Vaig tenir el privilegi de veure un gran violinista, Nigel Kennedy, genial, diferent, únic, trencador, com a invitat de l'Orquestra Ciutat de Barcelona fa més de vint anys, Dos concerts. El seu enregistrament de les 'Quatre Estacions' de Vivaldi va ser un autèntic rècord de vendes.
La seva carrera musical ha estat un esclat. Fins i tot actualment interpreta unes versions de jazz increïbles. Ja fa uns anys que viu entre Anglaterra i Polònia. Les seves versions de Jaz Coleman / The Doors són impagables.
Però jo he descobert aquest video a You Tube; J.S. Bach i Nigel Kennedy. Pocs comentaris a fer; només gaudir de la música; si de cas recordar la frase de William Shakespeare - ''Nit de Reis' -
- IF MUSIC BE THE FOOD OF LOVE, PLAY ON ! -

Una delegació d'Esquerra, on entre d’altres havia el secretari de
Moviments Socials i Immigració David Minoves i el President de la
sectorial de Moviment Socials Antoni Garcia han assistit aquesta
dissabte a la concentració convocada per la Plataforma Aturem la Guerra
" Palestina, Iraq, Afganistan.... Nosaltres no oblidem No a la Guerra".
En el transcurs de la concentració, Minoves ha manifestat "des
d'Esquerra apostem per els valors de la pau , el diàleg , la defensa
dels drets humans i la resolució dels conflictes de manera no violenta".
En aquest sentit Minoves ha manifestat respecte a la situació de l'Afganistan que
"cal un calendari de retirada de les tropes ja que avui aquesta
presència militar es vista com una mostra d'ocupació i no com una
garantia de pau" i ha afegit respecte a la situació de Palestina "Cal
posar fi a la vulneració dels drets humans, polítics i civils que
pateix el poble palestí i buscar el diàleg per solucionar el conflicte
amb l'objectiu de consolidar l’existència de dos pobles, dos Estats".
Finalment el Secretari de Moviments Socials i Immigració i Director
General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la
Generalitat de Catalunya David Minoves ha destacat “més del 90% dels diners gastats per l’Estat espanyol a l’Afganistan es dedica a fins militars, i menys del 10% a fins civils" i ha afegit "amb aquestes dades a la mà s'evidencia un cop més que l'actuació de l'exèrcit mai respon a un principi humanitari". Sobre la situació a Palestina, Minoves ha declarat "un
any més tard dels bombardeigs, la població de Gaza segueix empresonada
pel bloqueig, mentre que el govern espanyol s'entesta en aprovar la
major venda d'armes que s'ha fet mai a Israel".
D’AQUELLA
GUERRA VINGUÉ AQUESTA PAU. Primer de tot una frase del mestre i amic Joan
Fuster per fer de preludi: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra
nosaltres.” De la guerra del 36 del segle passat, un aixecament feixista d’uns
generals traïdors a la República, tenim aquesta pau. Una pau carregada
d’injustícies vives dels morts, dels assassinats, del cantó republicà, dels
rojos. Una pau en què, encara, cal lluitar per les evidències del mal històric
i, encara, ben encarnat en el sofriment de molts cossos humans.

Ignasi Revés, un dels nostres escriptors joves que
més fa honor a les virtuts que hauria d’albergar la literatura, publica un nou
llibre. La seva és una faceta especial, entre literatura i gastronomía, sempre
calibrant aquests detalls que ens fan complementar el plaer de menjar amb el
plaer de la lectura.
Després del seu interessant Esmorzars de Lleida ara ens sorprén amb un nou
lliurament d'un
periple que acabarà esdevenint clàssic. Ara s’ha anat a terres del sud per
escriure Esmorzars de l’Ebre, un viatge
literari i gastronòmic ple de suculents suggeriments. Els esmorzars
de forquilla i ganivet, servits i degustats en
establiments emblemàtics de les Terres de l’Ebre, són el punt de
partida o d’arribada d’una experiència molt més àmplia: el retrat del paisatge
i la gent del Sud de Catalunya.
A bon segur que el lectors d’El violinista celest
no els semblarà malament la proposta, perquè jo confio que, a més de la literatura,
tindreu altres interessos propers als de l’amic Revés. Podria ser una bona
combinació per al Sant Jordi.
X. R. Trigo
_________________________
Ignasi Revés, Esmorzars de l’Ebre,
La Seu d’Urgell, Edicions Salòria, 2010.
Ahir al vespre la plataforma La Selva Decideix (http://laselvadecideix.blogspot.com) va organitzar un acte divulgatiu sobre el dret d'autodeterminació del poble català en vistes a la consulta sobre la independència de Catalunya que s'hi celebrarà el 25 d'aquest mes.

La transició
es va quedar a mitges,
i ara,
els vells voltors del franquisme
investits de neoliberals,
són
els nous depredadors
de la nostra democràcia.
|
Xat amb els lectors de VilaWeb durant el partit de lliga entre el Madrid i el Barça. |
|
|
|

L'escena.
Un noi es prepara per a una entrevista de feina. Necessita un currículum, on hi ha de fer constar, entre més coses, que disposa d'un certificat de no-sé-què de noves tecnologies. Llavors apareix aquell presentador de TV3, el del cap afaitat (em sembla que de cognom es diu Coral, com el rentavaixelles), que figura que representa el telèfon 012 i l'assessora sobre què ha de fer.
El missatge.
Truca a aquest número de telèfon d'informació de la Generalitat (que és oficial, però de pagament, què us pensàveu?) i us solucionaran tots els problemes de la vida.
Per què em posa nerviós?
El noi va a l'entrevista de feina... en taxi! Des de quan els joves d'aquest país, la majoria mileuristes, amb contracte-brossa o directament a l'atur, es poden permetre aquests luxes? Ho trobo ben allunyat de la realitat, com el govern que inspira l'anunci.
[Aquest bloc ha assolit les 80.000 visites; avui serà un dia rodó si el Barça ens dóna bones notícies]

D'ací a menys d'un mes me'n vaig uns dies a Nova York. I ja m'he començat a planificar què fer i on anar, perquè cada volta que vaig és diferent.
Això sí, la visita a les llibreries no me la treu ningú. O això pensava jo. La Barnes & Noble de Union Square, amb quatre plantes i unes vistes fantàstiques; Strand, la botiga més gran del món de llibres de segona mà, a Broadway i la 12; i l'Oscar Wilde, a Christopher Street.
Aquesta va ser la primera llibreria del món que va vendre narrativa sobre gais i lesbianes. Va obrir el 1967, dos anys abans dels aldarulls d'Stonewall -que es troba, de fet, en la mateixa vorera, unes metres més enllà- que van desencadenar la reivindicació formal de drets per les persones homosexuals.
I ara ha tancat. Me n'acabe d'assabentar, en visitar la web, i m'he quedat descol·locada.
Era una llibreria xicoteta. Amb un personal molt atent, que t'escoltava i et recomanava, que et preguntava des d'on vens, amb aquest accent, i que de seguida veia clar que si t'agradava aquesta o aquella autora, HAVIES DE llegir això altre que acaben de publicar. I ara ja no està.
És cert que els títols que venien ara es poden trobar a Amazon o a qualsevol gran llibreria de NYC. Perquè el tema ja no és tabú (i d'això ens hem d'alegrar), i perquè les petites botigues especialitzades no poden lluitar contra els grans taurons comercials (i d'això jo no me n'alegre gens). I, en aquest cas, em fa l'efecte que hi ha més del segon motiu que del primer.
Se'm farà estrany no poder-hi anar. La desaparició dels símbols sempre em deixa un buit estrany...


Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras