Cercador per data
La nit, és llarga la nit
Tornant en el metro de la manifestació d’avui contra la reforma laboral, he acabat el llibre de Jordi Coca En caure la tarda. Quan he tancat el llibre, de cop m’han vingut al cap una cançó i unes altres lectures relativament recents.
La cançó era una de Raimón que els meus pares sempre posaven al cotxe quan anàvem de vacances. Sembla que només tenien tres “cassettes”: un de “nova Cançó”, un de la Trinca i un de contes que la meva germana i jo odiàvem... La cançó d’en Raimon que em venia al cap era aquella de “La nit que llarga és la nit”, com la del protagonista del llibre de Jordi Coca en Miquel Gironès, una llarga nit d’insomni que serveix per explicar la seva monòtona i trista vida.
M’ha agradat molt el llibre. L’excusa de l’insomni no és nova, però el retrat del personatge; extremadament normal, amb les seves quotidianitats, les febleses -que en son moltes- les tristors, les soledats... fan que el protagonista prengui tot l’interès del relat. Crec que l’autor ha estat molt honest presentant-nos un personatge capaç d'expressar sentiments abastament contradictoris i alhora molt sincers. A estones aprecies al personatge per la seva debilitat, en altres moments et distancies, fins i tot el detestes.
Crec que en Jordi Coca ens fa entendre molt be el que és una nit d’insomni: Quantes coses es poden pensar, repassar analitzar fins i tot avergonyir-te. També ens proposa una altre tema: l’entrada a l’hivern, a la vellesa ,el protagonista en Miquel Gironès, te 64 anys i en aquesta nit d’insomni també es planteja un balanç de final d’una etapa.
En Caure la Tarda també m’ha recordat el darrer llibre de Paul Auster Diari d’Hivern que com el protagonista d’en Jordi Coca, fa un repàs a la vida fins arribar a l’edat de 65 anys: tan Paul Auster com Miquel Gironès (protagonista de En caure la tarda) caminen sobre les rajoles fredes amb els peus descalços i senten el fred físic, però també el de l’hivern dels anys que se’ls hi arrapa a l’ànima.
Recordo també un altre llibre de Paul Auster que ens parla de la nit i l'insomni: un Home a les fosques, un avi amb la seva neta una nit inventen una trista historia, alhora que van recordant episodis tristos de la seva vida. I encara em ve una diferent lectura de la nit la de After dark de Murakami, una noia que perd el tren i es manté tota la nit desperta en un bar per no perdre el primer tren del matí.
Certament la nit és llarga, la nit ens remou.
Val la pena llegir el llibre de Jordi Coca, sense arribar a l’insomni. És un llibre trist, és un llibre de poca esperança, però la seva lectura fa apreciar moltes de les nostres coses quotidianes i el sentit d’estar viu.
La nit, per molt infinita que se’ns faci, després de la foscor, s’aixeca el dia i tenim una nova oportunitat per canviar allò que de nit ens feia mal.
PROGRAMA DE VACANCES PER A LA GENT GRAN
Si analitzéssim els temes tractats en els plens durant el mandat, possiblement aquest seria un dels quals l’oposició conjuntament s’ha mostrat més dura amb els gestors municipals. Una duresa mostrada amb els arguments emprats, les exposicions breus i clares fetes amb la rotunditat per tombar una paret sense sortir-se ni un mil·límetre del respecte mutu.
“Visc a la panxa de la balena”
Enmig de les runes humides del meu vell cap, arremolinades les paraules en el bell silenci perpetu, consumit per la voluntat excessiva més de ser fel que de provar mel, camino pels forats que les bombes han deixat arreu i em submergeixo. Els carrers són buits de vida i les habitacions, plenes de pols, l'aigua salada ho inunda tot. La mirada interroga sobre la voluntat i m'adverteixes que moriré sol. Com ell, soterrat en un cementiri per a immigrants russos en una terra on la gent que no dubta diu “oui” quan vol dir que “sí”. Mentrestant, “visc a la panxa de la balena, sento el pes, el panteix d'un ventre titànic que respira...” (Continua)
L'Agenda de la Terra a l'Empenta de Com Ràdio
del dissabte 10 de març:
http://podcast.comradio.com/P_10032012_490_1.mp3
Fra Junoy o l'agonia dels sons, de Jaume Cabré.
...................................................
.......... i una amistat molt treballada amb l'arquebisbe de Tarragona, a qui regalà un exemplar de L'Atlàntida signat i dedicat submisament per mossém Cinto poc abans de morir en el seu aíllament trist, van fer sentir el seu nom allà on havia de sonar i ..............................................................
.............. encapçalava la llista de candidats proposats per la cadira episcopal -.........- de la diòcesi de Feixes.
Segona novel·la de l'anomenat cicle de Feixes de Jaume Cabré. Ja havia llegit fa molts anys "La teranyina", quan encara feia poc que havia deixat de viure a Terrassa. Ara, després de llegir el seu darrer llibre he retornat a un dels seus primers i m'ha agradat molt. Aquest fragment que he resumit, crec que encara és d'actualitat veient la classe política i els partits polítics que ens ha tocar patir a l'actualitat, on puja la mediocritat i no la inteligència. I més o menys com li passarà al protagonista d'aquesta narració.
- Comentaris: 1
COMPANYES, NO ÉS AIXÒ O DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.
I Jornades Blocs i Literatura, a la Memòria de Xesca Ensenyat
Finalment la idea, l'esperit, s'ha fet realitat. De l'11 al 13 de maig 2012, a Búger, Fundació ACA, l'aire, la terra, el poble, s'omplirà de literatura, de poesia, d'emocions, de conversa, de música, d'encontres. Blocaires, escriptors, poetes, gent d'arreu dels Països Catalans, junts per gaudir-ne. I farem un Homenatge a la Blocaire escriptora d'aquesta casa de Vilaweb, na Xesca Ensenyat, que va partir amb el seu hidroavió apagafocs el 14 de maig de 2009.
I continuaran les notícies relacionades amb aquestes Jornades perque tots els blocaires, amigues i amics puguin compartir aquest temps de primavera.
Díes 11, 12 i 13 de maig 2012. Lloc: Búger, illa de Mallorca.
Un record en un post que vaig escriure el mes de juny de 2009 :
Clickeu ACÍ
- Comentaris: 2
Quin pal!
Translation (traducción):
[Dos amigos de verdá, fascinados por los misterios del lenguaje, platican sobre esto, aquello y lo de más allá]
—¡Vaya, vaya!..., resulta que en inglés un "pal" es un amigo, mira tú por dónde...
—Pues sí, y en catalán un amigo puede ser un palo*...
—¿Y qué insinúas, con eso, so berzotas?
—Nada, nada, señor susceptible...!
[*] "Pal" en catalán significa 'palo' (N del T)
Guió i dibus: Min
UN MICRORRELAT DE ITSVAN ÖRKÉNY
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Istv%C3%A1n_%C3%96rk%C3%A9ny)
EL CONDUCTOR
József Pereszlényi, transportista, es va aturar amb el seu cotxe Wartburg, matrícula CO-75-14, al costat del quiosc de la cantonada.
-Doni'm un Notícies de Budapest.
-Lamentablement, s'ha acabat.
-Doni'm el d'ahir, doncs.
-També s'ha acabat. Però casualment en tinc un de demà.
-¿També aquí apareix la cartellera del cinema?
-Això hi surt cada dia.
-Llavors doni'm aquest de demà -va dir el transportista.
Es va tornar a seure al seu cotxe i va buscar la programació dels cinemes. Després d'una estona va trobar una pel·lícula txeca: Els amors d'una rossa de la qual n'havia sentit parlar molt bé. La projectaven al cinema Cova Blava del carrer Stáció, a partir de dos quarts de sis.
Just a temps. Encara faltava una mica. Va seguir fullejant el diari del dia següent. Li va cridar l'atenció una notícia sobre un transportista anomenat József Pereszlényi, qui, amb el seu cotxe Wartburg matrícula CO-75-14 es desplaçava a una velocitat major a la permesa pel carrer Stáció, i no lluny del cinema Cova Blava va xocar frontalment amb un camió. El descuidat conductor va morir a l'acte.
"Qui ho diria", va pensar Pereszlényi.
Va mirar el seu rellotge. Ja aviat serien dos quarts de sis. Va guardar el diari a la butxaca, va engegar el cotxe, va anar a una velocitat major de la permesa i va xocar amb un camió al carrer Stáció, no lluny del cinema Cova Blava.
Va morir a l'acte, amb el diari del dia següent a la butxaca.
VENÇUDES ÀNCORES
ANCHOR OF BUOY by VLADISLAV SURGUCHËV
A les envistes de la mar,
s’enfonsen les roques.
Assotades,
les faldes de la costa il·lusòria
imaginen l’unànime crit
de les onades mortes.
Al lloc on els velams de boira
cenyeixen els cants
de la sotmesa aigua,
el secret de la tempesta
revela
l’estranya arquitectura
del nom,
obert i blanc,
de les vençudes àncores.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
