
A la sala de la columna de l'Ajuntament de Vic l'alcalde de la ciutat Josep Maria Vila d'Abadal, d'Unió Democràtica de Catalunya, ha reclamat la independència i la necessitat de construïr l'estat català. Ho ha fet avui al vespre en l'acte que cada any es fa en motiu de l'Onze de setembre. I ho ha fet amb tanta convicció i entusiasme que ha causat sorpresa en bona part dels assistents que omplien de gom a gom la sala del consistori vigatà. El discurs de Vila d'Abadal va contra la línia oficial del partit i del seu líder Duran i Lleida. Més tard l'alcalde ha encapçalat la "Marxa del Vigatans" -una marxa independentista amb torxes- que ha acabat a la plaça de la Catedral on estava previst que s'hi cremés la setència de l'Estatut del Tribunal Constitucional.
Abans Pilar Rahola ha improvisat una xerradeta que havia titulat "Catalunya en una cruïlla històrica". Ha demanat als polítics un full de ruta clar del seu projecte polític, ja sigui, independentista, autonomista o el que sigui. Ha reclamat fugir de la mediocritat que s'ha instal·lat al país. I, finalment, ha demanat orgull nacional als catalans. Però la xerradeta de la Rahola ha set improvisada, massa informal... en definitiva, mediocre.
"Independència és democràcia" és molt més que una consigna que escampem els catalans que en som partidaris. Hauria de ser la base fundacional del projecte d'Estat català i la característica perceptible dels agents cívics i polítics que el promouen. Dissortadament, som lluny encara d'una i altra.
Primer de tot, m'he d'excusar per utilitzar el terme estúpid per referir-me al possible lector. M'ha pogut l'estètica i no se m'ha acudit cap altre títol per cridar l'atenció.
Dit això. Fa uns dies deia que em semblava que el PSOE-PSC havia endarrerit les eleccions tant com li era possible per desinflar CIU i així justificar una sociovergència.
Avui hem vist la segona part d'aquesta auca. El senyor Mas ha dit que no governaria amb més d'una formació després de les eleccions.
Amb qui pensa governar llavors? Qui li donarà els 15-25 parlamentaris que necessitarà en un parlament tant atomitzat?
Evidentment no serà el PP. I avui han negat categòricament que sigui la suma d'independentistes. Ergo, amb qui pensen governar?
AMB EL PSOE-PSC!!!
Està clar com l'aigua. Pretenen aconseguir el poder a canvi de fer creure que aconseguiran un concert econòmic just. Quan en veritat el concert econòmic pot ser tant injust com el mètode actual.
Aquesta és la trampa. Pero per poder enredar el personal (tant d'una banda com de l'altra) ho han de manenir en secret.
No com ERC fa uns anys, que deia "doneu-nos confiança i nosaltres pactarem amb l'un o l'altre", sinó en secret de debó, fent creure als electors que aquesta possibilitatmestà fora de la taula.
Ens estan colant la sociovergència. Cal que tot votant convergent i sociata en sigui conscient!!!

Sóc un mer representant de la bona colla de persones d'arreu del territori que m'han fet costat en el procés de la votació popular que ha convertit el bloc DES DE LA TERRA DEL PAPER en un dels deu finalistes dins la categoria BLOCS PERSONALS.
Un mer representant perquè el mèrit és de tots els que m'han fet confiança i em segueixen des de fa anys, post a post, reflexió a reflexió, notícia a notícia.
Però un mer representant feliç, perquè la categoria dels blocs Personals és la més nombrosa en la blogosfera catalana i la més participada en els premis. I quedar dels deu primers és un valor afegit. Tant valor que ja considero que és el màxim premi que puc arribar a rebre per la feina duta a terme i la fidelitat dels lectors.
979 gràcies a tots els que m'heu votat, tantes com vots he rebut i seguim en contacte Des de la terra del paper.
Si continueu llegint, trobareu més informació sobre els finalistes dels premis Blocs Catalunya en la seva nova edició...
Punta Giradilli - Baunei
Diumenge 26 de setembre
Excursió de maxima dificultat
Les altres informacions sobre aqueixa excursió les posem més envant

En aquests moments no està clar si el ja famós pastor ultramontà de Florida cremarà o no exemplars de l'Alcorà. Sembla ser que el peculiar acte de protesta té a veure amb la polèmica per la construcció d'una mesquita aprop d'on es va produir l'atemptat de les torres bessones. No tinc massa clara l'opinió sobre aquest afer. S'hi barregen diferents elements que em fan anar de la condemna a la indiferència i a l'inrevés. Sí que se m'acudeixen reflexions sobre la qüestió.
Per exemple, m'admiro del rebombori que ha creat aquest individu amb la seva amenaça. Estats Units, i el món sencer, estan plens de sonats amb teories peregrines, que anuncien accions espectaculars o cridaneres i que busquen els seus deu minuts de glòria friqui. Molts d'aquests personatges tenen a veure amb sectes o interpretacions ultramontanes de les religions. Només faltava internet per facilitar la propagació dels seus missatges... dels quals ningú no en fa cas. Però aquest home, no sabem el perquè, sí que ha merescut l'interès dels mitjans de comunicació i la intervenció de dirigents polítics.
A la consigna "cremaran Alcorans", i com si d'un resort es tractés, ja s'ha reproduït el mateix esquema que quan l'afer de les caricatures de Mahoma. Clams pel respecte a les creences religioses i acoquinament general. Dit d'una altra manera, el mateix que no es produiria si la religió atacada fos el cristianisme, l'Església Catòlica per més senyes.
Un elemental sentit de la coherència hauria de donar com a resultat que aquest senyor té tot el dret a cremar llibres religiosos en el país en què constitucionalment està protegit el dret a cremar la bandera, objecte perfectament equiparable pel que té de símbol i de veneració.
La proposta del capellà és una provocació, òbviament, i feta en el moment menys oportú, però si no se li hagués fet cas ara no estaríem lamentant l'enèsima crisi entre les potències occidentals i l'Islam. De moment ja s'han produït les habituals manifestacions en països remots, amb el resultat d'un mort. Què li costava a un estar-se callat i ser una mica més respectuós amb uns símbols religiosos i què li costava a l'opinió pública no inflar artificialment el conflicte.
Estic convençut de que el món està fent marxa enrera pel que fa a la tolerància envers les creences, al respecte a la llibertat religiosa i al sincer desig d'un futur de convivència. Els que sí hi creiem hauríem de reflexionar sobre què no fem bé.

De la vacuna de Pedro Alonso a les mosquiteres de Bill Gates