Torres doblegades

• joanvila
• enllaç permanent
• dijous, 11 de març de 2010 | 10:11h

Encara que sembli que una torre d'alta tensió és molt forta, ho és fins al punt que deixa de ser-ho. En el traçat d'una línia es calcula cada torre. Cada una té una distància respecte a l'anterior i la següent diferent. L'itinerari va canviant, adaptant-se a les dificultats del terreny i les torres es dissenyen per aquesta adaptació. En el càlcul de la torre hi ha la seva altura, el seu propi pes, el pes i la tensió dels fils i els agents externs com la temperatura, el vent i la neu. Fixeu-vos que les línies més antigues no cauen. No les calculaven de manera tan fina, ho feien a ull, i els coeficients de seguretat eren tan grans que ho aguantaven tot. De la mateixa manera que es calculen els teulats i els forjats, en el càlcul els enginyers partim d'hipòtesis. Unes son exactes, com el pes i l'altura, però altres són fruit de normatives que alhora provenen de l'experiència. Per exemple el risc a estar sotmès a un terratrèmol. És fàcil entendre que no hem d'aplicar la normativa de Califòrnia, Xile o el Japó perquè aquí el risc és menor tot i que hi ha hagut exemples com els dels anys 1427 i 1428. Però el sentit comú ens diu que construir amb la màxima exposició a un terratrèmol, quan no n'hi ha, és invertir innecessàriament. La mateixa cosa passa amb la neu. A la Vall de Camprodon el codi tècnic de construcció obliga a posar en el càlcul d'estructures un pes de neu equivalent de 125 cm, mentre que a la plana el coeficient és de 33 cm. Això tenint en compte que la densitat de la neu és de 120 kg/m3. Però la densitat de l'aigua és de 1.000 kg/m3, la qual cosa vol dir que el pes de la neu humida com la de dilluns (va nevar a 1ºC) pot sobrepassar el de la hipòtesi de càlcul: dilluns van caure més de 40 cm humits, la qual cosa dobla fàcilment el pes teòric de neu.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article