Un bon resultat electoral de SC, podria ajudar Mas a assolir el concert econòmic

• Albert
• enllaç permanent
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 23:58h

Una de les mentides més arrelades en l'imaginari col.lectiu de la història recent de la política catalana, és la que diu que Pujol va aconseguir certes contrapartides del seu pacte del Majestic amb Aznar, a canvi que CiU renunciés a qualsevol intent de reforma estatutària durant aquella legislatura.
Fals.
Llegenda urbana.

Pujol no havia promès mai la reforma estatutària. Per què coi la llegenda diu que hi va renunciar en el pacte amb Aznar si mai ho havia promès?

Però la mentida, la llegenda urbana, ha calat.

Jo, com tothom, ignoro si Mas treurà prou majoria per governar . Més encara ignoro si Solidaritat Catalana  (amb Reagrupament o no) apareixerà amb força a l'escenari de la vida  parlamentària.
Però si fos així, si l'independentisme polític aconseguís un bon resultat electoral, Mas tindria bones cartes per assolir el concert econòmic que anhela i Espanya, veient les banyes del toro, potser "pactaria" un nou model de finançament per a Catalunya.

La llegenda diria aleshores que Mas s'hauria venut al govern de torn d'Espanya aconseguint el concert econòmic, a canvi de renunciar al Referèndum sobre la independència de Catalunya ...
I com en el cas de Pujol, seria una altra mentida ,oi? 

• Comentaris: 17
• Vull llegir la resta de l'article

Sopant a "Ca l'astut", un altre cop

• jrenyer
• enllaç permanent
• Sopant a ......
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 23:43h

Aquest vespre ens hem aplegat a "Ca l'astut", l'entranyable taverna de Torredembarra regentada pel patriota Josep Maria Cortés, per assistir a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència.

• Comentaris: 9
• Vull llegir la resta de l'article

EL MONTSENY DE LES SENSACIONS PETITES

• ramonverdaguer
• enllaç permanent
• MONTSENY
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 22:59h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

I CADA COP SEREM MÉS POBRES...

• cbort
• enllaç permanent
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 21:51h

Ras i curt. Res del que està fent el govern central ni l'autonòmic ajudarà a sortir de la crisi com se n'hauria de sortir. Reduir la inversió pública, juntament amb la falta escandalosa i immoral de crèdit per part de la banca privada (la dominant) és una recepta tan simple i clara de veure que no costa gens entendre que això fa baixar el consum, no estimula la feina per a empreses i projectes, i situa l'economia real, la productiva, en un terreny de vulnerabilitat absoluta.  Afegim-hi la reforma laboral que desregula i abarateix l'acomiadament i flexibilitza la capacitat contractual de l'empresariat.
Si no s'inverteix en infraestructures, si no s'estimulen projectes vàlids amb subvencions o facilitats, si no es garanteix estabilitat a la feina, si no hi ha crèdit, si es rebaixen salaris als funcionaris (metges, policies, mestres, bombers...), si no es creen organismes financers públics (ans al contrari, es privatitzen les caixes)..., com ens en sortirem? Tothom sap que aquestes mesures són les receptes per tal que el capital financer recuperi el poder que els ha trontollat amb la crisi provocada per ells. Argentina ja va patir els efectes de les polítiques dictades per l'FMI i van acabar amb el "corralito".   Ens estem empobrint tots mentre hi ha una transferència de riquesa insólita, històricament parlant, de baix a dalt, de l'economia real (que funcionava abans de la crisi) als qui gestionen els diners especulatius, que l'han provocada.
I després diuen que el mercat, i el capitalisme, és racional!!! 
Des dels mitjans de comunicació més llegits se'ns està dient que són les mesures correctes, necessàries... que cal tranquil·litzar els "mercats". I qui tranquil·litza els aturats, els qui tanquen empreses per falta de crèdit, els qui no poden pagar la desmesurada hipoteca?
La nostra tranqui·litat no val ni un cèntim, la seva val una quarta part del PIB mundial (que és la riquesa transferida als "mercats)!

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

D'un correu que m'han enviat...

• valldalbaidi
• enllaç permanent
• DIVERSOS
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 21:02h

Plata en los cabellos.
Oro en los dientes.
Piedras en los riñones.  
Azúcar en la sangre
Plomo en los pies.
Hierro en las articulaciones.
Y una fuente inagotable de Gas Natural en el vientre. 

¡¡¡Nunca pensé que a partir de los  40    
pudiera llegar a tener tanta riqueza interior!!! 

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Ple estiu

• albinyana
• enllaç permanent
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 20:29h

Fa molta calor: som a l'agost, al ple de l'estiu. Hi ha tanta gent de vacances que el temps es relativitza i tot du un ritme indiferent. No tot, és clar, però és un dir.
El telèfon s'ha desconnectat de les presses i el correu electrònic passa de llarg. O no arriba. El mire amb desgana perquè sé que ben poca cosa hi trobaré de nou: anuncis de viatges que no faré, productes miraculosos per a homes insegurs. Fins i tot d'eixos n'arriben pocs.
I mira per a on que sense esperar-ho em trobe un mail que m'esparpella. Miquel diu que això ja va de bo i que 'en acabant' ens ho trobarem gravat. Li conteste i em retruca. I ja no sé què dir. Gràcies? No és això, però ara no sé res millor.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Escalfant motors pel 3r Aplec del Camp

• casaldespertaferro
• enllaç permanent
• Països Catalans
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 20:28h

Els propers 20, 21 i 22 d'agost es farà a Villallonga del Camp, el que serà el III Aplec del Camp, que organitza l'Esquerra Independentista del Camp.

El motiu, el III Aplec del Camp. La tercera edició d’una inciativa promoguda per la coordinadora de col•lectius de l’Esquerra Independentista del Camp, que enguany compta amb la participació de l’Associació de Joves “Jóvens de Vilallonga”, i la col•laboració de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp.

Vilallonga serà, igual com ho va ser Alcover i l’Aleixar, un espai de promoció de la CULTURA tradicional i popular i, per tant, de la FESTA. Oferint així una alternativa real i viva al model d’oci imperant que trobem, especialment, a les ciutats i a la costa. (continua)

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Quadern de Sardenya. 2. S'Ulumedu, cant a veus

• frechina
• enllaç permanent
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 20:15h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El rostre de les pedres i el pas del temps

• Victoria
• enllaç permanent
• Els petits plaers de ma vida
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 19:47h

Avui és dimarts dia 10 d’agost, fa dos dies que he tornat a la feina després d’un parèntesi de deu dies. Quan vaig arribar a Palma, el diumenge a la nit, me va costar reconèixer la cuina de casa, les portes de la gelera, les escales que duen a la biblioteca, la fermesa del llit. Com si hagués estat fora una  llarga temporada, i potser hi vaig estar.

L’endemà, el carrer, la parada del bus, el sol eixint entre núvols,  me semblaren ben nous. A la feina mirava les parets , apamava els racons, oblidava les claus de l’ordinador...Les persones - sempre les persones - pronunciaven el meu nom, cordials, i ocupaven els seus llocs i el seu temps, com si jo el dia abans hagués estat a les seves vides, com si res. Vaig pensar: si jo no ho sé , elles sí ho saben i m’hi vaig sumar. 

A primera hora, després de recuperar els quatre tics i les traces, vaig escoltar una dona que patia des de que va haver de fugir a l’Argentina per trencar la maledicció de quatre morts per tuberculosi, la mare i tres germanes. Allí no va trobar mai repòs, només feina i maltractes. Ara, de tornada, corsecada d’artrosi, demana un poc de comprensió i afecte, més visites, més conversa. A les nits li ve el record d’un llit, fet de palla, que feia un renou de xiscle, a un casalot sense llum, on les ombres es multiplicaven i ella creia que moriria sense veure la mare, com havia passat amb les germanes, un dia ja no hi eren i no tornaven. Ara sap que l’enviaren a casa dels oncles per salvar la vida, però li ha quedat la por a les nits i l’insomni. Ara té por d’anar-se fent dependent, inútil, anar al carreró dels dependents, de les mitges vides, i m’ho diu amb un plor contingut i seriós. Jo l’he escoltada per les orelles, per la pell, per  la gola i el cor i he sabut entendre de què em parlava.

.../...

De vegades el temps...

• Arxius: *Nom Caló petit | *Nom Aigües maragdes, als esculls
• Comentaris: 15
• Vull llegir la resta de l'article

DIARI D'IRLANDA 7 d'agost: Del Gyreum a Malin Head

• rosadefoc
• enllaç permanent
• Viatges
• dimarts, 10 d'agost de 2010 | 19:09h

DIARI D'IRLANDA

7 d'agost: Del Gyreum a Malin Head

El 7 d'agost ens vam llevar al Gyreum i hi vam esmorzar el que cuinaven allà, i ens van fer el que ens va venir de gust: cereals amb iogurt i amb llet, ous passats per aigua, torrades amb mantega, melmelada i formatge, tè i cafè. Vam estar parlant força estona mentre esmorzàvem i ens van preguntar si estàvem enfadats amb Espanya pel mundial i perquè la majoria de jugadors eren catalans. Es veu que dues noies catalanes que hi havia per Irlanda alguna cosa havíen comentat. Els vam dir que el tema amb Espanya ja ve de lluny, el tema de l'estatut i la mani, i vàries coses sobre història com ara perquè Gibraltar és d'Anglaterra. El noi que duia l'alberg sabia força coses de la nostra història, i estava bastant interessat en un tal Ramon de Perelló que va peregrinar al segle XIII a Irlanda i havia fet uns bonics escrits explicant el viatge. Deia que tenia en projecte fer un documental sobre el tema.

Després d'esmorzar vam saludar els dos cavalls i vam donar una volta per contemplar l'edifici, amb el seu hort, la bogaderia, el lloc per seleccionar la brossa, un hivernacle, etc.

Sortint d'allà vam anar tirant en direcció a Donegal, i vama parar a veure un castell en ruïnes a Ballirrafad, vam anar a la vora del llac Arrow a intentar fer saltar pedres damunt l'aigua i finalment vam anar a veure les tombes de corredor de Carrowkeel, que estan en un lloc espectacular. Per arribar-hi vam deixar el cotxe i caminar muntanya amunt durant dos quilòmetres. Hi vam estar sols, ja que mentre pujàvem van baixar-ne els únics visitants que hi havia. En arribar dalt de tot hi havia una vista espectacular de la vall i els llacs, i en diferents cims s'hi veia un monticle de pedra dalt de tot. Vam poder veure i gairebé entrar tres tombes amb unes boniques entrades. El temps acompanyava amb força sol, tot i que allà dalt hi feia molt de vent. Força contents amb l'experiència vam baixar a buscar el cotxe altra vegada.

Un cop al cotxe vam observar que tot i que la ciutat de Donegal la teníem relativament a prop i que havíem d'anar a un alberg al comtat de Donegal, l'alberg en qüestió era ni més ni menys que a Malin Head, 100 quilòmetres més amunt de la ciutat de Donegal. Vam decidir anar tirant sense parar gaire més. Ni tan sols a algun poble curiós que hi havia de camí com ara McCarrons. Vam arribar a 2/4 de 9 del vespre al Sandrock's Holidays Hostel, situat al punt més al nord de tota l'Illa d'Irlanda, a la península d'Inishowen. Les vistes són simplement espectaculars. Els encarregats de l'hostal éren a missa, o sigui que vam anar a sopar al restaurant de la zona, Seaview Tavern, amb unes fantàstiques vistes al mar que permetien veure la posta de sol. Vam començar amb un parell de pintes de Guinnes i uns musclos amb una salsa boníssima, després un vi blanc xilè amb el salmó acompanyat de xampinyons i un gran cranc farcit acompanyat d'amanida. De postres pastís de xocolata i de formatge, i per rematar-ho un parell de cafès irlandesos, tot cal dir-ho, força carregadets.

Vam anar a fer el checkin a l'alberg i després al pub de la zona on hi feien música en directe i hi vam fer una Guinness i una sidra amb gel que era força bona. De tornada cap a l'alberg, vam quedar impressionats per una cosa que no havíem vist mai: una immensa quantitat d'estels que semblaven dibuixar una gran cúpula lluminosa damunt nostre, com si fos un planetari. En un primer moment vaig arribar a pensar que després de consumir bastant més alcohool de l'habitual potser hi veia borrós o doble. Però no, allà al damunt hi teniem un espectacle impressionant, acompanyat pel soroll de les onades.

Amb aquesta imatge encara als ulls ens en vam anar a dormir.

8 d'agost: Del punt més al nord d'Irlanda, a Irlanda del Nord

Aquest matí ens l'hem pres amb calma, ja que darrerament portavem un ritme força agitat. Ens hem dutxat tranquil·lament i hem donat un volt pel Malin Head, amb unes vistes precioses arreu. Hem baixat a una de les platges que tenia la particularitat de no tenir sorra, si no unes maquíssimes pedres de diferents colors que artistes locals puleixen per fer-ne joies. N'hi ha de diferents tipus, com ara marbre vermell, verd, blanc o negre. Hem agafat un bon grapat de pedres que amb prou feines podiem carretejar, però la veritat és que ens hauríem endut tota la platja sencera! Ahir ens van avisar que a la illa hi ha un boig que si hi va algú li tira els gossos i surt amb l'escopeta, o sigui que hem mirat de no passar-hi per no ser notícia algun diari com sembla li ha passat a algun altre turista de la zona.

Val a dir que els darrers dies hem estat molt tranquils visitant els llocs, moltes vegades completament sols, tot i ser en ple agost. Ens ha sorprès gratament ja que ens pensàvem que trobariem molts turistes per tot arreu.

Cap al migdia hem anat tirant cap a l'alberg de Ballycastle on dormirem les tres properes nits, i hem dinat a un pub de Muff, poble on hem aprofitat per canviar moneda. Hem entrat a Irlanda del Nord, tot i que la veritat és que no hem vist res que indiqués cap frontera. Hem parat a un centre comercial que tancava cada dia a les 9 de la nit excepte els diumenges que tancava a les 6 de la tarda. Hi hem arribat a un quart de 7 del vespre i hem trobat tancat, pel que hem descobert que era diumenge i no dissabte tal i com pensàvem. Però cap problema, sempre ens quedaran les botigues de benzinera on hem comprat pasta i una llauna de tomàquet per fer el sopar. Hem passat per més d'un barri ple de banderes britàniques i creus de Sant Jordi que no ens han fet gaire bona espina.

Finalment hem arribat al Whitepark Bay Youth Hostel, ciutat a la badia del mateix nom, dins la Causeway Coast. Des del mateix alberg hi ha unes vistes molt maques de la badia, i aquest vespre n'hem visitat la platja. Després hem tornat a l'alberg a fer-nos el sopar i escriure el diari.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article