu que els facin arribar s'ho pensin dues vegades i meditin a qui pensen que estan defensant.

La paradoja de Garzón

Los abajo firmantes nos vemos en la obligación de hacer ciertas precisiones ante las iniciativas llevadas a cabo por asociaciones de derechos humanos e intelectuales de diversos ámbitos geográficos para respaldar al juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón, imputado por delitos de!prevaricación por los procesos que instruye por desaparición de personas durante la guerra civil y el  franquismo.
Antes que nada, tenemos que reconocer que nos encontramos en un terreno terriblemente resbaladizo. Terreno en el que se vierten denuncias contra sus acusadores que también se podrían achacar al ahora acusado, y solidaridades y palabras de apoyo para con éste que, desde nuestro humilde punto de vista, deberían ser matizadas.
En efecto,  hemos alzado la voz de forma rotunda contra la intromisión de los tribunales de justicia para bloquear iniciativas que tienen un evidente cariz político, la defunción de debates públicos vivos y necesarios por la acción de los estrados. En este caso concreto, la iniciativa en favor de las víctimas del alzamiento fascista, no la circunscribimos al impulso del juez Garzón, sino que
consideramos que responde a la acción anónima, decidida y consecuente de cientos de asociaciones e individuales que han luchado!denodadamente por el conocimiento y reconocimiento de la verdad y la justicia. Es a ellos a quien se corta el camino ante los tribunales de justicia.
Por otra parte, no podemos sino remarcar que el!reproche a la intervención inaceptable de la Justicia en el libre debate político es imputable también al propio Sr Garzón. Paradójicamente, es ahora víctima de una politización de la justicia que él magistralmente diseñó e impulsó. Su apelación a la ambigüedad de las acusaciones que ahora se vierten contra él, la “patente desviación de los hechos objeto de esta causa” que denuncia en su recurso o la instrucción
“sesgada” de que se considera víctima, “que sólo cabe explicarse desde una idea preconcebida de este asunto, que le impide analizar con objetividad los hechos que contempla” no es sino su propia medicina, esa que se ve obligado a proba él mismo. Y que ahora denuncia por amarga. Pero es que además, se regala solidaridad a Garzón por parte de varias organizaciones, con el apelativo de“defensor de derechos humanos” sin repasar, su currículum al respecto.
No es vano recordar que realiza su actividad jurisdiccional desde la herencia más envenenada recibida de la Justicia franquista, la Audiencia Nacional, sustituta del TOP  "Tribunal de Orden Público". Más aún, sabiendo perfectamente que las jurisdicciones especiales son la esencia de los regímenes totalitarios. La naturaleza arbitraria de este tribunal fue oportunamente señalada por
el propio Relator para los Derechos Humanos en la Lucha Antiterrorista, Martin Scheinin. No  es  baladí apuntar que en su actuación ha impulsado casos contra medios de comunicación, asociaciones populares, partidos políticos e!incluso defensores de derechos humanos, que se deben calificar  como  una agresión  directa a la libertad de expresión y al derecho de libre asociación pacífica. El propio Comité de Derechos Humanos hizo recientemente patente su preocupación al respecto.
No es gratuito traer a estas!
 líneas que Garzón, en su actividad diaria al frente del Juzgado especial que dirige, da orden de detener a personas acusadas de terrorismo bajo el régimen de incomunicación, verdadero espacio de impunidad en el que se producen brutales torturas.  Organismos como el Comité para la Prevención de la Tortura del Consejo de Europa –CPT", el Comité contra la Tortura –CAT" o diferentes Relatores Contra la Tortura del sistema de Naciones Unidas han reclamado reiteradamente la abolición de esta modalidad de detención, cuya aplicación lleva la rúbrica de este magistrado. No es trivial recordar que el juez, ahora elevado a la condición de defensor de derechos humanos por varias asociaciones, se ha mostrado impasible ante las denuncias de tortura que le narraban detenidos bajo su responsabilidad. Entre otros, el ciudadano vasco Josu Arkauz, cuyo testimonio de tortura fue considerado por el CPT "detallado y coherente”y que reprochaba al Juzgado nº 5 que no adoptó medidas “repetidamente recomendadas por el CPT” para evitarlas.
Esta es la línea argumental seguida también en el caso de los detenidos en Catalunya en la llamada «Operación Garzón» durante los Juegos Olímpicos de Barcelona, caso ante el  que  el Tribunal Europeo de Derechos Humanos!sentenciaba el 2 de noviembre de 2004 que las investigaciones de tortura no  habían sido «lo suficientemente profundas y efectivas para cumplir con las exigencias de los tratados internacionales».
Conocemos, pues, la actitud de Garzón en el ámbito internacional, así como la conocemos en el doméstico. Sabemos de su interés por aparecer como el juez progresista, para poder así llevar a cabo una actitud!represiva sin parangón, desde los despachos del tribunal excepcional de la Audiencia Nacional. Hemos visto de primera mano su pasividad con la tortura en sus quehaceres diarios, así como hemos podido constatar que su actividad en el ámbito internacional en el
ámbito de los derechos humanos no es más que un ligero barniz, sin que sus acciones en ningún caso hayan pasado de ser testimoniales.
Verificamos, por fin, los excesos de su tribunal, que denunciamos de la misma manera que denunciamos los excesos que otros tribunales comenten ahora con el juez Garzón. La admisión a trámite de la presente querella por  querer investigar los crímenes contra la humanidad cometidos durante el periodo franquista, es atentatoria contra la declaración de imprescriptibilidad de  los
delitos de lesa humanidad por el Comité de Derechos !umanos de la ONU y contra el sentido común.
Desde esa legitimidad, no podemos sino oponernos a la designación de este
juez como defensor de derechos humanos, cuando su actuación ha sido, mientras le  era favorable a sus intereses, idéntica a la que ahora denuncia.


10 abril de 2010

Jorge del Cura (Centro de Documentación contra la Tortura), Ramon Lôpez-Suevos Fernándes, Fernando Blanco Arce, Ana Lorenzo Conde y Elvira Souto (Esculca" Observatório para a Defensa dos Direitos e Liberdades), Ramon Piqué y Maria Ferrer (Associació Memòria Contra la Tortura), Eva Pous (Alerta!Solidària), Montserrat Munté (Acció dels Cristians per l'Abolició!
de la Tortura), Maite de Miguel y Eduardo Rivero (Independientes), Ane Ituiño y Lorea Bilbao (TAT"Torturaren Aurkako Taldea), Julen Arzuaga, Iratxe Urizar y Edurne Iriondo (Euskal Herriko Giza Eskubideen Behatokia), Andoni! Hernández (Eskubideak Euskal Abokatuen Elkartea), José Ramón Pérez (Salhaketa–Araba), Carlos Hernández (Salhaketa –Bizkaia), Iñaki Rivera Beiras (Universitat de
Barcelona), Gemma Ubasart i Gonzàlez (Universitat Autònoma de Barcelona UAB), Ermengol Gassiot! (arqueòleg forense, Universitat Autònoma de Barcelona), Amalia  Alejandre (abogada, Madrid), José Manuel Hernández (abogado, CAES), Luis  Ocaña Escolar y Emma Valiente (Grupo 17 de Marzo, Sociedad Andaluza de juristas para la defensa de los Derechos Humanos), Josep
Maria Pi (CGT Catalunya).

EFRACCIONS

ESCRIURE ÉS FER EFRACCIONS

Hi ha molt poques coses que puguem fruir amb els cinc sentits alhora
Lichtenberg

Una veu que pot prendre totes les tonalitats del capvespre
les flors de card amb el seu lila rentat m'acompanyen
han tallat aquell redol de narcisos salvatges i tot el cantó s'ha entristit
Una veu múltiple que pot dir les coses més inesperades els accents més enterrats
l'aigua d'unes idees remotes que m'arriben per l'entrecuix i pugen cap a les
caròtides amb velocitats desconegudes
una profunditat crua violenta com una radiografia sexual apareix a l'horitzó
de l'escrit no et tems de la necessitat de l'anàlisi?
poder escriure allò que tens ganes d'escriure dins la més excessiva llibertat impossible: no seria aquest l'objectiu del passeig lletral?
Una veu retallada arranada escatada feta malbé  vol entrar per les efraccions
que he produït amb les espasetes liles que creixen i es mouen entre el civadar verdíssim
Ets una ombra o un home de bon de veres?

I ell que "segueix creient"...

Segueix creient allò que li manen i ordenen des del PSOE? Segueix el camí de la seva pròpia perdició creient que és el camí de la glòria? Segueix creient que tots plegats som ximples? Segueix fent cas de Zaragoza i de Collboni creient que això el portarà a ser reelegit president?


75000 visites

Me n'adono que ahir vaig superar les 75000 visites al bloc. Moltes gràcies per acompanyar-me. Us intento imaginar un darrera l'altre i formem una mani de les grosses. Via fora! que tot està per fer i tot és possible.

  • Avui: 87 (visites)
  • Aquesta setmana: 1010 (visites)
  • Aquest mes: 1482 (visites)
  • Des de l'inici: 75121 (visites)
  • Posts més llegits:

  • Reconciliar-nos amb el Llobregat (1263 visites)
  • ERC a l'illa dels cinc fars (790 visites)
  • Homenatge a Jaume Martínez Vendrell a la Colònia Güell (742 visites)
  • Por qué no te callas! (696 visites)
  • El castell de Montjuïc (680 visites)
  • El Parlament escolta un ciutadà de Sant Boi (636 visites)
  • els guettos de n'Héctor López Bofill (584 visites)
  • El Carod de les grans ocasions (580 visites)
  • Joan Oliver - Pere Quart. (556 visites)
  • INELVE tanca (507 visites)
  • TURO DE L' HOME, CATIU D'OR I LES AGUDES.

    Avui hem seguit les passes d'en Ramon Verdaguer. Des del seu bloc em va fer desitjar trepitjar el petit cim del Catiu d' Or, just al costat del Turó de l'Home, amb l' afany de poder  veure els lliris boscans. Per fer els honors, enceto el matí tararejant el "torna,  torna, Serralonga...." que tan bé entona en Titot. A la  caminada he embolicat a un mataroní de futur nascut arenyenc (En Joan) i les companyes de feina, la Núria que vol preparar-se per l' Aneto i l' Eva que tot just comença a trepitjar les muntanyes del país. Iniciem la ruta pel camí més tradicional que comença a la font de Passavets. Seguim l'itinerari ben senyalitzat, que ens durà primer per dins de la fageda i després per l'avetosa fins al Coll Pregon i al Turó de l' Home.  Fem les fotografies de rigor i ens dirigim al  petit cim del Catiu d' Or. Després ja per la carena fins el  Coll de Sesbasses i el cim de les Agudes.  Per baixar, decidim no fer mitja volta cap a la Font del Briançó i amb l´excusa de comprovar l' estat del "claviar", fem drecera tartera avall, fins trobar el petit corriol que tot baixant ens durà fins el Pla de l'Espinal i al lloc d'inici. A Mataró,  ens espera la Mercé que ha excel·lit en les arts culinàries. El menú: Un tast de cloïses i pèsols ofegats. Llobarro al forn  i ànec amb compota de  poma i "foie". Tot plegat per a celebrar la victòria d'ahir del Barça (0-2). "La lliçó es gratis", com encertadament diu "El Nou" i tot xerrant  projectar la celebració de Sant Joan a Ciutadella. Quin país!. 

    Puigcercós i Esquerra, compromís amb el dret a decidir

    A l’edició d’aquest diumenge del diari Avui, Joan Puigcercós publica un article titulat Un referèndum per superar l’autonomisme, on desgrana el seu compromís –i amb ell, el de la gent d’Esquerra- per tal que la propera legislatura es celebri un referèndum a Catalunya per decidir el seu futur, davant un autonomisme que ja no pot oferir un projecte de futur per al nostre poble. Després de 30 anys... (continua llegint)

    REFERÉNDUM NACIONAL I EL ARA NO TOCA D’ESQUERRA

    La coordinadora de les consultes per l’autodeterminació ha aprovat presentar una iniciativa popular al Parlament per convocar un referèndum vinculant sobre la independència, i desprès de l’onada massiva de consultes el 25 d’abril, posarà fil a l’agulla per recollir les 220000 signatures necessàries que marca la llei.  Mentrestant el president d’Esquerra Joan Puigcercos, ja ha demanat prudència a la coordinadora per no caure en dreceres ni preses intempestives, ja que el que es planteja es massa seriós, i ha recordat el seu compromís de consulta per la propera legislatura per qualsevol pacte.

    EL DRAMA DE POLÃ’NIA

    Polònia acaba de viure la pitjor tragèdia col.lectiva des que va acabar la II Guerra Mundial. No és la primera vegada que els primers mandataris d'un estat moren en accident d'aviació, però la desaparició de les principals autoritats del país fa que aquesta tragèdia sigui d'una magnitud difícilment igualable. El destí de l'avió presidencial, la celebració del setantè aniversari d'una de les matances més salvatges de la II Guerra Mundial, la que va tenir lloc al bosc de Katyn, on van ser assassinats més de 20.000 militars polonesos a mans dels comunistes de la Unió Soviètica d'Stalin, fa que la tragèdia sigui especialment terrible i dolorosa, no solament pel poble polonès sinò per tota Europa i per la Democràcia internacional.

    Paginador



    Accés de l'autor

    Formulari d'accés de l'autor



    Cercador per paraules

    Cercador per paraules

    Blocs recomanats

    Enric Balaguer

    A tall d'invocació

    Enric Balaguer

    "Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

    Carles Bassaganya i Serra

    Carles Bassaganya i Serra

    Carles Bassaganya i Serra

    Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

    Jaume Fàbrega

    BONA VIDA

    Jaume Fàbrega

    PREMI BOTIFARRA DOLÁ

    Els blocs per llistat alfabètic

    Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.