Fa uns dies, una companya de feina em va retreure el no tenir pas una bona opinió de la Belén Esteban, aquesta dona, la fama de la qual només ve d'haver tingut una relació amorosa i alguna cosa més amb el torero Jesulín De Ubrique. Ella la defensa amb passió, només li va faltar proposar (o exigir) que sigui Presidenta del Govern, tal és la seva passió per ella i el voler evitar que sigui criticada i posada en qualsevol lloc que no sigui pas a un altar. Mai no em va donar que pensar aquest personatge, em sembla una pèrdua de temps.

Això, m'ajuda a meditar sobre com a la nostra societat tanta atenció desperta algú així, de la gent, mentre gent millor i sense la mateixa ànsia per cridar l'atenció és ignorada per ells. Fa poc, amb les morts de l'actor José Luis López Vázquez i de l'escriptor i assagista Francisco Ayala, es va veure que en el cas de l'actor, les TVs privades s'entestaven en la seva vida privada, amb els seus aspectes escabrosos, i en el de l'escriptor, amb prou feines cap menció, ja que aquest va viure una vida discreta i humil, sense cap escàndol ni res de res.

Sempre he tingut clar quins personatges m'agraden, històrics o no, i dels quals intento treure alguna cosa per a la meva vida: Johann Sebastian Bach, Ludwig Van Beethoven, Napoleó Bonaparte, Albert Einstein, Pau Casals, Juli Cèsar, Madame Curie, Honoré de Balzac, Woody Allen, François Truffaut, Benjamin Franklin… ¿Quins serien vistos i respectats avui dia com al seu temps? Em refereixo als què ja no hi son entre nosaltres, és clar. L’Allen encara viu, espero que per molts anys, però ara es troba amb incomprensions de gent menys culta que ell, entre ells els adoradors de la Belén Esteban, que l’acusen de pedant, avorrit, pedòfil i enganya-babauses. Fa pocs anys, abans de l'arribada de la tele-escombraria, s'escoltava i respectava a gent culta, a escriptors que donaven la seva opinió de tot.

Ara, fora que aquests escriptors hi vagin fent de pallassades i d’excentricitats ridícules, o siguin uns pocavergonyes amb amants per tot arreu, no se'ls escolten gens. La dona que he nomenat, i espero no fer-ho mai més, té fins a un programa televisiu on és contertuliana, opinant sobre tot. Les televisions defensen això dient que gent com ella “…Parla com la gent del carrer”. Jo conec “gent del carrer” més culta, més de món, més moderna que no pas ella. Sense ser per res pedants, però tampoc no dir bestieses.

Que no tractin de vendre’m de coses impossibles. A més, ella no té ni cultura, ni intel·ligència, ni res. A més, l'accedir a la cultura és bo per a qualsevol. El que passa és que els poderosos no veuen bé les persones cultes perquè no les poden controlar. I a les televisions, la gent culta no compraría tots els productes que els ofereixen a les telebotigues, per exemple. Ni he escoltat mai el que ella diu, ni he escoltat mai un debat de “Gran Hermano”: vaig començar a sentir un, i als vint segons, vaig dir “Prou!”

Encara més, quan avui vaig veure un titular d'una revista del cor dient: “La Belén Esteban es va operar el nas”, vaig pensar tot seguit, amb la ironia de l'inoblidable majordom anglès Geoffrey (Joseph Marcell) de la sèrie “El Príncep de Bel-Air”: “Podria haver-se operat el cervell”. Això, sí que li calia. Sort que no caic en la temptació i quan sento a algú que val la pena, memoritzo d’allò més interessant que diu. D'ella, com si sents parlar a algú a una pel·lícula del cinema mut. En altres països, ella seria del tot ignorada.