Cercador per data

Cercador per data

Jouir et faire jouir

Aquesta frase de mestre Chamfort pot ser una bona definició del xou que vaig fer al Museu Picasso amb les estampes nipones i els dibuixos pornogràfics del mestre.

Tomba la neu damunt Ciutat




El meu carrer és ben blanc, un fred intens i estimulant s'escampa, tremolen els flocs abans de caure, irreals si no fos pel rastre, somric.

La bella imatge i els records acaramullats d'altres nevades que cauen alhora amb la neu nova, tots ells emocionants, de pell de gallina , agosarats, em fa somriure obertament. Me fa ganes dir-vos-ho. La blancor inusual damunt els cotxes i el fred intens. M'agrada

Cosacs.

Una de les grans satisfaccions del blocaire és rebre comentaris, opinions, tenir constància que hi ha algú a l’altra banda. Allò que se’n diu retroalimentació : quan arriba algun avís de recepció tens la certesa que aquell missatge dins d’una ampolla de vidre surant per l’oceà ha pogut caure en bones mans. Avui he tingut la sort de viure una d’aquestes experiències.

TOT ESPERANT EN JAN LAPORTA."Imperat militibus Caesar ut naves faciant".

L'independentisme democrátic es troba, com els personatges de Samuel Beckett “Tot esperant a Godot”,  a veure si així hi ha qui els  tregui de l'inèrcia i del carreró sense sortida que per pròpia voluntat,  tot i tenir el vent a favor,  s’han posat. L'espera ha acabat per afavorir l'arribada del nou Godot. En Jan Laporta, molt ben assessorat, ha anat desenvolupant una estratègia molt  efectiva. Només repetint que estava reflexionant sobre el possible pas a la política i  que no  tenia  res decidit, ha aconseguit, des de fa mesos, que tothom en  parli, esdevenint el candidat més esperat pel sobiranisme orfe de representació parlamentària. En boca de tothom, qui podia competir per ocupar el mateix espai  electoral, s' ha rendit als encants del jove advocat  i els possibles afectats estan pendents que  la decissió es faci pública per combatre'l. Laporta s'ha deixat estimar per uns i altres. Sense  comprometrés amb ningú ha compromés a gairebé tothom. Les  organitzacions independentistes recentment creades han acabat acceptant  el seu lideratge, ben disposades a donar-li el màxim comandament d'una  candidatura independentista  d' ampli espectre, amb  voluntat d' agrupar a  part de l' elector catalanista més tradicional, amb una  millorada versió del "pal de paller" pujolista. Ha estat, una estratègia arriscada, ja que per molts mitjans que tingui al seu abast,  no tenia encara una xarxa  de col·laboradors i militants desplegats pel territori convenient  organitzats, a l'estil del que ha anat teixint Reagrupament en el darrer any. Deixant-se estimar per uns (ERC) i altres (sectors convergents);  Participant activament a la Diada Nacional i en les consultes i mantenint discrets contactes per  lligar  una acord amb Reagrupament,  reconvertida definitivament  en la força de xoc organitzada i desplegada pel territori que tanta falta fa en qualsevol campanya. Tot plegat sembla que pot acabar donant fruits, al haver-se creat una expectativa que curiosament ha augmentat exponencialment després de  la darrera "crisis" de Reagrupament, que l'ha reforçat com l'únic  candidat possible, amb capacitat d'èxit, de la nova candidatura sobiranista. En aquests darrers dies, l'anunci de la  pagina web, l' aparició al "twister", el registre de possible noms electorals i  la contractació d' una consultoria política amb cert relleu, ha estat la confirmació del seu salt. L' entorn Laporta és més intel·ligent del que alguns pensàven. Ningú se'n adonat que molts dels pressupòsits teòrics formulats per Reagrupament seran revisats en els propers dies. M´explicaré: No crec que Laporta encapçali una  candidatura, amb voluntat de seure's als bancs de l´oposició més marginal, ni que pretengui allò de millor pocs i bons, ni  que practiqui el cofoïsme que sempre acompanyen certes pureses que pocs beneficis en termes electorals han donat a l' independentisme. Si fa el pas, serà  per intentar manar, el que em sembla és més una virtut que un defecte. Una candidatura encapçalada per Joan Laporta voldrà ser determinant. Aquest es doncs el seu principal actiu.El passiu, anirà a càrrec d' altres, que durant un temps serà millor recomanar-lis que no facin servir les hemeroteques, no fos cas que quedessin sobtats per afirmacions dites tot esperant a Godot. "Imperat militibus Caesar ut naves faciant". 

Noemí

Tota la tarda (bé, des de l'hora de dinar, en que m'ho han dit) que li dono tombs.

Pensant-hi, m'ha vingut al cap la imatge que acompanya aquestes ratlles.

Havíem anat a cobrir una informació a l'Estany, no recordo ben be que era, tot i que, evidentment, relacionada amb cavalls.

La Noemí va ser la primera a pujar, amb ànims i ganes, amb caràcter i la rialla a la cara. I la bonhomia al cor, que no es veu a la foto, però hi era.

Aquells dies semblava que la situació s'afilerava bé,... malauradament no ha estat així.

Bona passejada Noemí.

Rellegint Joan B. Culla: "L'esquerra cega"

Ara fa un mes, el 7 de gener passat, l'historiador Joan B. Culla publicava un article al diari Avui titulat "L'esquerra cega". Recomano rellegir-lo, precisament el dia en el qual la dictadura teocràtica iraniana ha celebrat el trenta-unè aniversari de la revolució islàmica. 

BORGES. Adolfo Bioy Casares (7)

Aquest llibre va ser publicat el 2006, set anys després de la mort d’Adolfo Bioy Casares (1914-1999). María Kodama, la viuda de Borges, va reaccionar amb indignació a la publicació del llibre. Va dir exactament que “revelar confidencias íntimas hechas bajo la confianza de la amistad es como matar por la espalda”. És evident que alguns passatges del llibre, que fan referència al refredament de l’amistat entre Borges i Bioy els darrers anys, no podien agradar a María Kodama.

Últimas noticias de Borges y María, comunicadas por Fanny a Silvina: Borges ya no ve a nadie: no solamente a nosotros, tampoco a Noemí Ulla ni a Alifano. A la mañana recibe a periodistas et alii. Después almuerza y toma una siesta. Después llega María, trabajan y comen juntos, no le deja tiempo para ver a nadie. Fanny concluye: “Que es lo que realmente quiere: que no vea a nadie más que a ella”. Si esto fuera cierto, no sería tan raro: conozco varios amigos que pasaron por algo parecido. La propia Silvina, si pudiera, haría lo mismo conmigo. (Pàg. 1582. Dilluns, 13 de febrer de 1984).
Fanny: cuinera dels Borges.
Silvina (Ocampo): dona de Bioy Casares.

Conversación con Borges por teléfono, muy afectuoso: irá a España, al Congreso al que invita el Conde de Sevilla. Después, nos encontramos en la Embajada Francesa. Noto que, cuando está junto a María, es menos cordial conmigo. (Pàg. 1582. Dissabte, 14 de juliol de 1984).

NO COMMENT 28. Haiti, un mes despres, el desastre continua



Encara no fa un mes del desastre mes gran mai registrat en l'historia dels terratremols coneguts i sembla que els mitjans ja no se'n recorden gaire...

Centenars de milers de morts, centenars de milers de desamparats ferits i famolencs. Un estat fallit, la pobresa mes pobra...

Continuem ajudant-hi!

(segueix...)

Sedesa realitza a Llíria unes obres públiques deficients: l’ajuntament edetà ho permet i calla

Hem llegit aquest matí als blocs de Vilaweb el post  on denunciaven que la pluja mostra les deficiències en les obres del Pla-E a l‘avinguda dels Furs, i nosaltres volem complementar eixa informació amb un apunt fotogràfic al que li calen poquetes paraules  davant tantes incompetències per part de l’equip de govern municipal de Manuel Izquierdo.

+ I això que les obres no eren barates: més de 110 milions de les antigues pessetes o el que és el mateix, 661.944,24 euros. Als 4,5 mesos de termini d’execució cal afegir altres tres de demora doncs molts dies han estat les obres aturades.



+  Els trams on hi ha embornals per recollir l’aigua es queda aquesta totalment estancada al no haver fet bé els desnivells, quelcom incomprensible si tenim en comte que s’ha eliminat l’antic paviment i s’ha tingut tot el temps del mon per fer les coses ben fetes.

(continua)

LES CIUTATS I ELS HOMES

LES CIUTATS I ELS HOMES

 

Carles M. Sanuy

Editorial_Labreu Edicions

Barcelona, 2009

 

 

    HI HA LA CIUTAT QUE S’IGNORA

 

 

La personalitat de l’individu es construeix a partir d’un lloc, d’un paisatge, d’unes vivències. El poeta pot reconèixer-se com un de tants, anònim, en transformació contínua, en decadència: com les ciutats dels homes. Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) fa pública la seva visió de les coses per mitjà d’aquest poemari de denúncia, d’autocrítica i d’escepticisme. Se serveix de la forma clàssica del sonet per edificar vint-i-nou poemes que mostren una discursivitat declarada, assumida i reivindicada. Escriu sonets respectant l’estructura de catorze versos decasíl·labs. Tanmateix, no els estructura en dos quartets i dos tercets independents. Sanuy és conscient que la forma mètrica en poesia és determinant per poder dotar els escrits literaris de poeticitat. Un cop ha respectat la forma mètrica, s’allunya de convencionalismes quant al contingut.

L’obra es divideix en una primera part breu, que posa els fonaments morals i conceptuals per declarar el seu discurs líric. A la segona part, sota el títol d’En construcció, hi encabeix la sèrie llarga de poemes del llibre. Hi ha referències clàssiques, mitològiques -per exemple, la d’Ariadna al laberint grotesc- i cinematogràfiques –En construcción de José Luis Guerín. Per concloure el llibre, ens ofereix un epíleg que funciona com una conclusió vital. D’aquesta manera, els poemes de la segona part es vertebren al voltant del motiu temàtic principal: la identificació dels homes amb les ciutats. El poeta recorre aquesta Barcelona pretesament cosmopolita i ordenada, que no es reconeix en el seu passat –la fisonomia urbanística de Ciutat Vella i el Raval- ni en els trets comuns d’un viure mediterrani. El poeta a Urbs –que és un dels poemes clau del recull- descriu la ciutat comtal a partir de la imatge poètica de la multitud: la ciutat com un vast laberint d’ulls i mirades closes. És un espai anònim, impúdic, que mostra les nafres de la realitat social: un assassinat al mig del carrer, la prostitució ravalera a la vista de tothom, etc. Aquestes xacres socials la col·lectivitat civil no les assumeix amb comprensió ni humanitat, i tan sols la mirada atònita dels turistes sembla donar rellevància a aquests esdeveniments socials que passen a Barcelona.

Una ciutat ens defineix com a individus i com a col·lectivitat. Una ciutat és tal com l’han alçat els homes i les dones al llarg dels segles. Contra els estralls de l’urbanisme vacu i pseudotransformador de carrers i places, el poeta es posa del costat dels qui la travessen i la transformen, és a dir, dels seus habitants: al poema Prínceps caiguts escriu: prínceps caiguts, reines-putes / dels sòrdids carrerons, tot just espectres. I en són els protagonistes perquè ells la viuen; no són els qui la inauguren, planifiquen i enderroquen, sinó els que la fan moure i l’activen de la nit al dia. Sanuy pren la perspectiva irònica i sarcàstica d’autors barcelonins ja desapareguts, com ara Jordi Pope o José María Fonollosa. Poetes que van donar compte líricament de la hipocresia i l’estretor de certs ambients barcelonins. D’entre els poemes més brillants hi ha els que acaben amb un vers punyent –com un puny sec a l’estómac. A la part final del poemari, hi ha una secció dedicada a la ciutat de Lleida, que és caracteritzada  amb l’adjectivació de reclosa, hostil, estancada, obsoleta... vaja, semblant a la Barcelona descrita anteriorment. I les ciutats es van construint sense saber d’on vénen, sense haver pogut reconèixer-se en la memòria ni en els projectes urbanístics. Desapareixent.

 

 

Ricard Mirabete
article publicat a Benzina, núm.42 (febrer 2010)

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

Jaume Fàbrega

BONA VIDA

Jaume Fàbrega

PREMI BOTIFARRA DOLÁ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.