NOMÉS UN RAM DE FRESÈLIES

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dijous, 11 de març de 2010 | 21:23h

Primer de tot fou el perfum. Em cridà des d'un lloc de flors de la Rambla de Palma. Entre roses bellíssimes i sense olor, entre clavells de tots colors sense olor, entre orquídies d'orfebreria sense olor, entre tulipans elegants sense olor, entre rams fets amb l'espectacularitat que només té la vista com a destinatari les he vistes: les humils fresèlies (o frèsies), les terroristes fresèlies que llançaven bafarades, nuvolets, làsers d'aquest perfum seu que em fa sentir la grandesa dels coses ínfimes i amagades, una frescor d'humus i de sòl, les senzilles i càlides flors ataronjades, liloses, blanques, vermelles, em saludaven amb la veu que exhalaven. I em duien tots els records d'aquells jardins del puer on varen tenir lloc les meves primeres aventures sexuals. Sexe i perfum, tot un tema per a la faula engrescadora a aquestes hores de la nit amb neu a la muntanya i un fred dur com una mala cosa.
El ram de fresèlies entre els llibres, les revistes i les plaguetes de la taula de treball són una celebració dels sentits que cal viure amb la intensitat de les petites coses.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article