Cercador per data

Cercador per data

« Març 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031        


És definitiu: Camps ha perdut el nord, el sud, l'est i l'oest

Ahir, a les festes de la Magdalena de Castelló, el president de la Generalitat, FranSisco Camps, va fer la demostració definitiva. Ha perdut l'oremus i punt. És que no s'explica ni encara que estant de festa haguera begut més del compte que diguera coses com:

     - "Els mals temps han passat, comença l'optimisme".

     - "Som especials, ni millors ni pitjors, sinó especials per a ser enginyosos, integrar cultures, fer esforços quotidians i per a les festes".

    - "Els tres alcaldes junts, com sempre estan, però hui de manera pública i manifesta, per així demostrar que estem units, junts i forts per a mirar el futur amb les màximes il·lusions. Açò és molt meravellós i no passa tots els dies".

         - "Som un gran poble, que sap que té un camí intens, ple de confiança i optimisme"...

Res de la situació econòmica del País, amb més de mig milió d'aturats, res de Canal 9, res de la censura al MuVIM... res de res perquè d'on no hi ha no es pot treure

On és Montilla?

Avui venia escoltant RAC-1 l'única emisora que segueix informant dels efectes del temporal perquè les públiques passen de puntetes. L'allau de casos de gent sense llum, ni calefacció, d'empreses que no poden treballar i de gent encara aïllada és per al·lucinar.

Que tres dies després de la nevada, per forta que sigui, encara estiguem així és del tot injustificable. Que hauria passat si hagués nevat enlloc d'un. dos dies. O si el sol no hagués fet el 90% de la feina en el desglaç?. No m'ho vull imaginar.

Ara la culpa és de les elèctriques, de  França, de la gent que va anar a treballar -es veu que les coses estan per no anar-hi a treballar-. Doncs no, la culpa és de no tenir un model de país. Com volen ara Iniciativa, el PSC i ERC reclamar inversions a les elèctriques quan han estat aturant sistemàticament les línies d'alta tensió que permeten tenir una xarxa sòlida en casos com el que ens ocupen?. Com volen passar la pilota a França de la congestió de les autopistes quan no han treballat mai el transport ferroviari de mercaderies, i han aturat sitemàticament els altres eixos alternatius com Bracons o el Quart Cinturó?. La nevada posa de manifest la clamorosa manca de model energètic, ferroviari i d'infrastructures... de país.l No es només que faltin les infrastructures és que falla el model de quines es volen.

En definitiva, són pressoners de la seva pròpia manca de model. Potser per això quan hi ha un problema com el que hem tingut no surt ni el President Montilla, ni el Vicepresident Carod, ni el Conseller Saura i ens fan sortir en Boada el mateix que el 2001 anava repartint barres de pa i ara té la barra de dir que tot ha anat de conya! Potser per això tots ens hem de preguntar perquè Montilla i el Govern de la Generalitat no hi son quan van maldades i en canvi els falta temps per fer-se la foto al costat de la cooperant Alícia Gámez.

Mèxic de nou en l'agenda PE (militarització, impunitat, criminalització defensors drets humans, ...)

Mèxic torna a formar part de la nostra agenda europarlamentària. Fa temps que ho reclamem, especialment per què el nivell de tensió i de militarització del país és cada vegada més preocupant. En aquest context, he promogut una Resolució (és aquesta) en la que poso de manifest algunes de les qüestions per a mi més rellevants de la situació actual mexicana.

D'entre els aspectes que considero fonamentals en destaco els següents: denúncia de la militarització sota mandat de Calderón com un dels factors que expliquen l'escalada de la violència, augment dels casos de denúncies sobre violència comesos er efectius de la policia i dels cossos de seguretat (de 182 el 2000 a 1230 el 2006), denuncia de la flagrant impunitat d'aquests casos (menció especial als casos de Guadalajara, Atenco i Oaxaca), denúncia violència contra les dones (feminicidis, aspecte aquest que he tractat abastament en anteriors apunts), denuncia que es tracta d'un dels països més perillosos per a exercir el periodisme, criminalització dels col.lectius socials i de defensors de drets humans per part de les autoritats mexicanes, etc...

Per altra banda, d'entre les mesures a emprendre cal assenyalar amb especial èmfasi la necessitat que s'aturi la militarització, la persecució de col.lectius socials, acabar amb la impunitat (també la que afecta als efectius dels serveis públics), que s'implementin les Directrius sobre Defensors de Drets Humans, sobre Violència contra les dones, de la Resolució 1325 i 1820 de NNUU, etc...

En la resolució de compromís que hem pactat amb la resta de grups hem aconseguit incloure algunes d'aquestes qüestions, prou importants. No és la resolució que hauríem presentat en solitari, per descomptat, però inclou aspectes que considerem fonamentals com la lluita contra la impunitat i la denúncia de determinats efectius i cossos de seguretat.

Sigui com sigui, la situació a Mèxic ens obliga a no abaixar la guàrdia, especialment en el marc de l'Associació estratègica en curs entre aquest país i la UE.

Dies capicua 10.03.01

Estava ben disposada a fer un post sobre la sobretaula d'aquesta nit. Perquè les sobretaules són aquells moments de café i tonteries tan agradables. I si són musicals, encara molen més, més, més. I avui la compartirà Enric Montefusco (Standstill) amb Ferran Palau (Anímic), a la Sala Apolo, i allà serem. Però la feina (sabeu que dimarts fem els Premis Enderrock, oi?) i les notícies (ie!), ens obliguen a aturar màquines i viatjar fins a Polònia.


La travessa del desert

L’economia és psicologia, o si més no té un important component psicològic. Potser és per això que ara hi ha qui es dedica a crear webs en les quals es difon el missatge que “d’aquesta n’hem de sortir tots plegats” i mostra exemples de gent emprenedora en diversos àmbits que se’n surt o se n’ha sortit. Però, sens dubte, el gir psicològic més important que pot captar la ciutadania és veure com els principals líders polítics s’asseuen en una mateixa taula, comencen a parlar fent renúncies tots plegats i arriben a acords per a millorar les regles del joc econòmic de forma que tothom comenci a veure el forat del túnel que travessem.

SILENCIS CARTOIXANS

Exposició molt interessant al Museu sant Pius V de València.
Vos dese el vídeo introductori que s'hi ha fet al respecte i un enllaç d'un apunt antic de l'altre bloc, a propòsit d'una sèrie feta sobre les cartoixes valencianes en la televisió valenciana fa algun temps produïda i dirigida pel blocaire de mésVilaweb Albert Monton i son germà David Monton, a més a més, d'assessorada, entre altres, pels entesos en la matèria -i amics- Albert Ferrer, Josep Marí Gòmez i Juli Badenes.

 

Tres dies després de la nevada a Catalunya, encara n'hi ha gent sense llum

11/3/2010 Edición Impresa NOU COP DE L’HIVERN|LA RESPOSTA DE LES COMPANYIES

Girona clama contra la lentitud de les elèctriques a reparar l’apagada

El Govern confia en la paraula de Fecsa-Endesa que avui el subministrament es restablirà del tot

L’excepcionalitat de la nevada fa improbable que prosperin les reclamacions dels afectats

CRISTINA BUESA
BARCELONA

El cabreig és monumental. I no els falten raons. Acumulen 48, 50, 52 hores sense subministrament elèctric. Hi ha qui ha d’anar a comprar a peu perquè el cotxe està al garatge i no pot obrir la porta amb el comandament a distància. Comprarà aliments, sí, però pocs perquè la nevera tampoc funciona. Això si porta diners a sobre, perquè ni els caixers ni les targetes de crèdit funcionen. Els nens no poden anar al col·legi. La gent gran no es pot acostar als ambulatoris perquè aquests només atenen les urgències. Ni telèfon fix, ni internet, ni mòbil. Cues interminables a les gasolineres. El subministrament d’aigua interromput perquè no es poden activar les bombes de les depuradores. I, si es té aigua freda, dutxar-se amb temperatures sota zero no és el més recomanable.
Els comerços, tancats. Igual que la indústries perquè, a més a més, els generadors tampoc donen la potència suficient per posar en marxa la maquinària. Després de l’impacte del primer moment, una vegada s’han netejat les carreteres de la nevada de dilluns, milers de veïns de les comarques de Girona es pregunten com pot ser que passin dos dies, tres, sense que ningú resolgui la falta d’electricitat.

L’ACCIÓ DEL GOVERN
Sis expedients (informatius) oberts

El director general d’Energia i Mines, Agustí Maure, va sostenir ahir que el Govern «ha pressionat» Fecsa-Endesa perquè actuï amb celeritat. No va ser capaç de precisar què hauria passat si la Generalitat no hagués aplicat aquesta vigilància sobre la companyia. Un condescendent Maure, home experimentat en el terreny energètic tant en l’àmbit públic com en el privat, va sostenir que l’empresa elèctrica havia posat tots els mitjans al seu abast per tractar intentar restablir la normalitat entre els 100.000 clients que hi havia ahir a primera hora, que posteriorment es van convertir en 50.000 i que la mitjanit passada havien de baixar fins als 20.000. Avui hauria d’estar tot resolt.
Mentre això passa («m’he de creure les previsions de l’elèctrica», va confessar el responsable d’Energia i Mines), el Govern ha obert sis expedients informatius a totes les empreses implicades en l’apagada, tant les de transport (Red Eléctrica de España) com les de distribució (Fecsa-Endesa, principalment, però també Bassols i Agri-Energia, entre altres). Però fins que no es recuperi la normalitat als 56 municipis que ahir encara seguien sense subministrament, l’Administració catalana no decidirà si els converteix en expedients sancionadors i multa les companyies.

EL REMEI PROVISIONAL
275 generadors a les àrees afectades

Els que tenen moltes ganes que les elèctriques paguin pel que ha passat són els alcaldes de les quatre comarques més afectades (Alt i Baix Empordà, Gironès i Selva), que van protestar ahir amargament davant de qui els va voler escoltar. No són només els 50.000 abonats que comptabilitza l’empresa, ja que s’estima que de cada client en pengen almenys 2,5 persones de mitjana. O sigui, que més de 125.000 gironins miren de sobreviure des de dilluns passat a les cinc de la tarda en unes condicions nefastes. Però a Lloret de Mar (Selva), per exemple, aquesta xifra salta pels aires, ja que la població és superior per la seva condició turística.
No obstant, ahir al migdia era molt complicat descobrir grups electrògens que solucionessin temporalment la situació. Un portaveu de Fecsa-Endesa va assegurar que a tota la zona afectada se n’havien desplegat fins a 163. La direcció general d’Energia va anunciar que avui n’hi haurà 275, una xifra considerable tenint en compte que en l’apagada de Barcelona del juliol del 2007 se’n van activar 156.
Les diferències entre tots dos casos són enormes, ja que la dispersió de les vivendes a les urbanitzacions de Castell-Platja d’Aro o Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) no té res a veure amb la concentració dels edificis dels barris de la capital catalana, on un sol generador –que aporta entre 500 i 1.000 quilovolts– proveïa més població. Molts d’aquests aparells es podrien mantenir durant diverses setmanes a Girona.

QUEIXES SENSE FUTUR
Convidats a reclamar davant de Consum

Barcelona. L’apagada de Barcelona va ser un tema recurrent ahir. El volum d’abonats va ser una mica superior (323.337) al d’aquests dies (220.000) però els motius pels quals la capital catalana es va quedar a les fosques, atribuïble a parts iguals a REE i Fecsa-Endesa per un estat deficient de la instal·lació, són diametralment diferents. Aquesta és una de les claus per aventurar el futur que tindran les més que justificades reclamacions dels damnificats.
La llei del sector energètic adverteix que només en els casos de «força major», és a dir, quan es produeixen circumstàncies excepcionals (un adjectiu que s’ha repetit de manera insistent des de dilluns al referir-se a la gran nevada), els clients tenen dret a una compensació econòmica. Fonts coneixedores de la normativa es van mostrar pessimistes sobre la resolució d’aquestes queixes. Tot i això, Agustí Maure va convidar els afectats a presentar la corresponent reclamació davant de l’Agència Catalana de Consum. I ja es veurà què passa.

UNA NORMATIVA CORRECTA
Torres adequades per al lloc on són

Una de les sensacions més angoixants, a més de veure com es podreixen els aliments al congelador o com s’ha de canviar de vida pel fet d’estar sense llum, és observar la fragilitat de les mastodòntiques torres d’alta tensió. La trentena d’estructures doblegades com si fossin de plastilina «no és normal», va admetre el director general d’Energia. No obstant, Agustí Maure va recordar, conciliador, que tampoc ho és que nevi a la cota zero. Per això va opinar que no cal modificar-ne el disseny ni canviar la normativa que ho ordena.
«No és el mateix posar una torre a les Terres de l’Ebre que a la plana de Vic», va assegurar, per després dir que les tensions físiques d’aquestes grans estructures d’acer, el tipus de material o els aliatges es decideixen en funció de la meteorologia habitual a
la zona.
Els expedients informatius que ha obert la Generalitat valoraran també aquestes circumstàncies i per fer-ho tindran en compte els informes del Servei Meteorològic de Catalunya, entre d’altres, per valorar l’excepcionalitat dels fets.

LA METEOROLOGIA
Uns inicis de març amb rècords de fred

Tal com va succeir dilluns, no és excepcional que al març s’arribi a les gèlides temperatures d’ahir, però no hi ha dubte que es tracta d’un fet molt poc habitual. Per exemple, a l’observatori Fabra de Barcelona, que compta amb una de les sèries ininterrompudes més llargues d’Espanya, ja que es remunta al 1913, únicament en dues ocasions s’havia arribat al març a una mínima més baixa: ahir van ser -2,5o, davant els -3,4o del 1993 i els -3,9o del 1971, segons va informar el Servei Meteorològic (SMC-Meteocat). Un terç de les estacions de l’SMC (37 de 116) mai havien tingut un març més fred, tot i que s’ha de tenir en compte que la majoria són joves observatoris amb només una dècada de vida. A Barcelona no va arribar a ser el matí més fresc de l’any perquè els mesos de gener i febrer van estar carregats de fred, però sí que ho va ser a Olot, Ribes de Freser i Moià, entre altres localitats, totes amb el mercuri per sota de -10o. En previsió que la matinada passada encara fos una mica més gèlida, l’SMC va emetre un avís per onada de fred.

A. MADRIDEJOS

EL MEU COMENTARI:

La nevada va agafar a tothom de cop i volta. El més trist és que la gent que encara no té electricitat, i ja son tres dies, no pot fer les seves coses quotidianes bàsiques.

Esperem que amb això, hi hagi més recursos perquè no passi novament al futur, o almenys, els efectes siguin menors.

A Madrid, amb la nevada del 9-1-2009, que va paralitzar tot, ja van haver de crítiques grosses, però aquest any van actuar amb més previsió.

Les talles, font de frases genials


Fa un parell d'anys em vaig trobar una pintada a una botiga de Portaferrissa que deia: "la meua autoestima no cap en la talla 36". Em va provocar un somriure dels que et pugen desde dins de l'estòmac. Li vaig fer foto i ho vaig compartir ací al bloc.

I es veu que hi ha gent que encara se'n recorda, perquè fa uns dies he rebut (gràcies, E.!) la que teniu ací al costat, perquè vaja ampliant la sèrie. I rima i tot!


Genial. Si en veieu més, envieu-me-les!

"Trossos" de Vicenç Villatoro AVUI 11 de març

Trossos

VICENÇ VILLATORO

 

 

Llevaneus

Hi ha països on l'endemà d'una nevada la gent treu amb pales la neu del davant de casa. N'hi ha d'altres on truquem iradament a l'ajuntament perquè encara no hi ha passat la màquina llevaneu. No és casual. A casa nostra s'ha imposat el discurs que els governs són els responsables de tot. Quan alguns dirigents -per exemple, el president Pujol- apel·laven a la responsabilitat individual dels ciutadans, se'ls deia que això eren sermons morals per defugir les seves obligacions com a polítics. Són els governs els qui pel nostre bé ens han de dir què podem menjar, a quina velocitat podem circular, en quins valors se'ns ha d'educar.

 

 

Responsables

Ara, enmig del caos provocat per una nevada, alguns dels qui durant anys ens han dit que és el sector públic qui ha de tenir tota la responsabilitat i la decisió, ens diuen que el col·lapse va ser culpa de la manca de responsabilitat dels ciutadans i de les empreses. I potser tenen raó. Però ells han estat els primers de negar als ciutadans i a les empreses la seva responsabilitat i els marges de llibertat necessaris per poder-la exercir. Són els que han proclamat que el sector públic tenia el monopoli del bé comú i s'han malfiat de la llibertat i la responsabilitat dels ciutadans.

Pales

Els que han dibuixat un model en què el sector públic feia de pare i els ciutadans eren tractats com a fills menors d'edat, ara es posen a renyar els fills. I a més, no fan bé de pares: no solucionen el que van prometre que solucionarien. Han descobert que no hi arriben. Hi ha països on la gent treu la neu amb pales i països on passen de seguida les llevaneus. Al nostre no s'ha afavorit la cultura de la responsabilitat individual per treure la neu amb pales i al damunt les llevaneus del sector públic són pocs i arriben tard. Ciutadans menys responsables i administracions menys eficients. Potser per això ens col·lapsem més.

Lletres i memòria: 40 anys de literatura a Mallorca (IV)

El Tall Editorial publica Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008)

 

Per Miquel López Crespí, escriptor

 

Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008)

situa l’origen de la nostra dedicació a la literatura i avança informació de primera sobre els darrers llibres publicats. Vist amb perspectiva històrica, les nostres primeres narracions –les que podem trobar en els llibres Notícies d’enlloc, La guerra just acaba de començar, així com també les obres de teatre Autòpsia a la matinada, Homenatge a Rosselló-Pòrcel, Atzucac... - a més de voler representar una ruptura estètica amb el passat, un combat per anar trobar un nou codi narratiu entroncat als corrents de la literatura mundial que ens interessen, són igualment un manifest subversiu contra el feixisme i contra la podridura ideològica del capitalisme que li dóna suport. La transgressió subversiva, la ruptura que proposen aquestes obres també esdevé una ruptura personal, activa, contra la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Per això l’estreta unitat existent entre les propostes culturals rupturistes i la militància en organitzacions antifeixistes i anticapitalistes. Per a nosaltres s’havia acabat la "torre d’ivori" en què havien viscut alguns escriptors rendistes i profeixistes del passat. Res a veure amb la pràctica literària del clergat i alguns escriptors tradicionals que havien donat suport al cop d’estat del general Franco, cas concret d’intel·lectuals dels tipus Llorenç Villalonga, Josep Pla, Joan Estelrich, Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà i tants d’altres. [Continuar]

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Vicenç Batalla

Pagesos emprenyats

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

Ahir vàrem fer un #novullpagar

Fermí Sidera Riera

L'Hereu Riera

Fermí Sidera Riera

Eurodivision Contest Song

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.