

ESCRIURE ÉS FER EFRACCIONS
Hi ha molt poques coses que puguem fruir amb els cinc sentits alhora
Lichtenberg
Una veu que pot prendre totes les tonalitats del capvespre
les flors de card amb el seu lila rentat m'acompanyen
han tallat aquell redol de narcisos salvatges i tot el cantó s'ha entristit
Una veu múltiple que pot dir les coses més inesperades els accents més enterrats
l'aigua d'unes idees remotes que m'arriben per l'entrecuix i pugen cap a les
caròtides amb velocitats desconegudes
una profunditat crua violenta com una radiografia sexual apareix a l'horitzó
de l'escrit no et tems de la necessitat de l'anàlisi?
poder escriure allò que tens ganes d'escriure dins la més excessiva llibertat impossible: no seria aquest l'objectiu del passeig lletral?
Una veu retallada arranada escatada feta malbé vol entrar per les efraccions
que he produït amb les espasetes liles que creixen i es mouen entre el civadar verdíssim
Ets una ombra o un home de bon de veres?
Segueix creient allò que li manen i ordenen des del PSOE? Segueix el camí de la seva pròpia perdició creient que és el camí de la glòria? Segueix creient que tots plegats som ximples? Segueix fent cas de Zaragoza i de Collboni creient que això el portarà a ser reelegit president?

Me n'adono que ahir vaig superar les 75000 visites al bloc. Moltes gràcies per acompanyar-me. Us intento imaginar un darrera l'altre i formem una mani de les grosses. Via fora! que tot està per fer i tot és possible.
Posts més llegits:

Avui hem seguit les passes d'en Ramon Verdaguer. Des del seu bloc em va fer desitjar trepitjar el petit cim del Catiu d' Or, just al costat del Turó de l'Home, amb l' afany de poder veure els lliris boscans. Per fer els honors, enceto el matí tararejant el "torna, torna, Serralonga...." que tan bé entona en Titot. A la caminada he embolicat a un mataroní de futur nascut arenyenc (En Joan) i les companyes de feina, la Núria que vol preparar-se per l' Aneto i l' Eva que tot just comença a trepitjar les muntanyes del país. Iniciem la ruta pel camí més tradicional que comença a la font de Passavets. Seguim l'itinerari ben senyalitzat, que ens durà primer per dins de la fageda i després per l'avetosa fins al Coll Pregon i al Turó de l' Home. Fem les fotografies de rigor i ens dirigim al petit cim del Catiu d' Or. Després ja per la carena fins el Coll de Sesbasses i el cim de les Agudes. Per baixar, decidim no fer mitja volta cap a la Font del Briançó i amb l´excusa de comprovar l' estat del "claviar", fem drecera tartera avall, fins trobar el petit corriol que tot baixant ens durà fins el Pla de l'Espinal i al lloc d'inici. A Mataró, ens espera la Mercé que ha excel·lit en les arts culinàries. El menú: Un tast de cloïses i pèsols ofegats. Llobarro al forn i ànec amb compota de poma i "foie". Tot plegat per a celebrar la victòria d'ahir del Barça (0-2). "La lliçó es gratis", com encertadament diu "El Nou" i tot xerrant projectar la celebració de Sant Joan a Ciutadella. Quin país!.
A l’edició d’aquest diumenge del diari Avui, Joan Puigcercós
publica un article titulat Un referèndum per superar l’autonomisme,
on desgrana el seu compromís –i amb ell, el de la gent d’Esquerra- per
tal que la propera legislatura es celebri un referèndum a Catalunya per
decidir el seu futur, davant un autonomisme que ja no pot oferir un
projecte de futur per al nostre poble. Després de 30 anys... (continua llegint)
La coordinadora de les consultes per l’autodeterminació ha aprovat presentar una iniciativa popular al Parlament per convocar un referèndum vinculant sobre la independència, i desprès de l’onada massiva de consultes el 25 d’abril, posarà fil a l’agulla per recollir les 220000 signatures necessàries que marca la llei. Mentrestant el president d’Esquerra Joan Puigcercos, ja ha demanat prudència a la coordinadora per no caure en dreceres ni preses intempestives, ja que el que es planteja es massa seriós, i ha recordat el seu compromís de consulta per la propera legislatura per qualsevol pacte.
Facebook capat a les redaccions, el meu article de debut al bloc d'Escacc.

Polònia acaba de viure la pitjor tragèdia col.lectiva des que va acabar la II Guerra Mundial. No és la primera vegada que els primers mandataris d'un estat moren en accident d'aviació, però la desaparició de les principals autoritats del país fa que aquesta tragèdia sigui d'una magnitud difícilment igualable. El destí de l'avió presidencial, la celebració del setantè aniversari d'una de les matances més salvatges de la II Guerra Mundial, la que va tenir lloc al bosc de Katyn, on van ser assassinats més de 20.000 militars polonesos a mans dels comunistes de la Unió Soviètica d'Stalin, fa que la tragèdia sigui especialment terrible i dolorosa, no solament pel poble polonès sinò per tota Europa i per la Democràcia internacional.

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras