Fa molta calor: som a l'agost, al ple de l'estiu. Hi ha tanta gent de vacances que el temps es relativitza i tot du un ritme indiferent. No tot, és clar, però és un dir.
El telèfon s'ha desconnectat de les presses i el correu electrònic passa de llarg. O no arriba. El mire amb desgana perquè sé que ben poca cosa hi trobaré de nou: anuncis de viatges que no faré, productes miraculosos per a homes insegurs. Fins i tot d'eixos n'arriben pocs.
I mira per a on que sense esperar-ho em trobe un mail que m'esparpella. Miquel diu que això ja va de bo i que 'en acabant' ens ho trobarem gravat. Li conteste i em retruca. I ja no sé què dir. Gràcies? No és això, però ara no sé res millor.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea