Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Març 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

De rasquinyâ

albinyana
enllaç permanent
Disc manufacturat
dijous, 11 de març de 2010 | 20:13h

La nova mampresa de Jordi, que m'ha pillat de rasquinyâ, ha agafat ja la recta final.

Ahir va vindre Miquel Gil a signar els 500 exemplars numerats de l'edició especial del disc fet amb Manel Camp Trio + David Pastor. Jordi també els té firmats ja, i en fer-ho Manel Camp vindrà el moment de la promoció.

La caixeta de cartró serigrafiada inclourà el CD que imita un vinil, amb la funda també sergrafiada, un llibret il·lustrat amb les lletres de les cançons, i tres serigrafies. Una virgueria. Jo ja faria la reserva ...

Jordi diu que Miquel, de tant de firmar, li va trencar el boli

De rebot

albinyana
enllaç permanent
Mail Obert
dijous, 11 de març de 2010 | 20:12h

O no tant. L'escàndol de la censura al MuVIM ens afecta de rebot perquè Romà de la Calle, que n'era el director i que ha dimitit per la desvergonya política, forma part del Comité Científic de l'organització del III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida. I dic que no tan de rebot perquè l'escàndol afecta directament a tota la societat valenciana que es troba amb uns dirigents que no saben (volen?) respectar les normes de convivència democràtica.

La Unió de Periodistes Valencians ha emés un manifest en defensa de la llibertat d'expressió, i jo he publicat hui el Mail Obert sobre la impunitat amb què actuen certs polítics.

Llàstima

albinyana
enllaç permanent
dijous, 11 de març de 2010 | 19:22h

Quan he obert el sobre ja suposava de què es tractava: una invitació formal d'una institució seriosa (amb la que vaig col·laborar una volta) a un sopar de mudar. A més, enguany és la desena convocatòria dels premis que convoquen, de manera que la cosa promet.
El mal és que també he encertat el problema: que és un dijous, i diguem que anar a Barcelona a sopar i tornar es fa una miqueta pesat. Més que res perquè el divendres de matí toca treballar.
És una llàstima, però això no lleva que estiga molt agraït.

No va costar gens

albinyana
enllaç permanent
dijous, 11 de març de 2010 | 00:44h

Li vaig telefonar fa dihuit anys. No exactes, però més de dèsset. No sé ara, després de tant de temps, si era a la tardor o ja a l'hivern del 1992. No havíem parlat mai però tenia una bona recomanació (de part de Paco Muñoz), i la proposta l'acabà de convéncer: vols vindre a recitar poemes de Fuster?
Fou en l'últim dels actes en homenatge al suecà que férem el 1993. Baixà expressament de Barcelona el dissabte, a complir un deure que deia que s'havia imposat, el de recordar i homenatjar sempre que li fóra possible a Joan Fuster. I ho va fer, va recitar els poemes dalt de l'escenari. I després en el sopar va contar acudits, i va explicar anècdotes, i va beure, i va dir Estellés, i es mostrà agraït quan li agraíem haver vingut. I encara vam anar a un pub a jugar a un joc de números que ja no recorde com era.
Diumenge se'n va anar. Dilluns tenia faena en una pel·lícula que estava fent...

Dos anys després es va morir. Només el vaig tornar a vore una volta, ja bastant malalt, al Teatre el Micalet. Ell em va reconéixer. 'Què fan els de l'Olleria?', va preguntar. 'Què fas ara?', li peguntaria jo.

'A l'hora del record' de Joan Fuster. L'Olleria 1993 (àudio)

Acabada

albinyana
enllaç permanent
dijous, 11 de març de 2010 | 00:26h

Ahir es va acabar l'interval de temps hospitalari de ma mare, però no havia tingut temps de posar-ho.
Dimarts pel matí la van enviar a casa, molt més prompte que no pensàvem i molt més animada també. Realment es fan meravelles mèdiques.