

No pas ara, ni el mes vinent. Al març, així que es celebrin les eleccions a Andalusia. No en tinc cap certesa, però no veig altra possibilitat per eixugar 40.000 milions d’euros de dèficit a Espanya.


Eugeni Jofra (1941-2001), més conegut per Eugenio, va ser un excel.lent humorista del nostre país amb un estil personal i intransferible, minimalista però precís. Amb una senzillesa recolzada en pocs elements: un tamboret, una cigarreta sempre entre els dits, una tauleta amb un got de taronjada, un vestit negre, unes ulleres de sol, una veu suau amb una manera de parlar pausada i un marcat accent català per parlar en castellà, barrejant amb absoluta naturalitat paraules i frases catalanes. El seu estil d’humor, igualment minimalista: acudits, tant breus com més llargs, comptats de manera aparentment freda i distant, el que li feia més gràcia a allò que explicava. Encertadament, barrejava comentaris irònics segons les reaccions del públic. La televisió li va fer popular a tot l’Estat espanyol el 1980, i la seva popularitat va ser imparable. Després la cosa es va suavitzar. El 1994 va patir greus problemes de salut que li van tenir un temps retirat, reapareixent cinc anys després, i el 2001, un infart va acabar amb la seva vida. Aquest resum biogràfic és per als que no sabessin qui era, tot i que a Catalunya sí que coneixem la seva vida i és per a nosaltres una icona, un mestre de l’humor. En els seus enregistraments de les seves aparicions televisives o actuacions en sales de festa es pot captar el seu estil, que malauradament al cinema, en la seva única pel.lícula com a protagonista i que aquí comento, va ser el seu debut i comiat. Un personatge anàrquic i bohemi, en Duran (Eugenio), hi viu dins un àtic. És un escriptor que no publica, artista que no exposa… diguem-ne, un artista que va “amb el seu estil”. La seva filla petita és l’única que ho comprèn, mentre que la seva família l’odia. Com es posa pesat amb un productor de cinema perquè accepti un guió seu, aquest li desafia a que observi tot durant 24 hores i vegi si tot és lògic o no. Començarà una història que vol acostar-se a les genials aquelles dels Germans Marx, i només ho aconsegueix a estones, gràcies a la seva insensatesa i un cert aire entranyable. Però bé: el protagonista es veurà embolicat enmig d’una guerra entre dues bandes de lladres pels carrers de Barcelona (la preolímpica del 1983), que el portaran a un vaixell rumb cap a Mallorca, on seguirà la surrealista guerra, i ell podrà sobreviure gairebé sense adonar-se’n. Tot és infantil, mediocre i més sembla una d’aquelles inefables pel.lícules de Parchís o Enrique i Ana, però l’Eugenio li fa un aire sarcàstic i irònic a la història, ja que el seu peculiar aspecte era perfecte per al personatge. No obstant això, n’hi ha algunes escenes que resulten impagables, com el seu discurs sobre el que és per a ell un Banc a un sorprès director bancari (Antonio Ozores) o la trobada amb un xeic àrab al vaixell molt semblant a ell, que parla un peculiar àrab . El repartiment té diversos actors coneguts: José Luis López Vázquez, Agustín González, Mari Carmen Prendes o Juanjo Puigcorbé. L’Eugenio sembla que s’interpreta a si mateix, intenta diverses vegades començar a explicar els seus famosos acudits, tot i que sempre li interrompen. Va demostrar que el cinema no era el seu, sinó les actuacions ja esmentades, aquí era el geni que va ser. El seu fill Gerard vol reivindicar la memòria del seu pare amb un xou titulat “Reugenio”, on un actor es disfressa d’Eugenio, amb el seu aspecte, la seva veu i el seu accent. Bonic homenatge a qui es continua recordant com un artista íntegre i exemplar, enemic de les ximpleries actuals.
UN GENI AMB L’AIGUA AL COLL: * *
http://www.imdb.com/title/tt0085583/
http://www.youtube.com/watch?v=KC3lMRlcym4
EL NEN DE LA BICICLETA: * * *
http://www.imdb.com/title/tt1827512/
http://www.youtube.com/watch?v=wGZkHkyWEOg
http://www.youtube.com/watch?v=7VpRGeTobnU
El jugador del Barça Leo Messi s'ha adjudicat la seva tercera Pilota d'Or consecutiva a l'imposar-se als altres dos finalistes que optaven al guardó, el seu company d'equip, Xavi Hernández, i el portuguès del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo. L'exdavanter brasiler Ronaldo, dues vegades guanyador de la Pilota d'Or, però no de forma consecutiva, ha entregat el guardó a Messi.
Leo Messi ha recollit el guardó, recolzat per alguns dels futbolistes més grans de tots els temps, en la cerimònia celebrada aquesta tarda a Zuric (Suïssa). BARÇA TV / YOUTUBE
Anteriorment, Pep Guardiola ha estat distingit amb el premi al millor entrenador de l'any, un guardó a què aspiraven els tècnics del Manchester United,Alex Ferguson, i del Reial Madrid, José Mourinho.
Després de rebre el premi de mans de l'exjugador Lothar Matthaus, Guardiola ha volgut compartir el guardó amb Ferguson, Mourinho i tots els entrenadors del món "que estimen aquest esport". Així mateix, ha mostrat el seu orgull per formar part del Barça i ha elogiat la seva filosofia i organització interna, alhora que i ha volgut dedicar el títol a Tito Vilanova, recentment operat de la glàndula paròtida.
Minuts abans, el president de la FIFA, Joseph Blatter, havia sortit a l'escenari per concedir el premi de la presidència a la trajectòria de l'entrenador del Manchester United, Alex Ferguson, per la seva prolífica carrera professional, que inclou 25 anys al club britànic.
L'exdavanter del Reial Madrid Hugo Sánchez ha entregat el guardó del premi Puskas al millor gol del 2011 a Neymar, per un gol després d'una gran jugada personal en un Santos-Flamengo. A més del brasiler, els finalistes del premi eren Messi (per un gol que va marcar a l'Arsenal a la Champions League, i Rooney (per un gol aconseguit en el derbi de Manchester entre el seu equip i el City). Gairebé 1.300.000 persones han intervingut en l'enquesta.
L'exfutbolista brasiler Pelé ha estat l'encarregat de presentar els integrants de l'Onze ideal de la FIFA, en què figuren cinc blaugranes, quatre madridistes i dos futbolistes del Manchester United. L'equip ideal de la FIFA és l'integrat per Casillas a la porteria, Alves, Piqué, Ramos i Vidic en defensa, Iniesta, Xabi Alonso i Xavi Hernández al centre del camp, i Messi, Cristiano Ronaldo i Rooney a la davantera.
La brasilera Marta, la nord-americana Abby Wambach i la japonesa Homare Sawa formaven el trio de finalistes a la millor jugadora de l'any, distinció que ha correspost a aquesta última. La cantantShakira ha estat l'encarregada d'anunciar la guanyadora.
EL MEU COMENTARI:
Com a culer de tota la vida, és tot un orgull i satisfacció (no, no copio pas a un altre) tenir al millor jugador del món amb nosaltres. Al contrari que el ple de talent però megalòman, groller i antipàtic Cristiano Ronaldo, en Leo Messi és una bona persona, lluitador i generós. Pocs com ell han guanyat tres Pilotes d'Or. Enhorabona, Leo.

¿No us ha passat mai que, en un lloc públic, us és familiar una cara, un rostre? A mi em va passar ahir vespre. Al metro. Línia violeta. Barcelona sûr mer. Alt. Un xic encorbat –talment el seu pare-. Gest sorrut. Llegint. Feia més de tres dècades que no el veia. A en Carlos (...)

De la vacuna de Pedro Alonso a les mosquiteres de Bill Gates